El Croquis, eina de l’arquitecte. Xerrada amb Ignacio Sanfeliu Arboix
COAC
© Ignacio Sanfeliu Arboix
www.arquitectes.cat/actualitat/croquis.com
Dijous, 20 juliol, 2017 - 19:00
Gratuït
Butlletí:
Visita a la fàbrica "La Blava", de Roda de Ter
Imatge:
© David Oliva, arquitecte
El proper 29 de setembre tindrem la possibilitat de passejar per dins de la fàbrica "La Blava", actualment tancada.
Ens acompanyaran en aquesta visita els arquitectes David Oliva i Joan Vilalta.
Després de la visita, hi haurà un sopar a La Guingueta de La Blava. La visita és gratuïta i el sopar correrà a compte de cada assistent.
Si esteu interessats en assistir-hi, envieu un correu electrònic a vicsecretaria@coac.cat, indicant si vindreu només a la visita o us quedareu també al sopar (inscripcions fins el 27 de setembre)
Lloc de trobada: entrada a la fàbrica La Blava (c. Costa del Ter, 17 - Roda de Ter)
Ens acompanyaran en aquesta visita els arquitectes David Oliva i Joan Vilalta.
Després de la visita, hi haurà un sopar a La Guingueta de La Blava. La visita és gratuïta i el sopar correrà a compte de cada assistent.
Si esteu interessats en assistir-hi, envieu un correu electrònic a vicsecretaria@coac.cat, indicant si vindreu només a la visita o us quedareu també al sopar (inscripcions fins el 27 de setembre)
Lloc de trobada: entrada a la fàbrica La Blava (c. Costa del Ter, 17 - Roda de Ter)
Exposición: "El Croquis, herramienta del arquitecto"
Imatge:
© Ignacio Sanfeliu Arboix
La Delegación de Osona del Colegio de Arquitectos acoge la exposición "El Croquis, herramienta del arquitecto". La muestra se podrá visitar del 6 de julio al 8 de septiembre en la sede del COAC de Vic (Pl. Bisbe Oliba, 2).
En la exposición se pueden ver croquis del inicio y desarrollo de proyectos arquitectónicos, obra de Ignacio Sanfeliu Arboix, doctor arquitecto.
Si la arquitectura es la construcción de la idea, proyectar es el paso de la idea a la arquitectura. Este es un largo proceso que se puede hacer en diferentes etapas, con sus idas y vueltas, hasta que todas las variables convergen en una sola.
La arquitectura está influida por numerosos factores de todo tipo: sociales, estéticos, matéricos, poéticos, económicos, estructurales, urbanísticos, y un largo etcétera. Estos factores hacen de ella una disciplina compleja y los arquitectos nos esforzamos para que confluyan en el proyecto en una misma dirección, para que éste llegue a ser coherente y asuma con elegancia y rigor todos estos inputs.
La exposición se plantea como un pequeño recorrido por este desarrollo proyectual, con el croquis como protagonista.
EL CROQUIS
En todo este proceso, el croquis es la herramienta que considero más importante en una arquitectura temprana, como lo es el proyecto ejecutivo para su posterior materialización. El dibujo a mano alzada es donde más rápidamente podemos los arquitectos expresar desde cualquier punto de vista la idea, para poder desarrollarla y convertirla en arquitectura. Y cuando el resultado final es más fiel al corquis inicial, más rotundo es el proyecto.
Muchas veces el viaje inicial del proceso de la proyectación se puede hacer muy largo, pasando por diferentes estadios, hasta que el mismo proyecto va adquiriendo personalidad propia, para finalmente poder convertirse en arquitectura. Es la madurez creativa y profesional la que va acercando el proyecto final hasta el croquis inicial.
