Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general

El jardins de la industrialització al Ter. Reivindicar un patrimoni fràgil

Imatge: 
© CAT de Setmana

La Demarcació de les Comarques Centrals i el Museu del Ter, en el marc de l’exposició Els Jardins de la industrialització al Ter hem organitzat el proper dijous 6 de maig a les 19h la conferència on line  “Els jardins de la industrialització al Ter. Reivindicar un patrimoni fràgil”, a càrrec de Carles García, director del Museu del Ter.

La industrialització va transformar el món, Catalunya, i és clar, la conca del Ter. Des de la primera meitat del segle XIX les fàbriques de riu i les colònies industrials hi van adquirir protagonisme i van convertir un món rural en una societat industrial amb noves formes de vida i subsistència, nous grups socials, noves formes d’associacionisme polític, cultural i de classe, nous conflictes, etc. En definitiva, van crear una societat nova i en ebullició.

Sovint s’ha explicat aquest procés d’industrialització posant l’accent en l’arquitectura i la maquinària dels processos productius, però aquesta obra amplia el focus sobre el patrimoni industrial amb nous centres d’interès: els jardins. Als conjunts industrials de les vores del Ter, descobrim, a banda de rescloses, canals, fàbriques, blocs d’habitatges obrers i residències burgeses, un important conjunt de jardins i verd urbà. Els empresaris i inversors que iniciaven les seves aventures industrials a la vora del Ter no concebien els espais exclusivament per a la producció. Promovien una ocupació simbòlica del territori. I en aquesta ocupació els jardins van adquirir un pes important que s’ha posat poc en relleu.”

Museu del Ter

Inscripcions
La trobada es durà a terme a través de Microsoft Teams. 
És necessària la inscripció prèvia omplint aquest formulari.
Les persones inscrites rebran un correu amb l'enllaç per accedir a la sessió. 

PDF version
BARQ, Festival Internacional de Cinema d'Arquitectura de Barcelona

BARQ, Festival Internacional de Cinema d'Arquitectura de Barcelona

Imatge: 
BARQ, Festival Internacional de Cinema d'Arquitectura de Barcelona

En el marc de la Setmana d'Arquitectura 2021, el Festival BARQ celebra la seva primera edició, que tindrà lloc de l'11 al 16 de maig en format híbrid.

La productora audiovisual Nihao Films, amb la col·laboració del COAC, ArquinFAD i la Fundació Mies van der Rohe, organitza el que és el primer certamen internacional de cinema sobre arquitectura a l'Estat espanyol. L'objectiu és aprofitar el poder social del cinema per difondre els principis bàsics de l’arquitectura i, d’aquesta manera, aconseguir que la disciplina sigui més accessible per a la ciutadania i situar Barcelona com a nucli central del sector dins el panorama mundial.

El festival inclou una àmplia programació amb pel·lícules de tot el món i diverses activitats paral·leles. L'esdeveniment vol posar en valor aquells documentals que mostren de forma innovadora temes d'actualitat relacionats amb l'arquitectura, com l'activisme urbà, la política, l'economia, el medi ambient, la diversitat cultural i social, o l'accés a l'habitatge. En total, es projectaran 8 llargmetratges i 11 curts als Cinemes Girona, la Filmoteca de Catalunya, el Disseny Hub i, en format online, a través de Filmin.

Per consultar el programa del festival, visiteu el web de BARQ.

PDF version
Cartell Intesis

INTESIS: Comerç, ciutat, paisatges arran de terra

Imatge: 
© Tesis doctoral Eulàlia Gómez-Escoda
La Demarcación de Tarragona del COAC te invita a la presentación de la Tesis Doctoral "Comerç, ciutat, paisatges arran de terra" a cargo de Eulàlia Gómez-Escoda, Dra. arquitecta por la Universidad Politécnica de Cataluña.

La sesión se ofrece por streaming el jueves 6 de mayo de 2020 a las 19:30 mediante la plataforma Microsoft Teams. Las personas inscritas recibirán un correo electrónico con el enlace para seguir la sesión en directo. Este enlace se publicará también en la web unas horas antes de iniciar el acto.

