Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
El director del Museu Reina Sofia, Manuel Borja-Villel, i la degana del COAC, Assumpció Puig

El Museo Reina Sofía y el COAC firman un convenio para promover el conocimiento de la arquitectura

Imatge: 
© Joaquín Cortés / Román Lores. Arxiu fotogràfic del Museu Reina Sofia.

El COAC ha firmado un convenio con el Museo Reina Sofía de Madrid con el objetivo de establecer sinergias para promover, planificar y ejecutar proyectos culturales que contribuyan al conocimiento del arte contemporáneo en general y, en particular, de la arquitectura y el urbanismo. El acuerdo, que convierte el Archivo Histórico en una de las fuentes de documentación del Museo Reina Sofía, se concreta en tres líneas de acción: el préstamo y exposición de obras, el desarrollo de programas de investigación y la edición de publicaciones conjuntas.

Entre estas acciones existe un intercambio de obras de los fondos de las respectivas colecciones del MNCARS y el Archivo Histórico del COAC a través de préstamos temporales para exposiciones: desde obras de arte hasta fuentes documentales y audiovisuales.

El Archivo Coderch, al alcance de los colegiados
Sobre la investigación, ambas partes se comprometen a desarrollar programas de interés mutuo que abran líneas de investigación y conocimientos en materias vinculadas a la arquitectura y el urbanismo contemporáneo. El acuerdo prevé el acceso libre y preferente de los colegiados al Archivo José Antonio Coderch que el Centro de Documentación del MNCARS custodia desde 2018.

Así, los colegiados podrán consultar este fondo, uno de los más relevante de la arquitectura contemporánea, formado por casi 10.000 documentos clasificados entre 1941 y 1978. Una vez finalice la digitalización del fondo, el Archivo Histórico del COAC también conservará una copia abierta a la consulta.

En la misma línea, el Reina Sofía garantizará el acceso de los colegiados al resto de archivos profesionales y materiales de arquitectura que pueda adquirir en un futuro.

Publicaciones, congresos y jornadas
El convenio se completa con el compromiso de las dos instituciones de colaborar en la edición conjunta de publicaciones dedicadas a la arquitectura y el urbanismo contemporáneo, así como a la organización de congresos y jornadas.

El Museo Reina Sofía y el Archivo del COAC, referentes culturales
El Museo Reina Sofía es una de las instituciones culturales más importantes y más visitadas del estado español: se conservan importantes colecciones de arte del siglo XX, entre las que destacan las de Pablo Picasso y Salvador Dalí. También cuenta con una biblioteca de arte con más de 100.000 libros, 3.500 grabaciones sonoras y 1.000 vídeos.

El Archivo Histórico del COAC, con más de dos millones de documentos, es el segundo centro europeo de referencia en el campo de la arquitectura. Gracias a las donaciones de arquitectos, se custodian importantes fondos que recogen la evolución de la arquitectura catalana moderna y contemporánea, como el de Josep Martorell, Oriol Bohigas y David Mackay (MBM), Manuel de Solà-Morales, el GATCPAC o Federico Correa y Alfonso Milá (Correa-Milá), entre muchos otros.

 

2/03/2021
Tornar
Llibre fons Adlan

El Archivo Histórico aporta documentación inédita a la exposición ‘Miró-Adlan’ de la Fundació Miró

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

El Archivo Histórico del COAC ha cedido una veintena de documentos del fondo ADLAN, la mayoría inéditos, a la Fundació Miró para la exposición ‘Miró-ADLAN. Un archivo de la modernidad (1932-1936)’, que se abre al público el próximo 12 de marzo.

La muestra reconstruye el papel imprescindible que tuvo el grupo de artistas e intelectuales ADLAN (Amigos del Arte Nuevo) en la introducción de la modernidad en la Barcelona republicana de los años treinta, y que tomó a Joan Miró como estandarte en la promoción del arte nuevo.

Material inédito
En total, el Archivo Histórico del COAC aporta 23 documentos, muchos de los cuales se expondrán por primera vez, como por ejemplo el libro de actas de la asociación, que recoge toda la actividad que el grupo desarrolló durante sus 4 años de vida.

También estará expuesto el número especial de Navidad del 1934 de la revista ‘D’ací i d’allà’, dedicado a las artes de vanguarda donde se incluye la arquitectura, una cuestión poco habitual hasta entonces. La muestra incorpora cinco ejemplares de la revista AC, así como un dosier de prensa o un listado de las exposiciones que organizaron, entre las que destacan las de Calder y Picasso. Así mismo, la exposición recoge una colección de fotografías del fondo Torres-Clavé de un viaje que algunos miembros del GATCPAC y de ADLAN hicieron a Andalucía para conocer la arquitectura popular del territorio.

El fondo ADLAN, clave para entender el arte de vanguardista
Las principales almas de ADLAN fueron el arquitecto Josep Lluís Sert, el empresario y fotógrafo Joaquim Gomis y el sombrerero y promotor de las artes Joan Prats. El también arquitecto Sixte Illescas, miembro del GATCPAC, rescató la documentación de ADLAN los últimos días de la guerra civil y la conservó al lado de la de su despacho profesional.

El Archivo Histórico tiene previsto finalizar la catalogación y digitalización en las próximas semanas, haciéndolo así más accesible para las tareas de investigación y divulgación de una de las asociaciones artísticas más influyentes y destacadas de la historia contemporánea.

