La restauració dels frisos de Picasso-Nesjar al COAC
L'acte ha comptat amb les intervencions de Joan Ramon Rosell, Manel Iglesias, Montserrat Bosch, Felipe Buill, Belen Gonzalez i Júlia Gómez.
Veure el vídeo de la conferència
Remors del nou Brasil al cor de la vella Barcelona
Ruben Navarro González és arquitecte, exercent com a professional liberal des de 2008, amb màster oficial universitari en Teoria i Història de l'Arquitectura (2011) i doctor arquitecte (2022) per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (Universitat Politènica de Catalunya) amb la tesi doctoral "El vol de l'ararauna. Arquitectura de Xavier Busquets Sindreu entre São Paulo i Barcelona (1947-1963)", premiada amb el guardó Lluis Domènech i Montaner de Teoria i Crítica de l'Arquitectura de l'Institut d'Estudis Catalans (2023). Professor associat al Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura i Tècniques de Comunicació de la UPC, a on dona classe des de 2015 al grau d'Enginyeria de l'Edificació de l’EPSEB i a la línia Contemporary project de l’MBArch de l’ETSAB. També és professor tutor des de 2010 al grau d’Història de l'Art de la Universitat Nacional d'Educació a Distància.
Inscriu't-hi aquí
Unboxing the library. La deconstrucció com a malentès
En aquesta ocasió l’artista David Bestué ens presenta una selecció de lectures sota el títol La deconstrucció com a malentès.
Unboxing the Library. Una mirada sobre els fons de la biblioteca
Amb més de 180.000 llibres i revistes, la Biblioteca del COAC és un dels centres documentals de referència en arquitectura, urbanisme i paisatge més importants d’Europa. Per donar més visibilitat a la riquesa bibliogràfica que custodia, la Biblioteca obre les portes a la ciutadania i incorpora una nova activitat: “Unboxing the Library”.
Periòdicament es fa una selecció de llibres fonamentals que s’exposen als prestatges principals de la seu de la Biblioteca a Barcelona, fomentant i facilitant així la lliure consulta dels lectors de sala. Paral·lelament, i per aprofundir en la temàtica escollida en cada ocasió, es du a terme una conferència a càrrec d’arquitectes amb experiència reconeguda en la matèria.
Sessions
Sessió 1: 22 de març, Japonismes, amb Igor Urdampilleta
Sessió 2: 26 d'abril, Belgues, Belgues! amb Guillermo López
Sessió 3: 21 de juny, La intervenció a Xile amb Josep Ferrando
Sessió 4: 22 de novembre, Rossi i els postrossians amb Carolina B. Estévez
Sessió 5: 14 de desembre, Llibres King Kong: gèneres, números i casos amb Anna Puigjaner
Sessió 6: 29 de març, La ciutat en disputa! amb María García Ruiz
Sessió 7: 6 de juny, Hàbitat cooperatiu amb Cristina Gamboa
Sessió 8: 7 de novembre, Paisatges textuals, amb Beatriz Borque
Sessió 9: 19 de desembre, La deconstrucció com a malentès, amb David Bestué
Les sessions, que es duen a terme a la mateixa Biblioteca, són una ocasió més per gaudir de la recent adequació que s’ha fet de l’espai per restituir-lo al seu estat original, dissenyat el 1995 per l’arquitecte David Ferrer, que va ser director de la Biblioteca i l’Arxiu Històric entre el 1976 i el 2008.
A banda de l’adequació dels espais, instal·lacions i telecomunicacions, s’ha restituït el mobiliari original, format per les prestatgeries de Gama, les llums de Santa & Cole dissenyades per arquitecte Antoni de Moragas, i les taules dissenyades ad hoc per a aquest espai.
Presentació del llibre Ciudades y Ríos
Aforament limitat, cal inscripció prèvia aquí.
“La cultura arquitectònica d'Espanya en els últims 20 anys d'auge i caiguda ha estat una important incubadora per a un canvi de visió paradigmàtic en la professió, un procés en el qual l'arquitectura d'Iñaki Alday i Margarita Jover, amb la seva signatura aldayjover arquitectura i paisatge, ha exercit un paper pioner.
En conjunt, el treball de aldayjover demostra la importància de comprendre l'arquitectura en totes les seves facetes, des del disseny de l'edifici fins al paisatge i la planificació territorial, com una disciplina cultural i tècnica unificada capaç d'abordar problemes complexos en termes holístics. Durant els anys dels constructors d'icones, la dimensió cultural de l'arquitectura va ser vista principalment com una qüestió d'expressió creativa individual, d'una poètica o sensibilitat personal, que va considerar l'objecte construït com si fos una obra d'art. El paper de aldayjover, en canvi, és comparable en uns certs aspectes a aquells artistes contemporanis que indaguen com desvincular el procés creatiu del seu focus en l'objecte d'art, i busquen, en el seu lloc, comprometre's més directament amb la substància vital de la vida i l'experiència. aldayjover veu la dimensió cultural de l'arquitectura com una pregunta que sorgeix del problema en si mateix i la solució del qual es troba allí també.”
David Cohn, Crític d'arquitectura nord-americà especialista a Espanya
aldayjover arquitectura i paisatge es va fundar el 1996 en un antic palau del segle XVII situat al centre de Barcelona, i s’amplià als Estats Units el 2011. Encapçalada per quatre socis –Iñaki Alday, Margarita Jover, Jesús Arcos, arquitectes i Francisco Mesonero, paisatgista-, aldayjover realitza una pràctica multidisciplinar basada en la investigació, enfocada en la innovació i en el caràcter específic del lloc. La seva obra és particularment reconeguda pel seu lideratge en un nou acostament a la relació entre les ciutats i els rius, en la qual la dinàmica natural i la inundació es converteixen en part de l'espai públic, eliminant la idea de "catàstrofe".
La integració d’infraestructures hidràuliques, de mobilitat o de generació d’energia en l’espai públic i en l’arquitectura pública depenen en gran mesura de les col·laboracions transdisciplinars que comencen des de l’inici de la fase conceptual. Enginyers de diferents àrees, ecòlegs, científics socials, historiadors i artistes treballen conjuntament amb arquitectes, urbanistes, paisatgistes i restauradors en la comprensió holística dels problemes i en el marc conceptual de les possibles respostes, elaborant solucions innovadores i noves metodologies per afrontar la complexitat dels reptes urbans i territorials contemporanis.