Inscripción previa:  APÚNTATE AQUÍ

Visualiza la sesión grabada en el canal de YouTube del COAC

"La tesi es fixa en la ciutat a partir de l'angle a la trobada entre façanes i voreres, una frontissa gruixuda i plegada, d’ús fonamentalment col·lectiu i ocupada en gran mesura pel comerç, de naturalesa invasiva i transformadora. Les activitats tenen com a escenari principal l’arribada de l’arquitectura al carrer -les plantes baixes-, on els límits entre públic, privat i col·lectiu canvien de gruix, de grau de transparència o de perforació, es converteixen en discontinus, desapareixen a estones, o prenen cos i se separen del pla del terra, que és on es desenvolupa principalment el component públic urbà, perquè és on la interacció entre habitants i visitants amb el construït contribueix a magnificar les condicions d’urbanitat (1) de la ciutat. Determinades petjades al paisatge urbà són conseqüència de l'acció col·lectiva del comerç: intervencions que foraden o esculpeixen l’arquitectura, que s'hi superposen amb noves estructures o que en desborden els límits i s'estenen sobre el fragment de ciutat propera. Accions saltejades en el temps i escenaris superposats que explicats de manera detallada posen en valor aquestes parasitacions urbanes, emfatitzen la transcendència del comerç en la contribució -de manera espontània i més enllà de les normes, en moltes ocasions- a la complexitat i a la intensitat de l'ús públic de les voreres. La tesi s'aproxima al comerç urbà des de quatre perspectives que creuades estableixen les bases teòriques per una comprensió del paisatge de la ciutat arran de terra. El text s'acompanya d’un conjunt d'imatges i cartografies tant pròpies com apropiades que exploren les maneres d’entendre i de representar el llindar entre l'espai públic de carrers i places i l'espai col·lectiu del comerç. El primer capítol repassa la literatura científica sobre la qual es recolza la recerca, al mateix temps que desplega l'imaginari sensible entorn a la qüestió. L'estesa de textos i imatges que el configuren acompanyen la formulació de la primera hipòtesi: el que passa a les plantes baixes de la ciutat determina en gran mesura el seu caràcter. El segon descriu els edificis dedicats al comerç des del punt de la seva morfologia i les regles d'implantació urbana. Es fixa en com han evolucionat i s'han transformat en estructures que han capgirat les lògiques del model original, o en com s’han hibridat per poder respondre a les necessitats que el comerç demanava a la ciutat. La hipòtesi sobre la qual es recolza és la del fet que el comerç i les seves formes duen implícites al seu caràcter la invasió i la transformació, i que aquests canvis que experimenten i que infligeixen al seu entorn caracteritzen l'ús del pla del terra. El tercer se centra en tres fragments del centre de Barcelona i els explica des de la presència d'alguna de les formes de comerç descrites al capítol anterior: descrivint-ne la morfologia o l'origen, repassant la normativa municipal que les regula, cartografiant-ne l'ús. Per gran que sigui la forma amb què es manifesta, el comerç comporta sempre una dimensió urbana d'escala menuda, una rugositat oscil·lant a peu de carrer, unes ondulacions en la trobada entre façanes i voreres sempre en moviment constant. El quart capítol tanca la tesi establint relacions entre els tres anteriors amb una reflexió sobre els paisatges comercials contemporanis -els que caracteritzen els centres urbans, els que es descentralitzen i es lliguen a les infraestructures de transport, els que subsisteixen sense suport físic-, i determina que a cadascun d’aquests diferents escenaris li corresponen uns ritmes i uns temps, que són els que marquen les formes de comerç que en caracteritzen la seva geografia. "

(1) De Solà-Morales (2010) defineix la urbanitat com la suma de permeabilitat, sensualitat i respecte, i adverteix que no només es troba en l’activitat econòmica i social, sinó també en la matèria de l’arquitectura. ('La urbanitat de l'arquitectura', Conferència inaugural del curs 2009-2010 en la ETSAB, Barcelona: Visions n.8)


#dijousalcoac
#COACTarragona

 

logo del coac
PDF version

Pàgines