Propers Actes
Dv, 16 maig
De 15 a 18 h
Visita al Pla Especial dels Recs de Banyoles
Visita al Pla Especial dels Recs...
Ds, 17 maig
19 a 1 h
El COAC participa a la Nit dels Museus 2025!
El COAC participa a la Nit dels...
Del Ds, 17 maig fins Ds, 21 juny
a les 10 h
Visites guiades al Recinte Mundet
Visites guiades al Recinte Mundet
Del Ds, 17 maig fins Dv, 27 juny
de 10 h a 17 h
La volta catalana. De la tradició a la innovació
La volta catalana. De la...
Save the Date - Fiesta Patronal de Comarcas Centrales
Imatge:
© Colegio de Arquitectos de Cataluña (COAC)
Desde la Demarcación de las Comarcas Centrales del Colegio de Arquitectos de Cataluña estamos organizando la Fiesta Patronal de este año para el día 6 de octubre!
Será una velada en un entorno muy especial que podremos conocer a través de una visita guiada.
Como en las últimas ediciones, en el transcurso del evento se homenajeará al conjunto de arquitectos que cumplen 25 años de su colegiación y daremos la bienvenida a los nuevos y nuevas arquitectos de la Demarcación.
Próximamente os informaremos de la programación prevista para el acto.
Os invitamos a todas las personas colegiadas de la Demarcación a reservaros la tarde/noche del viernes 6 de octubre para celebrar la Fiesta Patronal. Entre todos y todas formáis parte del COAC y es por ello que queremos compartir esta fiesta con vosotros!
Será una velada en un entorno muy especial que podremos conocer a través de una visita guiada.
Como en las últimas ediciones, en el transcurso del evento se homenajeará al conjunto de arquitectos que cumplen 25 años de su colegiación y daremos la bienvenida a los nuevos y nuevas arquitectos de la Demarcación.
Próximamente os informaremos de la programación prevista para el acto.
Os invitamos a todas las personas colegiadas de la Demarcación a reservaros la tarde/noche del viernes 6 de octubre para celebrar la Fiesta Patronal. Entre todos y todas formáis parte del COAC y es por ello que queremos compartir esta fiesta con vosotros!

Gaudí, Verdaguer y un jardín invisible...
Imatge:
Esteve Agulló Galilea, dissenyador industrial
La sede de Vic del COAC acogerá la conferencia "Gaudí, Verdaguer y un jardín invisible..." de David Agulló, doctor arquitecto.
La tesis doctoral sobre el jardín modernista del antiguo manicomio de Sant Boi de Llobregat pone de manifesto que éste fue un espacio de experimantación arquitectónica donde se anticipan obras como la Casa Milà, la cripta de la Colonia Güell, la Sagrada Familia y el Park Güell. Repleta de simbología vinculada al texto del Apocalipsis de San Juan y dedicada a la Virgen de Lourdes, esta obra sintonizaría también con el universo mental y espiritual de Antoni Gaudí. El pensamiento de Jacint Verdaguer, vinculado personalmente e ideológicamente a Gaudí, se hace presente también en este enigmático jardín.
David Agulló Galilea, doctor arquitecto por la ETSAB. Autor de la tesis doctoral "Gaudí y los jardines del antiguo manicomio de Sant Boi de Llobregat", calificada con Cum Laude. Trabajos en el campo de la rehabilitación, vivienda y museografía, colaborando en la empresa Quod y Enginyeria Cultural en los siguientes proyectos: Museo de Historia de Cataluña, Casa de la Historia del Parque Arqueológico de Elviña y Centro de Interpretación de Al-Andalus, en San Fernando. Actualmente realiza proyectos diversos; entre otros, exposición sobre Gaudí en el MNACTEC y rehabilitación del conjunto modernista del antiguo psiquiátrico de Sant Boi de Llobregat.
La tesis doctoral sobre el jardín modernista del antiguo manicomio de Sant Boi de Llobregat pone de manifesto que éste fue un espacio de experimantación arquitectónica donde se anticipan obras como la Casa Milà, la cripta de la Colonia Güell, la Sagrada Familia y el Park Güell. Repleta de simbología vinculada al texto del Apocalipsis de San Juan y dedicada a la Virgen de Lourdes, esta obra sintonizaría también con el universo mental y espiritual de Antoni Gaudí. El pensamiento de Jacint Verdaguer, vinculado personalmente e ideológicamente a Gaudí, se hace presente también en este enigmático jardín.
David Agulló Galilea, doctor arquitecto por la ETSAB. Autor de la tesis doctoral "Gaudí y los jardines del antiguo manicomio de Sant Boi de Llobregat", calificada con Cum Laude. Trabajos en el campo de la rehabilitación, vivienda y museografía, colaborando en la empresa Quod y Enginyeria Cultural en los siguientes proyectos: Museo de Historia de Cataluña, Casa de la Historia del Parque Arqueológico de Elviña y Centro de Interpretación de Al-Andalus, en San Fernando. Actualmente realiza proyectos diversos; entre otros, exposición sobre Gaudí en el MNACTEC y rehabilitación del conjunto modernista del antiguo psiquiátrico de Sant Boi de Llobregat.