INTENCIONES
El croquis intenta representar en un gesto la ánima del proyecto. Pueden ser 4 líneas, pero que dicen o pueden decir mucho más de lo que parece. Detras de estas líneas hay un montón de intenciones que, sin embargo, algunas se pierden por el camino. Es sobre todo en las fases iniciales del proyecto donde el croquis tiene un papel primordial, pero que continúa a lo largo de todo el proceso hasta la construcción misma del edificio.
Mi intención en esta exposición es mostrar mi forma de trabajar a través del croquis, en las diferentes fases del desarrollo del proyecto. Con una recopilación de dibujos a mano alzada de diferentes proyectos propios, los documentos que aquí se recogen no sólo tratan de arquitectura dibujada, sino arquitectura para ser construida. Es donde muestro algunos recortes de su inicio y de su desarrollo a través del croquis.
CONCLUSIÓN
Los proyectos son procesos largos, pero la construcción material de una idea es una cosa maravillosa que de alguna forma intento transmitir en esta pequeña exposición.
DISEÑO DE LA EXPOSICIÓN: NSA ARQUITECTOS
ORGANIZACIÓN, DISEÑO Y MONTAJE: BEA FARRÉ, I. SANFELIU, FANI MARTÍN, MANUEL GOMIS
LA PERFILERÍA DE ALUMINIO ES DE LA CASA ITEM
EL MONTAJE DE SALA ES DE ARTESANÍA SANT BOI
TODA LA IMPRESIÓN ES DE COPISTERÍA ALFAMBRA
LAS FOTOGRAFIAS SON DE ADRIANA LÓPEZ SANFELIU
OTRAS FOTOGRAFÍAS DE FRANCESC MARTÍ, PEDRO CANO, ADRIANA FARRÉ, STEVE BECKER
IGNACIO SANFELIU ARBOIX, DR. ARQUITECTO
Tiene despacho profesional en Barcelona desde el año 1991. Fue Arquitecto Municipal de Barcelona entre 1988 y 2003, fue el Responsable Técnico de las instalaciones deportivas en el Ayuntamiento de Barcelona entre los años 2001 y 2003, despues de haber estado Jefe de Servicios de Proyectos en el Distrito de Gracia entre los años 1996 y 2001 y Arquitecto Municipal en el Distrito de Sant Martí de 1988 a 1996.
Es arquitecto desde el 1987 y Doctor Arquitecto en 1997 por la Universidad Politécnica de Cataluña (UPC) en el departamento de Composición de la ETSAB con la Tesis “La Arquitectura efímera. Los Componentes efímeros de la Arquitectura”. Desdel año 1991 es profesor de la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona ETSAB (UPC), en el departamento de Tecnología de la Arquitectura, participando también como miembro de Tribunales de PFC y de Tribunales de doctorado en la UB, en la Facultad de Bellas Artes. En 1994 obtiene el Título de Master en “Arquitectura, Arte y Diseño de los montajes efímeros” por la ETSAB colaboro com profesor en la Escuela Elisava entre 1995 y 1998.
Obtiene el reconocimiento a la 2ª tesis más consultada en la UPC, 1ª en Arquitectura, de las Tesis doctorales en red TDI en el curso 2009-2010 y 2010-2011. Recibe la mención del premio Década de 2008 de la Fundación Oscar Tusquets por la plaza Anna Frank de Gracia, que también fue seleccionada para los Premios FAD de 1999. Tiene varias obras publicadas en revistas especializadas y una trayectoria profesional de más de 250 proyectos públicos y privados realizados en 30 años de experiencia profesional.
En la exposición se pueden ver croquis del inicio y desarrollo de proyectos arquitectónicos, obra de Ignacio Sanfeliu Arboix, doctor arquitecto.
Si la arquitectura es la construcción de la idea, proyectar es el paso de la idea a la arquitectura. Este es un largo proceso que se puede hacer en diferentes etapas, con sus idas y vueltas, hasta que todas las variables convergen en una sola.
