Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
Portada del llibre ‘La Casa Fullà. Tot estava per fer i tot era possible’

Presentació del llibre ‘La Casa Fullà. Tot estava per fer i tot era possible’

Imatge: 
© Editorial Tenov

El Centre Obert d'Arquitectura acull la presentació del llibre ‘La Casa Fullà. Tot estava per fer i tot era possible’, d’Ana Briongos, Lluís Clotet, Ramon Faura, Josep Maria Rovira i Oscar Tusquets.

L'acte anirà a càrrec de Lluís Clotet, arquitecte, membre de Studi PER i autor de la Casa Fullà; Josep M. Rovira, catedràtic d’Història de l’Art a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura; Ramon Faura, professor i coordinador de l’àrea de Ciències Socials a l’escola Elisava, i Llorenç Bonet, editor a Tenov.

‘La Casa Fullà. Tot estava per fer i tot era possible’ és una monografia d’un edifici emblemàtic del Studio PER, que reuneix dibuixos i plans dels seus arquitectes, fotos d’època, un reportatge inèdit dels seus interiors, i assajos actuals sobre l’arquitectura i la vida que es va donar en ell. Des dels finíssims dibuixos dels arquitectes a un poema de Joan Brossa i un reportatge fotogràfic d’Oriol Maspons. Inclou també uns panells que Xavier Sust va dissenyar, a manera de Aby Warburg postmodern, per a explicar l’obra de Clotet i Tusquets i un panegíric que Anna M. Moix va escriure de la casa sota el pseudònim del vampir Conde de Puigvalls, convidant implícitament a uns altres outsiders -zombis, dones llop i altres éssers de cabells llargs- a viure en aquest castell del Guinardó barceloní.

La Casa Fullà (1970)

Va ser un dels primers projectes de l'estudi PER. Lluís Clotet i Oscar Tusquets van expressar en la memòria del projecte la intenció que l'arquitectura «afavorís a un tipus llibertari de relació social». Això es va traduir a barrejar diferents tipologies d'habitatges amb espais comuns generosos per a facilitar la interacció entre veïns. La casa no va convertir a les persones en llibertàries, però va atreure a uns habitants poc convencionals i aquests *símplex, dúplexs i tríplex van ser un dels focus de la contracultura barcelonina.

Lluís Clotet i Oscar Tusquets fan un relat a quatre mans, on recorden (com Georges Perec) com va començar la seva carrera. Ramon Faura, arquitecte i músic que va intentar (sense aconseguir-ho) ficar un piano en la Fullà la posa en relació amb l'aparició del món computacional. Josep Mª Rovira, catedràtic en la ETSAB i resident durant molts anys del 5C, explica la cultura arquitectònica de l'època i la gestació de la casa mentre que Ana Briongos, escriptora, viatgera i filla del constructor, relata la vida en aquests habitatges. Completa aquesta narració el reportatge fotogràfic de José Hevia, que mostra per primera vegada els interiors d'aquests pisos excepcionals.

PDF version
Portada del llibre ‘El problema de la vivienda, realidad o ficción’

Presentació del llibre ‘El problema de l'habitatge, realitat o ficció’

Imatge: 
© Alberto Danés Tejedor

L’arquitecte Albert Danés Tejedor presenta el seu llibre ‘El problema de la vivienda, realidad o ficción’. A més de l’autor, participaran en l'acte l’arquitecte Josep Anton Acebillo i Joan Ràfols, economista especialitzat en Economía Urbana per la Universitat de  Harvard.

“Un habitatge representa per a l’usuari, un lloc de descans, protecció, comoditat, seguretat, comunicació i un valor tant espiritual com material. Però per a la societat i sobretot per als grups de poder, és també un valor econòmic i polític. Podem construir industrialment un transatlàntic, amb capacitat per a l’habitabilitat de 10.000 persones. El que demostra que la fabricació d’habitatges plurifamiliars, en un context industrial és perfectament possible. Així aconseguiríem unes llars més sostenibles, amb major qualitat i sobretot més econòmics.
Algú s’imagina, avui dia, un cotxe o un vaixell fabricat artesanalment, igual que els habitatges?
Al llarg d’aquest llibre, explicaré com he arribat a la conclusió, que el problema de l’habitatge, a ningú li interessa resoldre’l, ja sigui
conscient o inconscientment.”

Albert Danés Tejedor, autor d”El problema de la vivienda, realidad o ficción’.

Albert Danés Teixidor (Barcelona, 1942), és arquitecte i va estudiar a l’Escola d’escriptura de l’Ateneu Barcelones. Altres llibres publicats: ‘El Plec’ i ‘La Citara a les mans’.

PDF version

Festa d'Arquitectura de Nou Barris

Imatge: 
Anna Mas Fotografia
Descobrim la nova rehabilitació de Can Valent, la coneguda masia on les núvies de Barcelona es compraven el ram, i que es recupera després de molts anys en estat ruinós. Descobrim els reptes de futur de la masia i els seus entorns, amb tallers per a tota la familia!  

TALLERS I ACTIVITATS:

11-14h  Taller d’alforges de cartró
Maraki en Bicicleta

11-14h  Taller de cianotípies (fotografia de flors sense càmera)
Ariadna Garriga, artista

13-13.30h Visita Masia Can Valent

XERRADES:

11.30h  Benvinguda a la Festa!
Sandra Bestraten, presidenta de la Demarcació de Barcelona del COAC

11.45h  Exposició Projecte Rehabilitació Can Valent
Alea Olea, Arquitectura i Paisatge

12.15h  Exposició Projecte Tanatori Sant Andreu
Manuel Pedraz, arquitecte – Batlle i Roig Arquitectura

12.45h  Nou Barris, Nova Realitat (reactivació positiva del districte)
Iñaki Arbelaiz, arquitecte – KUDA!

T'HI APUNTES?
 
PDF version

Visita a la presa i a la central hidràulica de Susqueda

Imatge: 
© Endesa
PLACES COMPLETES
Si no heu entrat mai a la sala de columnes de la presa ni a la Central Hidràulica de Susqueda, propietat d’Endesa, ara en teniu l’oportunitat.
Actualment ja no es fan visites. Tant la central com la presa estan operatives i no són visitables de manera ordinària. L’accés, per tant, és restringit, només permès per a col·lectius professionals o acadèmics.
Dins dels actes de commemoració dels 50 anys de l’embassament i de la presa de Susqueda (2018), la seva sala de columnes acull una exposició sobre la història d’aquest complex hidroelèctric i el seu entorn. La mostra té com a objectiu compartir amb el visitant les peculiaritats d’aquesta infraestructura singular i la seva ubicació. La mostra té cinc àmbits temàtics: l’embassament de Susqueda, la construcció de la presa, els aprofitaments hidroelèctrics, el riu Ter, i la fauna i la flora del riu. Les explicacions es presenten en plafons que aglutinen fotografies, il·lustracions, gràfics i textos. La mostra es complementa amb vint-i-tres peces del Fons Històric d’Endesa procedents de diverses centrals hidràuliques del territori que representen l’evolució i la trajectòria tècnica d’aquest tipus d’infraestructures i esdevenen un testimoni d’arqueologia industrial. Així, hi podrem trobar quadres de comandament (de marbre i de pissarra), un regulador, un controlador, un reòstat (una resistència que pot variar el corrent d’un aparell), un parallamps, un transformador d’oli i diversos instruments de mesura.
La inscripció prèvia és obligatòria omplint aquest formulari (places limitades!)
 
PDF version

Pàgines