Presentación del libro "Recordando a Coderch"
Imatge:
"Recordando a Coderch"
El próximo 27 de febrero a las 19.30 h tendrá lugar en la Sala de Actos del COAC la presentación del libro "Recordando a Coderch", de Pati Nuñez.
La sesión, que llevará por título "Barcelona recuerda a Coderch", contará con la presencia e intervención de Jaume Collboni, concejal de Cultura del Ayuntamiento de Barcelona; Pati Nuñez, autora del libro; Juanjo Lahuerta, arquitecto e historiador del arte, y Elina Vilà, arquitecta comisaria de la exposición La herencia de Coderch.
Contaremos también con una amplia fila cero.
El acto está organizado por la Cooperativa Jordi Capell y el Colegio de Arquitectos de Catalunya.
Ver la presentación:
La sesión, que llevará por título "Barcelona recuerda a Coderch", contará con la presencia e intervención de Jaume Collboni, concejal de Cultura del Ayuntamiento de Barcelona; Pati Nuñez, autora del libro; Juanjo Lahuerta, arquitecto e historiador del arte, y Elina Vilà, arquitecta comisaria de la exposición La herencia de Coderch.
Contaremos también con una amplia fila cero.
El acto está organizado por la Cooperativa Jordi Capell y el Colegio de Arquitectos de Catalunya.
Ver la presentación:
Presentació del llibre "Recordando a Coderch"
El proper 27 de febrer a les 19.30 h tindrà lloc a la Sala d'Actes del COAC la presentació del llibre "Recordando a Coderch", de Pati Nuñez.
La sessió, que portarà per nom "Barcelona recorda Coderch", comptarà amb la presència i intervenció de Jaume Collboni, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona; Pati Nuñez, autora del llibre; Juanjo Lahuerta, arquitecte i historiador de l'art, i Elina Vilà, arquitecta comissària de l'exposició L'herència de Coderch.
Es comptarà també amb una àmplia fila zero.
L'acte, organitzat per la Cooperativa Jordi Capell i el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, serà presidit per Lluís Comerón, degà del Col·legi d'Arquitectes.
Veure la presentació:
La sessió, que portarà per nom "Barcelona recorda Coderch", comptarà amb la presència i intervenció de Jaume Collboni, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona; Pati Nuñez, autora del llibre; Juanjo Lahuerta, arquitecte i historiador de l'art, i Elina Vilà, arquitecta comissària de l'exposició L'herència de Coderch.
Es comptarà també amb una àmplia fila zero.
L'acte, organitzat per la Cooperativa Jordi Capell i el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, serà presidit per Lluís Comerón, degà del Col·legi d'Arquitectes.
Veure la presentació:
Acte inaugural de l'exposició “1416-1417. La Catedral de Girona, una o tres naus?”
Imatge:
© Catedral de Girona
La Demarcació de Girona del COAC us convida a la inauguració de l'exposició "1416-1417. La Catedral de Girona, una o tres naus?", que tindrà lloc el pròxim divendres 3 de març, a les 19 h. Presentaran l'acte el doctor Joan Molina i Figueras, professor d’història de l’art medieval a la Universitat de Girona, i el doctor Pere Freixas, historiador especialista en art medieval.
1416-1417. La Catedral de Girona, una o tres naus?
La Demarcació de Girona del COAC participa en els actes organitzats en motiu dels 600 anys de la Nau Gòtica de la Catedral de Girona, amb una exposició que a través de la transcripció de fragments de l’acta “1416-1417 Segona consulta de mestres d’obra i decisió per continuar a una sola nau”, explica la consulta que des del Capítol es va fer a un grup de dotze arquitectes catalans i francesos que van donar la seva opinió per a la resolució de l’ampliació de la Catedral de Girona, amb una única nau o amb tres naus.
La mostra s’introdueix amb un text del doctor i professor d’art medieval Joan Molina, il·lustrat amb els plànols de Catedral de Girona, i conté 12 plafons amb les respostes dels arquitectes i mestres d’obra consultats, 7 de les quals a favor d’ampliar la Catedral amb tres naus i 5 a favor de la nau única.
També s’exposa per primera vegada el pergamí original “1416-1417 Segona consulta de mestres d’obra i decisió per continuar a una sola nau”, que es conserva a l’Arxiu Capitular de Girona, i el “Llibre del notari Pere Despont de 1386-1387”, conservat a l’Arxiu Històric de Girona, que conté informació sobre la primera consulta que hi va haver trenta anys abans.
Amb la col·laboració de:
1416-1417. La Catedral de Girona, una o tres naus?
La Demarcació de Girona del COAC participa en els actes organitzats en motiu dels 600 anys de la Nau Gòtica de la Catedral de Girona, amb una exposició que a través de la transcripció de fragments de l’acta “1416-1417 Segona consulta de mestres d’obra i decisió per continuar a una sola nau”, explica la consulta que des del Capítol es va fer a un grup de dotze arquitectes catalans i francesos que van donar la seva opinió per a la resolució de l’ampliació de la Catedral de Girona, amb una única nau o amb tres naus.