La arquitectura está influida por numerosos factores de todo tipo: sociales, estéticos, matéricos, poéticos, económicos, estructurales, urbanísticos, y un largo etcétera. Estos factores hacen de ella una disciplina compleja y los arquitectos nos esforzamos para que confluyan en el proyecto en una misma dirección, para que éste llegue a ser coherente y asuma con elegancia y rigor todos estos inputs.
La exposición se plantea como un pequeño recorrido por este desarrollo proyectual, con el croquis como protagonista.
EL CROQUIS
En todo este proceso, el croquis es la herramienta que considero más importante en una arquitectura temprana, como lo es el proyecto ejecutivo para su posterior materialización. El dibujo a mano alzada es donde más rápidamente podemos los arquitectos expresar desde cualquier punto de vista la idea, para poder desarrollarla y convertirla en arquitectura. Y cuando el resultado final es más fiel al corquis inicial, más rotundo es el proyecto.
Muchas veces el viaje inicial del proceso de la proyectación se puede hacer muy largo, pasando por diferentes estadios, hasta que el mismo proyecto va adquiriendo personalidad propia, para finalmente poder convertirse en arquitectura. Es la madurez creativa y profesional la que va acercando el proyecto final hasta el croquis inicial.
INTENCIONES
El croquis intenta representar en un gesto la ánima del proyecto. Pueden ser 4 líneas, pero que dicen o pueden decir mucho más de lo que parece. Detras de estas líneas hay un montón de intenciones que, sin embargo, algunas se pierden por el camino. Es sobre todo en las fases iniciales del proyecto donde el croquis tiene un papel primordial, pero que continúa a lo largo de todo el proceso hasta la construcción misma del edificio.
Mi intención en esta exposición es mostrar mi forma de trabajar a través del croquis, en las diferentes fases del desarrollo del proyecto. Con una recopilación de dibujos a mano alzada de diferentes proyectos propios, los documentos que aquí se recogen no sólo tratan de arquitectura dibujada, sino arquitectura para ser construida. Es donde muestro algunos recortes de su inicio y de su desarrollo a través del croquis.
CONCLUSIÓN
Los proyectos son procesos largos, pero la construcción material de una idea es una cosa maravillosa que de alguna forma intento transmitir en esta pequeña exposición.
DISEÑO DE LA EXPOSICIÓN: NSA ARQUITECTOS
ORGANIZACIÓN, DISEÑO Y MONTAJE: BEA FARRÉ, I. SANFELIU, FANI MARTÍN, MANUEL GOMIS
LA PERFILERÍA DE ALUMINIO ES DE LA CASA ITEM
EL MONTAJE DE SALA ES DE ARTESANÍA SANT BOI
TODA LA IMPRESIÓN ES DE COPISTERÍA ALFAMBRA
LAS FOTOGRAFIAS SON DE ADRIANA LÓPEZ SANFELIU
OTRAS FOTOGRAFÍAS DE FRANCESC MARTÍ, PEDRO CANO, ADRIANA FARRÉ, STEVE BECKER
IGNACIO SANFELIU ARBOIX, DR. ARQUITECTO
Tiene despacho profesional en Barcelona desde el año 1991. Fue Arquitecto Municipal de Barcelona entre 1988 y 2003, fue el Responsable Técnico de las instalaciones deportivas en el Ayuntamiento de Barcelona entre los años 2001 y 2003, despues de haber estado Jefe de Servicios de Proyectos en el Distrito de Gracia entre los años 1996 y 2001 y Arquitecto Municipal en el Distrito de Sant Martí de 1988 a 1996.
Es arquitecto desde el 1987 y Doctor Arquitecto en 1997 por la Universidad Politécnica de Cataluña (UPC) en el departamento de Composición de la ETSAB con la Tesis “La Arquitectura efímera. Los Componentes efímeros de la Arquitectura”. Desdel año 1991 es profesor de la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona ETSAB (UPC), en el departamento de Tecnología de la Arquitectura, participando también como miembro de Tribunales de PFC y de Tribunales de doctorado en la UB, en la Facultad de Bellas Artes. En 1994 obtiene el Título de Master en “Arquitectura, Arte y Diseño de los montajes efímeros” por la ETSAB colaboro com profesor en la Escuela Elisava entre 1995 y 1998.