Gaudí, Verdaguer i un jardí invisible...
Imatge:
Esteve Agulló Galilea, dissenyador industrial
La sala d'actes de la seu de Vic acollirà la conferència "Gaudí, Verdaguer i un jardí invisible..." de David Agulló, doctor arquitecte.
La tesi doctoral sobre el jardí modernista de l'antic manicomi de Sant Boi de Llobregat fa palès que aquest va ser un espai d'experimentació arquitectònica on s'anticipen obres com la casa Milà, la cripta de la Colònia Güell, la Sagrada Família i el Parc Güell. Repleta de simbologia vinculada al text de l'Apocalipsi de Sant Joan i dedicada a la Verge de Lourdes, aquesta obra sintonitzaria també amb l'univers mental i espiritual d'Antoni Gaudí. El pensament de Jacint Verdaguer, vinculat personalment i ideològicament a Gaudí, es fa present també en aquest enigmàtic jardí.
David Agulló Galilea, doctor arquitecte per l'ETSAB. Autor de la tesi doctoral "Gaudí i els jardins de l'antic manicomi de Sant Boi de Llobregat", qualificada amb Cum Laude. Treballs en el camp de la rehabilitació, habitatge i museografia, col·laborant per l'empresa Quod i Enginyeria Cultural en els següents projectes: Museu d'Història de Catalunya, Casa de la Historia del Parque Arqueológico de Elviña i Centro de Interpretación de Al-Andalus, a San Fernando. Actualment realitza projectes diversos; entre d'altres, exposició sobre Gaudí al MNACTEC i rehabilitació del conjunt modernista de l'antic psiquiàtric de Sant Boi de Llobregat.
La tesi doctoral sobre el jardí modernista de l'antic manicomi de Sant Boi de Llobregat fa palès que aquest va ser un espai d'experimentació arquitectònica on s'anticipen obres com la casa Milà, la cripta de la Colònia Güell, la Sagrada Família i el Parc Güell. Repleta de simbologia vinculada al text de l'Apocalipsi de Sant Joan i dedicada a la Verge de Lourdes, aquesta obra sintonitzaria també amb l'univers mental i espiritual d'Antoni Gaudí. El pensament de Jacint Verdaguer, vinculat personalment i ideològicament a Gaudí, es fa present també en aquest enigmàtic jardí.
David Agulló Galilea, doctor arquitecte per l'ETSAB. Autor de la tesi doctoral "Gaudí i els jardins de l'antic manicomi de Sant Boi de Llobregat", qualificada amb Cum Laude. Treballs en el camp de la rehabilitació, habitatge i museografia, col·laborant per l'empresa Quod i Enginyeria Cultural en els següents projectes: Museu d'Història de Catalunya, Casa de la Historia del Parque Arqueológico de Elviña i Centro de Interpretación de Al-Andalus, a San Fernando. Actualment realitza projectes diversos; entre d'altres, exposició sobre Gaudí al MNACTEC i rehabilitació del conjunt modernista de l'antic psiquiàtric de Sant Boi de Llobregat.

Presentació del llibre "Palabra de Pritzker"
Presentació del llibre ‘Palabra de Pritzker’ de Llàtzer Moix, a càrrec del propi autor i de l'arquitecte Fabrizio Barozzi de Barozzi Veiga.
“Palabra de Pritzker”, editat per Anagrama, que reuneix converses amb 23 guanyadors del Premi Pritzker, des de Frank Gehry a Diébédo Francis Kéré, i també Alvaro Siza, Rafael Moneo, Renzo Piano, Norman Foster, Jacques Herzog o Kazuyo Sejima.
Llàtzer Moix és periodista cultural i crític d'arquitectura de La Vanguardia. Ha publicat, entre altres llibres, “La ciudad de los arquitectos”, “Arquitectura milagrosa”, “Queríamos un Calatrava” i “Palabra de Pritzker”
“Palabra de Pritzker”, editat per Anagrama, que reuneix converses amb 23 guanyadors del Premi Pritzker, des de Frank Gehry a Diébédo Francis Kéré, i també Alvaro Siza, Rafael Moneo, Renzo Piano, Norman Foster, Jacques Herzog o Kazuyo Sejima.
Llàtzer Moix és periodista cultural i crític d'arquitectura de La Vanguardia. Ha publicat, entre altres llibres, “La ciudad de los arquitectos”, “Arquitectura milagrosa”, “Queríamos un Calatrava” i “Palabra de Pritzker”
