Matèria Bosc: Pep Gatell, La Fura dels Baus
Aquest programa consisteix en un cicle d'11 conferències sobre arquitectura i paisatge, obertes al públic, amb la participació de destacats artistes i professionals provinents del món de l'arquitectura, la fotografia, les arts escèniques, la dansa, el món audiovisual i l'art sonor. Les conferències, que es retransmetran per streaming, s'acompanyen cada una d'una vídeo-creació.
En el marc d'aquest cicle, el proper dijous 30 de juliol a les 20 h tindrà lloc una conferència a càrrec de Pep Gatell, de La Fura dels Baus. La xerrada anirà precedida per la projecció del vídeo "Cinere" (2016), de Nuria Mosqueira.
La conferència es podrà seguir en directe a través del web d'RCR.
L’enfocament interdisciplinari de La Fura dels Baus ha portat a amalgamar allò ritual i atàvic amb tot allò hipertecnològic en l’escena: des de les primeres propostes fureres d’impacte, passant per cerimònies olímpiques, escenificacions d’òpera o produccions online. Des de 1979 la companyia també estudia les metodologies de creació del col·lectiu i la consolidació de nous discursos escènics. La capacitat de risc i de contagi creatiu ha proporcionat a La Fura un ampli reconeixement internacional, tant a nivell de públic com de crítica, i també respecte a la investigació acadèmica.
Pep Gatell (Barcelona, Espanya, 1958) participà en la creació i interpretació dels primers espectacles de la companyia que la consolidaren internacionalment, creant el llenguatge furer: el mètode de creació col·lectiva basat en la fricció. Gatell ha treballat un ampli ventall de gèneres, creant i dirigint espectacles de teatre, cinema o macroespectacles, sempre treballant amb diferents creadors, professionals, tècnics i científics. És el president de la Fundació Èpica, amb la qual La Fura projecta la seva solvència creativa i l’èxit del seu mètode a través d’un centre que reuneix aprenentatge i experiència.
Matèria Bosc: William Curtis
Aquest programa consisteix en un cicle d'11 conferències sobre arquitectura i paisatge, obertes al públic, amb la participació de destacats artistes i professionals provinents del món de l'arquitectura, la fotografia, les arts escèniques, la dansa, el món audiovisual i l'art sonor. Les conferències, que es retransmetran per streaming, s'acompanyen cada una d'una vídeo-creació.
En el marc d'aquest cicle, el proper dijous 23 de juliol a les 20 h tindrà lloc una conferència a càrrec de William Curtis, que anirà precedida de la projecció del vídeo "Ma mére l’Oye" (Bèlgica/França, 2001), de Thierry De Mey.
La conferència es podrà seguir en directe a través del web d'RCR.
William J. R. Curtis (Birchington, Kent, Regne Unit, 1948) és historiador d’arquitectura, crític, escriptor, pintor i fotògraf. Es graduà el 1970 al Courtland Institute of Art de la Universitat de Londres i es doctorà el 1975 a la Universitat de Harvard. És un dels crítics i historiadors d’arquitectura moderna i contemporània més destacats. Ha escrit una desena de volums i monografies, els seus articles es publiquen habitualment en diaris i revistes de tot el mon, ha impartit classes a Europa, Estats Units, Àsia, Amèrica Llatina i Austràlia, i el seu llibre Arquitectura moderna desde 1900 (Phaidon, 1982; posteriorment ampliat i revisat el 1987 i 1996) és una obra de referència de la història i crítica de l’arquitectura moderna i contemporània. És autor de Le Corbusier: Ideas and Forms (Phaidon, 1986), un dels compendis més exhaustiu sobre un dels arquitectes més influents del s.XX i d’obres sobre altres mestres com l’arquitecte indi Balkrishna Doshi (Mapin, Rizzoli, 1989) o el mexicà Teodoro González de León (Arquine, Reverte, 2004). Aquestes obres es complementen amb títols dedicats a l’art, l’arquitectura i l’escultura com és el cas d’Abstractions in Space: Tadao Ando, Ellsworth Kelly, Richard Serra (Pulitzer Foundation, 2001). Ha estat guardonat amb premis a la seva tasca de crític per el Comité international des critiques d’architecture (1985), la Society of Architectural Historians (Estats Units, 1982), la Medalla de plata de la World Architectural Biennale (1989) i la Medalla Alice David Hitchcock de la Society of Architectural Historians of Great Britain (Regne Unit, 2004). Curtis tambié exposa periòdicament part de la seva obra fotogràfica i pictòrica. Actualment resideix a França.
Els camins de Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta es creuen amb William J. R. Curtis amb la publicació de RCR Aranda, Pigem, Vilalta Arquitectes. Entre la abstracción y la naturaleza (Gustavo Gili, 2004). Amb el segell de RCR BUNKA Fundació Privada publica el text “La estructura de las sombras. Bell-lloc” a la monografia dedicada a les bodegues de Bell-lloc de RCR Arquitectes a Palamós, Girona, Espanya (2009). A la Biennal d’Arquitectura de Venècia 2018, RCR estigueren presents al Pavelló de Catalunya, dedicat al projecte de La Vila, amb l’exposició “RCR. Somni i Natura” i en el qual convidaren Curtis a reflexionar junts sobre com crear coneixement i noves formes de comunicar l’art i l’arquitectura.
