Exposició itinerant "Arquitectures desaparegudes"
Imatge:
Palau de Belles Arts per a l’Exposició Universal del 1888. © Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
ES PRORROGA L'EXPOSICIÓ FINS AL 21 D'ABRIL.
L’Arxiu Històric del COAC presenta l’exposició itinerant ARQUITECTURES DESAPAREGUDES, que mostra un conjunt d’obres situades en diferents punts del territori i que actualment ja no es poden visitar, o bé per la seva desaparició o bé perquè han sofert una transformació considerable.
En aquesta exposició veurem edificis molt transformats, com la casa Bau de Tortosa i el sanatori de la Savinosa de Tarragona, o inexistents, com la Sala Athenea de Girona o la Casa Gibert de Barcelona, però que formen part de la nostra memòria històrica. Tot el material forma part del fons de l’Arxiu Històric del Col·legi, repartit per les seves diverses seus, i és un exemple del ric patrimoni documental que custodia la nostra institució.
La ciutat és un aparador que mostra el treball de tantes i tantes generacions d’arquitectes, i l'hem d’entendre com un organisme viu. La seva pell arquitectònica neix, viu i mor, resultat d’una lògica que a voltes ens costa d’acceptar però que és producte del seu dinamisme. La ciutat no pot estar "congelada en el temps", excepte en aquells elements que la pròpia societat ha considerat oportú protegir.
El patrimoni documental surt en la nostra ajuda i, de la mateixa manera que documenta el patrimoni arquitectònic protegit, ens dóna l'oportunitat de recordar com eren alguns edificis que en l'actualitat no existeixen o estan profundament alterats, reforçant la memòria històrica de la nostra societat.
Visualitza aquí el vídeo emès al Tria33 de TV3.
L’Arxiu Històric del COAC presenta l’exposició itinerant ARQUITECTURES DESAPAREGUDES, que mostra un conjunt d’obres situades en diferents punts del territori i que actualment ja no es poden visitar, o bé per la seva desaparició o bé perquè han sofert una transformació considerable.
En aquesta exposició veurem edificis molt transformats, com la casa Bau de Tortosa i el sanatori de la Savinosa de Tarragona, o inexistents, com la Sala Athenea de Girona o la Casa Gibert de Barcelona, però que formen part de la nostra memòria històrica. Tot el material forma part del fons de l’Arxiu Històric del Col·legi, repartit per les seves diverses seus, i és un exemple del ric patrimoni documental que custodia la nostra institució.
La ciutat és un aparador que mostra el treball de tantes i tantes generacions d’arquitectes, i l'hem d’entendre com un organisme viu. La seva pell arquitectònica neix, viu i mor, resultat d’una lògica que a voltes ens costa d’acceptar però que és producte del seu dinamisme. La ciutat no pot estar "congelada en el temps", excepte en aquells elements que la pròpia societat ha considerat oportú protegir.
El patrimoni documental surt en la nostra ajuda i, de la mateixa manera que documenta el patrimoni arquitectònic protegit, ens dóna l'oportunitat de recordar com eren alguns edificis que en l'actualitat no existeixen o estan profundament alterats, reforçant la memòria històrica de la nostra societat.
Visualitza aquí el vídeo emès al Tria33 de TV3.
Inauguración de la exposición "Las Curtidurías de Josep Trilla"
Imatge:
© Ma Carme Castany
El próximo jueves 12 de enero tendrá lugar en la Delegación de Osona el acto de inauguración de la exposición LAS CURTIDURÍAS DE JOSEP TRILLA – EL PAISAJISMO URBANO DE UN PLENAIRISTA.
Además, el 19 de enero tendrá lugar la conferencia CURTIDURÍAS: PASADO Y FUTURO, a cargo de Elisenda Foradada, arquitecta municipal, y Montserrat Rocafiguera, arqueóloga.
Josep Trilla
Hablar de Josep Trilla Subirana (Campdevánol, 1950) es hablar de décadas de paisajismo de Osona y de activismo cultural. La exposición que acoge la sala del COAC-Osona quiere dejar constancia del interés de este artista por las curtidurías como sujeto pictórico y como símbolo.
Josep Trilla llega a esta expresión de paisajismo urbano desde el plenairismo y desde el conocimiento del territorio. De sus pinceles, a pie de caballete, ha terminado surgiendo esta serie.
La elección del tema no ha sido casual. Para Josep Trilla el paisaje es patrimonio. Y esta noción, aplicada al paisajismo urbano, lo ha llevado a pintar las curtidurías dañadas.
Las ha pintado con aprecio, tal como son. Con el mismo aprecio por el territorio que lo ha guiado a lo largo de su trayectoria. El presente de las curtidurías es el que se expone en la sala de exposiciones del COAC-Osona. El futuro, en cambio, es incierto.
Habrá que tener perspectiva, saber encuadrar diferentes puntos de vista y, con un punto de imaginación, dar vida al conjunto como lo haría el pincel de un plenairista, para dar forma y contenido a este futuro.
Gerard Vovelle, licenciado en Historia del Arte
Además, el 19 de enero tendrá lugar la conferencia CURTIDURÍAS: PASADO Y FUTURO, a cargo de Elisenda Foradada, arquitecta municipal, y Montserrat Rocafiguera, arqueóloga.
