Presentació del llibre 'Barcelona, la ciutat de les febres. La febre groga de 1821'
El seu autor, Dr. Joaquim Delclòs, ha comptat amb la col·laboració, des de la vessant mèdica, del Dr. Juan Hernández i, des de la vessant arquitectònica, de l'arquitecte i urbanista Joaquim García, exposant la visió de la teoria urbanística sobre com es vivia a la Barcelona de principis del segle XIX i les repercussions que aquesta epidèmia va tenir per la reforma de la ciutat i l’inici de les teories higienistes.
Presentació: Dr. Joaquim Delclòs, metge i autor de llibre, i Joaquim García, arquitecte i col·laborador del llibre.
Organitza: Junta Comarcal del Bages del Col·legi de Metges de Barcelona i Demarcació de Comarques Centrals del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya
Presentació del llibre "Calles a medida"
¿Pueden plantearse alternativas viables a los viaductos y terraplenes de las autopistas urbanas? ¿Qué reformas, quizá poco evidentes, podrían ser oportunas para mejorar los tejidos?¿De qué manera los barrios cerrados podrían ser menos agresivos para la ciudad continua? Este libro ofrece perspectivas razonables a estas cuestiones y, por el camino, demuestra que muchos de estos asuntos tienen relación con la concepción, el trazado y el diseño de las calles.
Tras observar la metrópolis de Mendoza con una mirada sorprendente, se proponen alternativas tratándola como lo haría un sastre cuando reviste la piel con un corte a medida. El libro ilustra un modo de hacer urbanismo urbano mediante ejemplos de diferente porte, para tratar así de explicar qué implica la responsabilidad de tener la ciudad entre manos.
Este trabajo sintetiza y expone los resultados de una colaboración entre la Universidad Nacional de Cuyo (Mendoza)y la Universitat Politècnica de Catalunya - Laboratori d’Urbanisme de Barcelona, en el marco de convenios realizados desde 2017 con el Gobierno de Mendoza.
Presentació del llibre “Hejduk. Building characters”
La presentació del llibre “Hejduk. Building characters”, editat per Lettera Ventidue, anirà a càrrec de l’arquitecte i autor, Luca Cardani, i dels arquitectes Josep Lluís Mateo, Antonio Pizza i Dan Hoffman. La conversa inclourà també l’arquitecte i coautor, soci de Hejduk per als seus edificis de Santiago de Compostela, Antonio Sanmartín.
Hejduk (Nova York, 1929-2000) és conegut per la crítica com a teòric, professor, poeta i dissenyador però sobretot va ser arquitecte i constructor d’universos i elencs civics. Les seves arquitectures construïdes poques vegades s’han investigat, però son la prova que concebre, descriure i construir són identics propòsits.
Aquest llibre intenta donar una interpretació completa de la seva obra construïda, amb alguns edificis i instal·lacions arquitectòniques construïdes entre els anys 1980 i 2000, mitjançant l’anàlisi de documents d’arxiu, redibuixos analítics i un ampli aparell fotogràfic, mostrant el valor tangible del pensament de Hejduk sobre l’arquitectura. i el paper important que van tenir les seves obres en la transformació de la ciutat. El llibre inclou també una crònica detallada de la definició i construcció -tant amb Hejduk com sense ell- dels “characters” construïts.
Presentació del llibre ‘La Casa Fullà. Tot estava per fer i tot era possible’
El Centre Obert d'Arquitectura acull la presentació del llibre ‘La Casa Fullà. Tot estava per fer i tot era possible’, d’Ana Briongos, Lluís Clotet, Ramon Faura, Josep Maria Rovira i Oscar Tusquets.
L'acte anirà a càrrec de Lluís Clotet, arquitecte, membre de Studi PER i autor de la Casa Fullà; Josep M. Rovira, catedràtic d’Història de l’Art a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura; Ramon Faura, professor i coordinador de l’àrea de Ciències Socials a l’escola Elisava, i Llorenç Bonet, editor a Tenov.
‘La Casa Fullà. Tot estava per fer i tot era possible’ és una monografia d’un edifici emblemàtic del Studio PER, que reuneix dibuixos i plans dels seus arquitectes, fotos d’època, un reportatge inèdit dels seus interiors, i assajos actuals sobre l’arquitectura i la vida que es va donar en ell. Des dels finíssims dibuixos dels arquitectes a un poema de Joan Brossa i un reportatge fotogràfic d’Oriol Maspons. Inclou també uns panells que Xavier Sust va dissenyar, a manera de Aby Warburg postmodern, per a explicar l’obra de Clotet i Tusquets i un panegíric que Anna M. Moix va escriure de la casa sota el pseudònim del vampir Conde de Puigvalls, convidant implícitament a uns altres outsiders -zombis, dones llop i altres éssers de cabells llargs- a viure en aquest castell del Guinardó barceloní.
La Casa Fullà (1970)
Va ser un dels primers projectes de l'estudi PER. Lluís Clotet i Oscar Tusquets van expressar en la memòria del projecte la intenció que l'arquitectura «afavorís a un tipus llibertari de relació social». Això es va traduir a barrejar diferents tipologies d'habitatges amb espais comuns generosos per a facilitar la interacció entre veïns. La casa no va convertir a les persones en llibertàries, però va atreure a uns habitants poc convencionals i aquests *símplex, dúplexs i tríplex van ser un dels focus de la contracultura barcelonina.
Lluís Clotet i Oscar Tusquets fan un relat a quatre mans, on recorden (com Georges Perec) com va començar la seva carrera. Ramon Faura, arquitecte i músic que va intentar (sense aconseguir-ho) ficar un piano en la Fullà la posa en relació amb l'aparició del món computacional. Josep Mª Rovira, catedràtic en la ETSAB i resident durant molts anys del 5C, explica la cultura arquitectònica de l'època i la gestació de la casa mentre que Ana Briongos, escriptora, viatgera i filla del constructor, relata la vida en aquests habitatges. Completa aquesta narració el reportatge fotogràfic de José Hevia, que mostra per primera vegada els interiors d'aquests pisos excepcionals.