Matèria Bosc: María Langarita
Aquest programa consisteix en un cicle d'11 conferències sobre arquitectura i paisatge, obertes al públic, amb la participació de destacats artistes i professionals provinents del món de l'arquitectura, la fotografia, les arts escèniques, la dansa, el món audiovisual i l'art sonor. Les conferències, que es retransmetran per streaming, s'acompanyen cada una d'una vídeo-creació.
En el marc d'aquest cicle, el proper dimarts 14 de juliol a les 20 h tindrà lloc una conferència a càrrec de María Langarita, que anirà precedida de la projecció del vídeo "El Bosque Hueco de Lucía Loren" (2004), dirigit per Juanma Valentín i Lucía Loren.
La conferència es podrà seguir en directe a través del web d'RCR.
María Langarita (Saragossa, 1979) és Doctora en Arquitectura per l'ETSAM i professora de Projectes a la mateixa escola. El 2005 va fundar, juntament amb Víctor Navarro, l'estudi d'arquitectura Langarita-Navarro, amb seu a Madrid, on dissenyen i dirigeixen equips de treball per a, impulsats per la innovació i la imaginació, ajudar a connectar desitjos i coneixement, recursos i tècnica, expectatives i experiència.
La seva obra ha rebut diversos premis internacionals, com la Menció especial a l'arquitecte emergent del Premi Mies van der Rohe (2013), pel projecte de la Red Bull Music Academy, i el premi ar+d Award for Emerging Architecture (2012). També han rebut premis nacionals com el premi de la Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme (2013), el Premi COAM (2013), el Premi AD Heineken Nous Valors (2013) o el Premi FAD d'Arquitectura (2012).
El seu treball ha estat seleccionat en diverses mostres, com la Biennal d'Arquitectura de Venècia (2014 i 2008), la Biennal Iberoamericana d'Arquitectura i Urbanisme (2014) o la Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme (2013 i 2011), i també ha estat exposat a l'Architekturzentrum de Viena (2014) i el Royal Institute of British Architects (2013) i la seva obra forma part de la col·lecció permanent del Centre Pompidou. El 2011 van ser convidats a participar a l'International Young Architects Program organitzat pel MoMA PS1 de Nova York i la Fondazione MAXXI de Roma.
Matèria Bosc: Fabrizio Barozzi
Aquest programa consisteix en un cicle d'11 conferències sobre arquitectura i paisatge, obertes al públic, amb la participació de destacats artistes i professionals provinents del món de l'arquitectura, la fotografia, les arts escèniques, la dansa, el món audiovisual i l'art sonor. Les conferències, que es retrasmetran per streaming, s'acompanyen cada una d'una vídeo-creació.
En el marc d'aquest cicle, el proper dimecres 15 de juliol a les 20 h tindrà lloc una conferència a càrrec de Fabrizio Barozzi, que anirà precedida de la projecció del vídeo "Ash Dome" (Regne Unit, 1977-), de Peter Telfer.
La conferència es podrà seguir en directe a través del web d'RCR.
Barozzi Veiga fou fundat l’any 2004 a Barcelona per Fabrizio Barozzi i Alberto Veiga. Des d’aleshores, l’estudi ha treballat internacionalment en projectes públics i privats que reben múltiples distincions prestigioses. El treball de Barozzi Veiga, que inclou principalment edificis culturals i educatius, es caracteritza per arribar a solucions pròpies del lloc, arquitectures que es reconeixen al llarg del temps i que tenen un gran càrrega emocional. Conceptes i idees capaces de crear atmosferes particulars, arquitectònicament clares i expressives, i capaces de tenir un significat per sí mateixes. La seva obra construïda inclou el Consell Regulador DO Ribera del Duero (2011), l’Auditori Infanta Elena a Águilas (2011), la Szczecin Philharmonic Hall (2014), la Ragenhaus Musikschule a Bruneck (2018) i el Bündner Kunstmuseum a Chur (2018). Els projectes completats més recentment son el Musée cantonal des Beaux-Arts a Lausanne (2019) i la Tanzhaus Zürich (2019).
Fabrizio Barozzi (Rovereto, Italia, 1976) estudià arquitectura a l’Instituto Universitario di Architettura di Venezia i completà els seus estudis acadèmics a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Sevilla i a l’École d’Architecture de Paris La Villette. Des de l’inici de la seva carrera, manté un equilibri entre la seva activitat professional i la seva activitat acadèmica. Entre 2007 i 2009,
fou professor a la Universitat Internacional de Catalunya a Barcelona i, el 2009, a la Universitat de Girona. Ha estat professor visitant a l’Instituto Universitario di Architettura di Venezia entre 2013 i 2015 i, el 2016, començà la docència al MIT Massachusetts Institute of Technology, al qual tornarà com a Visiting Professor.