Obtiene el reconocimiento a la 2ª tesis más consultada en la UPC, 1ª en Arquitectura, de las Tesis doctorales en red TDI en el curso 2009-2010 y 2010-2011. Recibe la mención del premio Década de 2008 de la Fundación Oscar Tusquets por la plaza Anna Frank de Gracia, que también fue seleccionada para los Premios FAD de 1999. Tiene varias obras publicadas en revistas especializadas y una trayectoria profesional de más de 250 proyectos públicos y privados realizados en 30 años de experiencia profesional.
Exposició: "El Croquis, eina de l’arquitecte"
Imatge:
© Ignacio Sanfeliu Arboix
La Delegació d’Osona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya acull l’exposició "El Croquis, eina de l’arquitecte". La mostra es podrà visitar del 6 de juliol al 8 de setembre a la seu del COAC de Vic (Pl. Bisbe Oliba, 2).
A l'exposició s’hi poden veure croquis de l’inici i desenvolupament de projectes arquitectònics, obra d'Ignacio Sanfeliu Arboix, doctor arquitecte.
Si l’arquitectura és la construcció de la idea, projectar és el pas de la idea a l’arquitectura. Aquest és un llarg procés que es pot fer en diferents etapes, amb les seves anades i tornades, fins que totes les variables convergeixen en una sola.
L’arquitectura està influïda per nombrosos factors de tot tipus: socials, estètics, matèrics, poètics, econòmics, estructurals, urbanístics, i un llarg etcètera. Aquests factors fan d’ella una disciplina complexa i els arquitectes ens esforcem perquè conflueixin en el projecte en una mateixa direcció, perquè aquest arribi a ser coherent i assumeixi amb elegància i rigor tots aquests inputs.
L’exposició es planteja com un petit recorregut en aquest desenvolupament projectual, amb el croquis com a protagonista, convertint-se en la base d’aquesta situant-los en un primer nivell.
EL CROQUIS
En tot aquest procés, el croquis és l’eina que considero més important en una arquitectura primerenca, com ho és el projecte executiu per a la seva posterior materialització. El dibuixa a mà alçada és on més ràpidament podem els arquitectes expressar des de qualsevol punt de vista la idea, per poder desenvolupar-la i convertir-la en arquitectura. I quan el resultat final és més fidel al corquis inicial, més rotund és el projecte.
Moltes vegades el viatge inicial del procés de la projectació es pot fer molt llarg, passant per diferents estadis, fins que el mateix projecte va adquirint personalitat pròpia, per a finalment poder convertir-se en arquitectura. És la maduresa creativa i professional la que va apropant el projecte final al croquis inicial.
INTENCIONS
El croquis intenta representar en un gest l’ànima del projecte. Poden ser 4 línies, però que diuen o poden dir molt més del que sembla. Darrere d’aquestes línies hi ha un munt d’intencions que, no obstant això, algunes es perden pel camí. És sobretot en les fases inicials del projecte on el croquis té un paper primordial, però que continua al llarg de tot el procés fins a la construcció mateixa de l’edifici.
La meva intenció en aquesta exposició és mostrar la meva forma de treballar a través del croquis, en les diferents fases del desenvolupament del projecte. Amb una recopilació de dibuixos a mà alçada de diferents projectes propis, els documents que aquí es recullen no solament tracten d’arquitectura dibuixada, sinó arquitectura per ser construïda. És on mostro alguns retalls del seu inici i del seu desenvolupament a través del croquis.
CONCLUSIÓ
Els projectes són processos llargs, però la construcció material d’una idea és una cosa meravellosa que d’alguna forma intento transmetre en aquesta petita exposició.
