El Archivo Histórico incorpora el primer fondo de una arquitecta con la donación de Mercedes-Serra Barenys
Mercedes Serra-Barenys es el nombre de la primera mujer que estudió arquitectura en Cataluña y desde ahora es también el nombre del primer fondo de una arquitecta que forma parte del Archivo Histórico del COAC. Con ella tenemos la oportunidad de dar visibilidad a la trayectoria de las profesionales de arquitectura más veteranas, muchas veces desconocida, pero imprescindible también para entender la historia de la arquitectura de nuestro país.
Única mujer de su promoción y en contra de los deseos de su padre, Serra-Barenys se graduó en 1964 en la ETSAB, junto con un centenar de alumnos hombres, algunos de ellos bien conocidos como Joan Margarit y Oscar Tusquets, y un profesorado exclusivamente masculino.
La pasión por la arquitectura se la despertó su abuelo, el también arquitecto Josep María Barenys Gambús, de quien admiraba la obra y los dibujos. Ella misma explica que “desde los 5 años iba cada tarde a su despacho, donde miraba cómo dibujaba y escuchaba las historias de su amistad con Gaudí”.
El ejercicio de la arquitectura, siempre en solitario
Cuando finalizó sus estudios, Serra-Barenys se instaló en Nueva York para trabajar en una universidad, después del viaje de final de carrera con otros compañeros y el profesor Eugenio Cendoya. Al volver, en 1965, se colegió y empezó a trabajar como arquitecta municipal en el Ayuntamiento de Vallgorguina, aunque la mayoría de los proyectos no llevan su firma.
También trabajó por su cuenta, principalmente en el campo de la vivienda, construyendo edificios unifamiliares y plurifamiliares, y siempre en solitario. El de la vivienda fue un campo donde siempre se sintió cómoda, porque “los encargos de construcción de un hogar venían siempre de una pareja, y yo entendía perfectamente sus necesidades”.
De hecho, entre sus obras destacan especialmente un conjunto de casas de 60 metros cuadrados, los cinco apartamentos que proyectó en Calonge y que recogió el anuario de Quaderns de 1969.
Un fondo único
El fondo Serra-Barenys incorporará documentación profesional de su primera etapa vital, sobre todo de proyectos de la zona de Vallgorguina, ya que después compaginó el ejercicio de la arquitectura con la de guía turística de Barcelona, gracias a sus conocimientos sobre la obra de Gaudí y la Sagrada Familia.
Con la donación de Serra-Barenys también entrará a formar parte del Archivo del COAC lo que se conserva de la documentación del fondo de su abuelo, en su mayor parte desaparecido.
Presentació del llibre "Naturalmente urbano"
Clica aquí per seguir l'acte.
*Si vols que Gabi Martínez et dediqui un llibre, envia'ns un email a comandes@jordicapell.com i podràs recollir-lo a partir de l'endemà de la presentació.
Arrel de la pèrdua d'audició en una orella pel pas d’una ambulància, Gabi Martínez es preguntà com afecta l’entorn urbà a la nostra salut. Aquest llibre reflexiona sobre la necessitat de transformació de les ciutats enfront a un model urbà ja caduc i ens explica com es va crear la idea de la superilla, un dels conceptes urbanístics més revolucionaris de les últimes dècades: la seva acollida, la seva implantació i les polèmiques que generà. Una autèntica oportunitat de futur per dur una vida més sana a la ciutat. Aquesta és la seva història. I les seves possibilitats.
«Desde su creación, la ciudad sintetiza el carácter de la sociedad que la anda, la oye, la respira.»Gabi Martínez
Cloenda de l'exposició "Habitar altrament" amb una conferència de l'estudi Dogma
La cloenda es farà on line, amb una conferència a càrrec de Martino Tattara que juntament amb Pier Vittorio Aureli formen l'estudi Dogma, amb seu a Brussel·les.
Exposició: "Habitar altrament. L'experiència de La Borda i les noves cooperatives"
En moltes de les nostres societats, especialment les occidentals, ens acostem a l’habitatge de forma individual, sigui sols o amb nuclis reduïts de convivència que inclou familiars de primer grau. Aquests nuclis són cada cop més petits, i també augmenta el nombre de gent que viu sola, reforçant el grau d’aïllament que empeny les nostres ciutats cap a l’individualisme i la soledat. Però al mateix temps estem vivint en molts països un ressorgir dels moviments cooperativistes d’habitatge similar al viscut durant els seus inicis a principis del segle XX i l’expansió al voltant de la dècada dels 70. Un moviment que va en direcció oposada a l’enunciat anteriorment, buscant crear una resposta col·lectiva a l’accés a l’habitatge de forma no especulativa.
Entre aquesta onada de nous projectes s’inicia l’any 2012 La Borda. En el marc de la recuperació comunitària de l’antiga fàbrica de Can Batlló, un grup de veïns i veïnes decideixen autoorganitzar‐se per resoldre de manera col·lectiva la necessitat d’accés a l’habitatge a partir de la implementació d’una cooperativa d’habitatge en cessió d’ús. La cooperativa d’arquitectes Lacol s’involucra des de l’inici de la promoció, aprofitant l’oportunitat per repensar la producció de l’habitatge popular, des de baix i amb la participació de les futures usuàries. En l'àmbit del disseny arquitectònic, els projectes d'habitatge cooperatiu es poden definir com un marc d'experimentació en la producció d'habitatge col·lectiu. L’aposta de La Borda per un model comunitari i autopromogut ha permès superar algunes de les limitacions existents en les promocions convencionals.
La innovació del procés de promoció ha estat clau per poder treballar l’arquitectura més enllà de la seva formalització. Del projecte en destaquem diferents característiques que creiem que s'escapen de l'habitatge col·lectiu habitual: autopromoció, cessió d’ús, vida comunitària, sostenibilitat, assequibilitat, i flexibilitat i adaptabilitat.
Lacol
Actes paral·lels
En el marc de l'exposició es programaran una sèrie de sessions online els dies:
- 25 de març, Ilka Ruby
- 30 de març, Anna Puigjaner
- 8 d'abril, pechakucka de projectes
- 15 d'abril, cloenda amb Martino Tattara, estudi Dogma