Propers Actes
Caravana E-tron drive. Conducció vehicle elèctric AUDI
Caravana E-tron drive. Conducció...
Xerrada: Projecte de rehabilitació de la fàbrica de l...
Xerrada: Projecte de...
Exposición: Concurso de La Savinosa
La conferencia se realizará el jueves 19 de enero de 2017 a las 19.30 h en la Sala de Actos de la Demarcación y también contará con intervención del Presidente de la Diputación, Josep Poblet.
Descarga la invitación.
La exposición, que se podrá ver hasta el 12 de abril, muestra una recopilación de los trabajos presentados en las dos vueltas del "Concurso para la propuesta de intervención global en el antiguo preventorio de la Savinosa". Será una buena oportunidad para conocer de primera mano las diferentes opciones que se plantearon.
La muestra también se complementa con los planos originales del conjunto del arquitecto Francisco Monravà y Soler, que datan de 1928.

Presentació del llibre: "Arqueologia i patrimoni industrial a les comarques de Tarragona"
El proper dijous 9 de febrer de 2017, es farà la presentació del llibre "Arqueologia i patrimoni industrial a les comarques de Tarragona", una publicació que ha editat recentment l'Institut d'Estudis Vallencs.
La presentació anirà a càrrec dels historiadors Francesc Murillo i la geògrafa Sònia Vaqué, que han estat coordinadors d'aquesta edició. També intervindrà la historiadora de l'art, Anna I. Serra, autora de dos apartats del llibre.
El Patrimoni industrial posseeix un gran interés històric, social, arquitectònic i tecnològic que s'ha de posar en valor. L'objectiu del llibre és donar a conèixer aquesta important i rica tipologia arquitectònica del territori tarragoní, amb unes pinzellades del patrimoni que conservem a les nostres comarques, en major o menor mesura. veurem la diferent evolució industrial que hi ha hagut, tot depenent de les característiques de cada comarca. Observem que hi ha elements arquitectònics que s'han recuperat, que s'han modificat, , que se'ls ha donat un nou us, o que fins i tot se'ls ha museïtzat. Però també ens trobarem amb edificis i elements caiguts en l'oblit, abandonats, o mig enderrocats pel pas del temps. En cap cas no podem desmerèixer les restes que encara trobem, ja que totes ens ajuden a comprendre millor la nostra història i la nostra cultura.
Aquest llibre ha estat coordinat per l'historiador Francesc Murillo, l'arquitecta Sònia Roca i la geògrafa Sònia Vaquer, amb la col·laboració d'Hemeteri Fabregat, Núria Jané, Ramon Roqué, Anna I. Serra i Jacobo Vidal, tots ells historiadors vinculats al territori, que han estat els autors dels apartats corresponents a les seves comarques.

inTESIS: La Maison Prouvé - David Tapias
La xerrada es durà a terme a la Seu de la Demarcació de Tarragona del COAC. En finalitzar l'acte es farà un sopar-col·loqui amb el conferenciant al restaurant Barhaus. Si esteu interessats en assistir al sopar, podeu enviar un correu electrònic aquí (preu 18€).
"El procés de materialització -pensar i fer- de la maison Prouvé, presenta moltes contradiccions i incoherències si s’analitza només des del punt de vista del projecte arquitectònic. Cal introduir un altre enfocament crític, que té el seu origen en la formació de serraller de Jean Prouvé, la seva producció dins de tallers, i la passió per la invenció constant, que porten a unes prioritats diferents de les de molts dels seus col·laboradors en aquest projecte, amb formació universitària d’arquitecte. Aquestes dues maneres de pensar són incorporades a la gestació d’aquesta casa gràcies a la lògica inclusiva de Jean Prouvé, i la sinèrgia pròpia del pensament tècnic. Aquestes dues maneres de fer conviuen en el nostre objecte d’estudi, tot i que en alguns moments es separen, apareixen tensions i buits entre elles. És en aquests moments quan es pensà, construí i habità la maison Prouvé. El nostre objecte d’estudi és alhora projecte i invent, construcció i assemblatge, casa i aixopluc."
Descarrega el targetó
Consulta la Tesi doctoral


Exposició: "La Torre dels Ous"
Descarrega el targetó
Per a qualsevol jove arquitecte disposar d’una tieta amb cert calaix és sempre quelcom d’agraïr i això fou el que li passà a aquell jove Jujol quan a l’ombra d’en Gaudí rebé l’encàrrec de fer una caseta per estiuejar que li formulà Na Josefa Romeu i Grau vídua de Gibert. Era una oportunitat única de donar-se a conèixer i també d’engegar la seva aventura arquitectònica en solitari. En aquell terreny a la vora de l’estació del ferrocarril a Sant Joan Despí, Jujol bastí aquesta torre configurada com una edificació aïllada per a dos habitatges que popularment es coneix com la Torre dels Ous degut al que als Santjoanencs els hi transmitia aquell espectacular terrat que la corona. Com sovinteja a moltes edificacions del patrimoni arquitectònic català, la Torre de la Creu, com tècnicament se la cita, ens ha arribat força atrotinada als nostres dies i després de la seva rehabilitació i encara que descontextualitzada, avui en dia podem gaudir d’aquesta petita joia jujoliana les traces principals de la qual encara resten força dempeus. A l’ombra dels grans Mestres del Modernisme, l’arquitectura jujoliana no es realitza amb gaire pressupost però el contrast entre elements emergents i els que li donen cos, ens palesa un elegant exercici d’estil no farragós que permet apreciar en aquesta obra molts elements que són expressats molt abans de que apareguin a la història de l’arquitectura i que el despreci que els gestors catalans apliquen a les innovacions que la gent de casa no mediàtica fa, ha provocat que aquestes petjades arquitectòniques no disposin del reconeixement que es mereixen. Amb motiu d’una visita realitzada per membres de la Fundació Hervás Amezcua per a les Arts a aquest edifici, quatre fotògrafs de l’Agrupacío Fotogràfica de Catalunya hi varen poder transitar pel seu interior sense aparent destorb entre ells o com a mínim així ho sembla ja que ningú ha aixecat la veu vers a aquest fet, però i malgrat l’immediatesa de la descoberta, el que sí que han fet és cantar-nos les quaranta al deixar-nos aquesta mostra fotogràfica que en forma florida espera transitar vers el fruit.
Al·lean Olko, crític d’art