DISSENY DE L’EXPOSICIÓ: NSA ARQUITECTOS
ORGANITZACIÓ, DISSENY I MUNTATGE: BEA FARRÉ, I. SANFELIU, FANI MARTÍN, MANUEL GOMIS
LA PERFILERIA D’ALUMINI ÉS DE LA CASA ITEM
EL MUNTATGE DE SALA ÉS D’ARTESANIA SANT BOI
TOTA LA IMPRESSIÓ ÉS DE COPISTERIA ALFAMBRA
LES FOTOGRAFIES SÓN D’ADRIANA LÓPEZ SANFELIU
ALTRES FOTOGORAFIES DE FRANCESC MARTÍ, PEDRO CANO, ADRIANA FARRÉ, STEVE BECKER
IGNACIO SANFELIU ARBOIX, DR. ARQUITECTE
Té despatx professional d’arquitectura a Barcelona des de l’any 1991. Va ser Arquitecte Municipal de Barcelona entre 1988 i 2003, va ser de Responsable Tècnic de les instal·lacions esportives en l’Ajuntament de Barcelona entre els anys 2001 i 2003, després d’haver estat Cap de Serveis de Projectes en el Districte de Gràcia entre els anys 1996 i 2001 i Arquitecte Municipal en el Districte de Sant Martí de 1988 a 1996.
És arquitecte des del 1987 i Doctor Arquitecte en 1997 per a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) en el dept. de Composició de la ETSAB amb la Tesi “L’Arquitectura efímera. Els Components efímers de l’Arquitectura”. Des de l’any 1991 és professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB (UPC), en el dept. de Tecnologia de l’Arquitectura , participant també com a membre de Tribunals de PFC i de Tribunals de doctorat en la UB, en la Facultat de Belles Arts. En 1994 obté el Títol de Màster en “Arquitectura, Art i Disseny dels muntatges efímers” per la ETSAB va col·laborar com a professor a l’Escola Elisava entre 1995 i 1998.
Obté el Reconeixement a la 2a tesi més consultada en la UPC, 1ª en Arquitectura, de les Tesis doctorals en xarxa TDI en el curs 2009-2010 i 2010-2011. Rep l’esment del premi Dècada de 2008 de la Fundació Òscar Tusquets per la plaça Anna Frank de Gràcia, que també va ser seleccionada per als Premis FAD de 1999. Té diverses obres publicades en revistes especialitzades i una trajectòria professional de més de 250 Projectes públics i privats realitzats en 30 anys d’experiència professional.
A l'exposició s’hi poden veure croquis de l’inici i desenvolupament de projectes arquitectònics, obra d'Ignacio Sanfeliu Arboix, doctor arquitecte.
Si l’arquitectura és la construcció de la idea, projectar és el pas de la idea a l’arquitectura. Aquest és un llarg procés que es pot fer en diferents etapes, amb les seves anades i tornades, fins que totes les variables convergeixen en una sola.
L’arquitectura està influïda per nombrosos factors de tot tipus: socials, estètics, matèrics, poètics, econòmics, estructurals, urbanístics, i un llarg etcètera. Aquests factors fan d’ella una disciplina complexa i els arquitectes ens esforcem perquè conflueixin en el projecte en una mateixa direcció, perquè aquest arribi a ser coherent i assumeixi amb elegància i rigor tots aquests inputs.
L’exposició es planteja com un petit recorregut en aquest desenvolupament projectual, amb el croquis com a protagonista, convertint-se en la base d’aquesta situant-los en un primer nivell.
EL CROQUIS
En tot aquest procés, el croquis és l’eina que considero més important en una arquitectura primerenca, com ho és el projecte executiu per a la seva posterior materialització. El dibuixa a mà alçada és on més ràpidament podem els arquitectes expressar des de qualsevol punt de vista la idea, per poder desenvolupar-la i convertir-la en arquitectura. I quan el resultat final és més fidel al corquis inicial, més rotund és el projecte.