Josep Trilla
Hablar de Josep Trilla Subirana (Campdevánol, 1950) es hablar de décadas de paisajismo de Osona y de activismo cultural. La exposición que acoge la sala del COAC-Osona quiere dejar constancia del interés de este artista por las curtidurías como sujeto pictórico y como símbolo.
Josep Trilla llega a esta expresión de paisajismo urbano desde el plenairismo y desde el conocimiento del territorio. De sus pinceles, a pie de caballete, ha terminado surgiendo esta serie.
La elección del tema no ha sido casual. Para Josep Trilla el paisaje es patrimonio. Y esta noción, aplicada al paisajismo urbano, lo ha llevado a pintar las curtidurías dañadas.
Las ha pintado con aprecio, tal como son. Con el mismo aprecio por el territorio que lo ha guiado a lo largo de su trayectoria. El presente de las curtidurías es el que se expone en la sala de exposiciones del COAC-Osona. El futuro, en cambio, es incierto.
Habrá que tener perspectiva, saber encuadrar diferentes puntos de vista y, con un punto de imaginación, dar vida al conjunto como lo haría el pincel de un plenairista, para dar forma y contenido a este futuro.
Gerard Vovelle, licenciado en Historia del Arte
Curtidurías: pasado y futuro. Conferencia en el marco de la exposición de Josep Trilla
Imatge:
© Ma Carme Castany
En el marco de la exposición LAS CURTIDURÍAS DE JOSEP TRILLA – EL PAISAJISMO URBANO DE UN PLENAIRISTA, la Delegación de Osona del Colegio de Arquitectos acogerá la conferencia CURTIDURÍAS: PASADO Y FUTURO, a cargo de Elisenda Foradada, arquitecta municipal de Vic; y Montserrat Rocafiguera, arqueóloga.
El acto se celebrará en la Sala de Actos de la Delegación el jueves 19 de enero a las 19 h.
Clica aquí para más información sobre la exposición.
El acto se celebrará en la Sala de Actos de la Delegación el jueves 19 de enero a las 19 h.
Clica aquí para más información sobre la exposición.
Inauguració de l'exposició "Les Adoberies de Josep Trilla – El paisatgisme urbà d’un plenairista"
Imatge:
© Ma Carme Castany
El proper dijous 12 de gener tindrà lloc a la Delegació d'Osona l'acte d'inauguració de l'exposició LES ADOBERIES DE JOSEP TRILLA – EL PAISATGISME URBÀ D’UN PLENAIRISTA.
A més, el 19 de gener tindrà lloc la xerrada ADOBERIES: PASSAT I FUTUR, a càrrec d’Elisenda Foradada, arquitecta municipal, i Montserrat Rocafiguera, arqueòloga.
Josep Trilla
Parlar de Josep Trilla Subirana (Campdevànol, 1950) és parlar de dècades de paisatgisme osonenc i d’activisme cultural. L’exposició que acollim a la sala del COAC-Osona vol deixar constància de l’interès d’aquest artista per les adoberies com a subjecte pictòric i com a símbol.
Josep Trilla arriba a aquesta expressió de paisatgisme urbà des del plenairisme i des del coneixement del territori.
Dels seus pinzells, a peu de cavallet, n’ha acabat sorgint aquesta sèrie. L’elecció no ha estat casual. Per a Josep Trilla el paisatge és patrimoni. I aquesta noció, aplicada al paisatge urbà, l’ha portat a pintar les adoberies malmeses.
Les ha pintades amb estima, tal com són. Amb la mateixa estima pel territori que l’ha guiat al llarg de la seva trajectòria. El present de les adoberies és el que s’exposa a partir de dia 12 (inauguració a les 19h) a la sala d’exposicions del COAC-Osona.El futur, però és incert.
Caldrà tenir perspectiva, saber enquadrar diferents punts de vista i, amb un punt d’imaginació, donar vida al conjunt com ho faria el pinzell d’un plenairista, per a donar forma i contingut a aquest futur.
Gerard Vovelle, llicenciat en Història de l’Art
A més, el 19 de gener tindrà lloc la xerrada ADOBERIES: PASSAT I FUTUR, a càrrec d’Elisenda Foradada, arquitecta municipal, i Montserrat Rocafiguera, arqueòloga.
Josep Trilla
Parlar de Josep Trilla Subirana (Campdevànol, 1950) és parlar de dècades de paisatgisme osonenc i d’activisme cultural. L’exposició que acollim a la sala del COAC-Osona vol deixar constància de l’interès d’aquest artista per les adoberies com a subjecte pictòric i com a símbol.
Josep Trilla arriba a aquesta expressió de paisatgisme urbà des del plenairisme i des del coneixement del territori.
Dels seus pinzells, a peu de cavallet, n’ha acabat sorgint aquesta sèrie. L’elecció no ha estat casual. Per a Josep Trilla el paisatge és patrimoni. I aquesta noció, aplicada al paisatge urbà, l’ha portat a pintar les adoberies malmeses.
Les ha pintades amb estima, tal com són. Amb la mateixa estima pel territori que l’ha guiat al llarg de la seva trajectòria. El present de les adoberies és el que s’exposa a partir de dia 12 (inauguració a les 19h) a la sala d’exposicions del COAC-Osona.El futur, però és incert.
Caldrà tenir perspectiva, saber enquadrar diferents punts de vista i, amb un punt d’imaginació, donar vida al conjunt com ho faria el pinzell d’un plenairista, per a donar forma i contingut a aquest futur.
Gerard Vovelle, llicenciat en Història de l’Art