3/03/2021
Tornar
Mercedes Serra-Barenys, en una imatge d'arxiu

L’Arxiu Històric incorpora el primer fons d’una arquitecta amb la donació de Mercedes Serra-Barenys

Imatge: 
© Arxiu Històric del COAC

Mercedes Serra-Barenys és el nom de la primera dona que va estudiar arquitectura a Catalunya i des d’ara és també el nom del primer fons d’una arquitecta que forma part de l’Arxiu Històric del COAC. Amb ella tenim l'oportunitat de donar visibilitat a la trajectòria de les professionals de l’arquitectura més veteranes, massa sovint desconeguda, però imprescindible també per entendre la història de l'arquitectura del nostre país.

Única dona de la seva promoció i en contra dels desitjos del seu pare, Serra-Barenys es va graduar el 1964 a l’ETSAB, al costat d’un centenar d’alumnes homes, alguns de ben coneguts com Joan Margarit o Oscar Tusquets, i un professorat exclusivament masculí.

La passió per l’arquitectura li va despertar el seu avi, el també arquitecte Josep Maria Barenys Gambús, de qui n’admirava l’obra i els dibuixos. Ella mateixa explica que “des dels 5 anys, anava cada tarda al seu despatx, on mirava com dibuixava i escoltava les històries de la seva amistat amb Gaudí”.

L’exercici de l’arquitectura, sempre en solitari
Un cop finalitzats els estudis, Serra-Barenys es va instal·lar a Nova York per treballar en una universitat, després del viatge de final de carrera amb altres companys i el professor Eugenio Cendoya. Al retornar, el 1965, va col·legiar-se i va començar a treballar com a arquitecta municipal a l’Ajuntament de Vallgorguina, malgrat la majoria dels projectes no porten la seva signatura.

També va treballar pel seu compte, principalment en el camp de l’habitatge, construint edificis unifamiliars i plurifamiliars, i sempre en solitari. El dels habitatges va ser un àmbit en el qual sempre es va sentir còmoda perquè “els encàrrecs de construcció d’una llar venien sempre d’una parella, i jo entenia perfectament les seves necessitats”.  

De fet, entre les seves obres destaquen especialment un conjunt de cases de 60 metres quadrats els cinc apartaments que va projectar a Calonge i que va recollir l’anuari de Quaderns del 1969.

Un fons únic
El fons Serra-Barenys incorporarà documentació professional de la seva primera etapa vital, sobretot de projectes de la zona de Vallgorguina, ja que després va compaginar l’exercici de l’arquitectura amb la de guia turística a Barcelona, gràcies als seus coneixements sobre l’obra de Gaudí i la Sagrada Família. 

Amb la donació de Serra-Barenys també entrarà a formar part de l'Arxiu del COAC el que es conserva de la documentació del fons del seu avi, en la seva major part desaparegut.

 

 

5/03/2021
Tornar
Llibre fons Adlan

L’Arxiu Històric aporta documentació inèdita a l’exposició 'Miró-ADLAN' de la Fundació Miró

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

L’Arxiu Històric del COAC ha cedit una vintena de documents del fons ADLAN, la majoria inèdits, a la Fundació Miró per a l’exposició ‘Miró-ADLAN. Un arxiu de la modernitat (1932-1936)’, que s’obre al públic el proper 12 de març.

La mostra reconstrueix el paper cabdal que va tenir el grup d’artistes i intel·lectual ADLAN (Amics de l’Art Nou) en la introducció de la modernitat a la Barcelona republicana dels anys trenta, i que va prendre Joan Miró com a estendard en la promoció de l’art nou.

Material inèdit
En total, l’Arxiu Històric del COAC hi aporta 23 documents, molts dels quals s'exposaran per primera vegada, com per exemple el llibre d’actes de l’associació, que recull tota l’activitat que el grup va desenvolupar durant els seus 4 anys de vida. 

També hi haurà exposat el número especial de Nadal del 1934 de la revista ‘D’ací i d’allà’, dedicat a les arts de l'avantguarda on s'hi inclou l'arquitectura, una qüestió poc habitual fins aleshores. La mostra incorpora cinc exemplars de la revista AC, així com un recull de premsa o un llistat de les exposicions que van organitzar, entre els que destaquen les de Calder i Picasso. Així mateix, l’exposició recull una col·lecció de fotografies del fons Torres-Clavé d’un viatge que alguns membres del GATCPAC i d'ADLAN van fer a Andalusia per conèixer l’arquitectura popular del territori.

El fons ADLAN, clau per entendre l’art d’avantguarda
Les principals ànimes d’ADLAN van ser l’arquitecte Josep Lluís Sert, l’empresari i fotògraf Joaquim Gomis i el sombrerer i promotor de les arts Joan Prats. El també arquitecte Sixte Illescas, membre del GATCPAC, va rescatar la documentació d’ADLAN els últims dies de la guerra civil i la va conservar al costat de la del seu despatx professional. 

L’Arxiu Històric té previst finalitzar-ne la catalogació i digitalització en les properes setmanes, fent-lo així més accessible per a les tasques d’investigació i divulgació d’una de les associacions artístiques més influents i destacades de la història contemporània.  

3/03/2021
Tornar

Pàgines