La mostra s’introdueix amb un text del doctor i professor d’art medieval Joan Molina, il·lustrat amb els plànols de Catedral de Girona, i conté 12 plafons amb les respostes dels arquitectes i mestres d’obra consultats, 7 de les quals a favor d’ampliar la Catedral amb tres naus i 5 a favor de la nau única.
També s’exposa per primera vegada el pergamí original “1416-1417 Segona consulta de mestres d’obra i decisió per continuar a una sola nau”, que es conserva a l’Arxiu Capitular de Girona, i el “Llibre del notari Pere Despont de 1386-1387”, conservat a l’Arxiu Històric de Girona, que conté informació sobre la primera consulta que hi va haver trenta anys abans.
Amb la col·laboració de:
Conferència "La Cambra d'Azemar i la transformació arquitectònica de la Figueres del segle XX"
Imatge:
© Brau Edicions
El dijous 23 de febrer, a les 19 h, l'arquitecte Joan Falgueras parlarà de "La Cambra d'Azemar i la transformació arquitectònica de la Figueres del segle XX", a la sala d'actes de la Delegació de l'Alt Empordà del COAC.
Recentment Brau edicions ha editat el llibre Cambra Agrícola de l’Empordà. Arquitectura, economia i societat, on Joan Falgueras és autor del capítol "La Cambra d'Azemar i la transformació arquitectònica de la Figueres del segle XX". Aquest està dedicat a l’edifici que va construir l'arquitecte modernista Josep Azemar i Pont per a l'entitat el 1901 i que va sobreviure a la seva desaparició el 1939. També ens presenta el context cultural i arquitectònic del país dels anys 50 i 60 per mirar d'explicar quins són els nous paradigmes de modernitat en el franquisme que surt de l'autarquia i celebra pletòric els 25 anys.
És arquitecte per l’ETSAB. Ha combinat la pràctica de l’ofici i el servei al Col·legi d’Arquitectes i a l’Administració, amb la recerca al voltant de la Figueres del canvi del XIX al XX, el ferrocarril i especialment Azemar, i que ha continuat amb períodes i arquitectes contemporanis (Giralt, Blanch, Martínez, Díaz, Subias, Rosa, Bonaterra, etc.).
Cambra Agrícola de l’Empordà. Arquitectura, economia i societat
El llibre fa un recorregut, detallat i documentat, per la vida d’una institució creada pels sectors més dinàmics i moderns de la burgesia agrària empordanesa a principi del segle XX i que responia a les necessitats econòmiques i al projecte polític d’una ciutat i d’una comarca en plena expansió.
El llibre també identifica les personalitats involucrades en el projecte i ens permet observar la seva transversalitat ideològica i professional, que inclou des de grans hisendats terratinents fins a diversos professionals del sector, des de conservadors fins a republicans.
I, finalment, el llibre analitza la construcció de l’interessant edifici modernista que li va fer de seu, d’indubtable interès i valor arquitectònic, que va sobreviure a la fi de la Cambra el 1939, però que va acabar sent derruït el 1968.
Recentment Brau edicions ha editat el llibre Cambra Agrícola de l’Empordà. Arquitectura, economia i societat, on Joan Falgueras és autor del capítol "La Cambra d'Azemar i la transformació arquitectònica de la Figueres del segle XX". Aquest està dedicat a l’edifici que va construir l'arquitecte modernista Josep Azemar i Pont per a l'entitat el 1901 i que va sobreviure a la seva desaparició el 1939. També ens presenta el context cultural i arquitectònic del país dels anys 50 i 60 per mirar d'explicar quins són els nous paradigmes de modernitat en el franquisme que surt de l'autarquia i celebra pletòric els 25 anys.
Joan Falgueras Font
És arquitecte per l’ETSAB. Ha combinat la pràctica de l’ofici i el servei al Col·legi d’Arquitectes i a l’Administració, amb la recerca al voltant de la Figueres del canvi del XIX al XX, el ferrocarril i especialment Azemar, i que ha continuat amb períodes i arquitectes contemporanis (Giralt, Blanch, Martínez, Díaz, Subias, Rosa, Bonaterra, etc.).
Cambra Agrícola de l’Empordà. Arquitectura, economia i societat
El llibre fa un recorregut, detallat i documentat, per la vida d’una institució creada pels sectors més dinàmics i moderns de la burgesia agrària empordanesa a principi del segle XX i que responia a les necessitats econòmiques i al projecte polític d’una ciutat i d’una comarca en plena expansió.
El llibre també identifica les personalitats involucrades en el projecte i ens permet observar la seva transversalitat ideològica i professional, que inclou des de grans hisendats terratinents fins a diversos professionals del sector, des de conservadors fins a republicans.
I, finalment, el llibre analitza la construcció de l’interessant edifici modernista que li va fer de seu, d’indubtable interès i valor arquitectònic, que va sobreviure a la fi de la Cambra el 1939, però que va acabar sent derruït el 1968.