Moltes vegades el viatge inicial del procés de la projectació es pot fer molt llarg, passant per diferents estadis, fins que el mateix projecte va adquirint personalitat pròpia, per a finalment poder convertir-se en arquitectura. És la maduresa creativa i professional la que va apropant el projecte final al croquis inicial.
INTENCIONS
El croquis intenta representar en un gest l’ànima del projecte. Poden ser 4 línies, però que diuen o poden dir molt més del que sembla. Darrere d’aquestes línies hi ha un munt d’intencions que, no obstant això, algunes es perden pel camí. És sobretot en les fases inicials del projecte on el croquis té un paper primordial, però que continua al llarg de tot el procés fins a la construcció mateixa de l’edifici.
La meva intenció en aquesta exposició és mostrar la meva forma de treballar a través del croquis, en les diferents fases del desenvolupament del projecte. Amb una recopilació de dibuixos a mà alçada de diferents projectes propis, els documents que aquí es recullen no solament tracten d’arquitectura dibuixada, sinó arquitectura per ser construïda. És on mostro alguns retalls del seu inici i del seu desenvolupament a través del croquis.
CONCLUSIÓ
Els projectes són processos llargs, però la construcció material d’una idea és una cosa meravellosa que d’alguna forma intento transmetre en aquesta petita exposició.
DISSENY DE L’EXPOSICIÓ: NSA ARQUITECTOS
ORGANITZACIÓ, DISSENY I MUNTATGE: BEA FARRÉ, I. SANFELIU, FANI MARTÍN, MANUEL GOMIS
LA PERFILERIA D’ALUMINI ÉS DE LA CASA ITEM
EL MUNTATGE DE SALA ÉS D’ARTESANIA SANT BOI
TOTA LA IMPRESSIÓ ÉS DE COPISTERIA ALFAMBRA
LES FOTOGRAFIES SÓN D’ADRIANA LÓPEZ SANFELIU
ALTRES FOTOGORAFIES DE FRANCESC MARTÍ, PEDRO CANO, ADRIANA FARRÉ, STEVE BECKER
IGNACIO SANFELIU ARBOIX, DR. ARQUITECTE
Té despatx professional d’arquitectura a Barcelona des de l’any 1991. Va ser Arquitecte Municipal de Barcelona entre 1988 i 2003, va ser de Responsable Tècnic de les instal·lacions esportives en l’Ajuntament de Barcelona entre els anys 2001 i 2003, després d’haver estat Cap de Serveis de Projectes en el Districte de Gràcia entre els anys 1996 i 2001 i Arquitecte Municipal en el Districte de Sant Martí de 1988 a 1996.
És arquitecte des del 1987 i Doctor Arquitecte en 1997 per a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) en el dept. de Composició de la ETSAB amb la Tesi “L’Arquitectura efímera. Els Components efímers de l’Arquitectura”. Des de l’any 1991 és professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB (UPC), en el dept. de Tecnologia de l’Arquitectura , participant també com a membre de Tribunals de PFC i de Tribunals de doctorat en la UB, en la Facultat de Belles Arts. En 1994 obté el Títol de Màster en “Arquitectura, Art i Disseny dels muntatges efímers” per la ETSAB va col·laborar com a professor a l’Escola Elisava entre 1995 i 1998.
Obté el Reconeixement a la 2a tesi més consultada en la UPC, 1ª en Arquitectura, de les Tesis doctorals en xarxa TDI en el curs 2009-2010 i 2010-2011. Rep l’esment del premi Dècada de 2008 de la Fundació Òscar Tusquets per la plaça Anna Frank de Gràcia, que també va ser seleccionada per als Premis FAD de 1999. Té diverses obres publicades en revistes especialitzades i una trajectòria professional de més de 250 Projectes públics i privats realitzats en 30 anys d’experiència professional.