PREGUNTES FREQüENTS SOBRE LES CLàUSULES SòL
Probablement, molts dels arquitectes col·legiats tinguin, a títol particular, un préstec o crèdit hipotecari que contingui la coneguda com a “clàusula sòl”, que no és més que una clàusula contractual que estableix que, encara que el tipus d'interès de referència baixi, l’interès que s’haurà de pagar no podrà ser inferior a un determinat tipus, cosa que beneficia als bancs i perjudica als particulars.
El Reial Decret-Llei 1/2017, de 20 de gener, de mesures urgents de protecció de consumidors en matèria de clàusules sòl, té l'objecte d'establir un procediment extrajudicial que faciliti als ciutadans la possibilitat d'arribar a acords amb les entitats de crèdit amb les quals tenen contractada la hipoteca, per tal de solucionar les controvèrsies sobre la clàusula sòl que poguessin tenir a la hipoteca.
Segons aquest Reial Decret, qui es consideri afectat per una clàusula sòl haurà de dirigir una reclamació a l’entitat bancària amb la qual té contractada la hipoteca i aquesta haurà de remetre-li un càlcul de les quantitats a retornar amb els interessos, o expressar les raons per les quals considera que el client no té dret a la devolució.
A continuació fem un recull de les preguntes més freqüents que ens podem fer quant a aquest tema:
1. Com puc saber si la meva hipoteca té clàusula sòl?
A vegades no és fàcil detectar-ho, doncs acostuma a venir camuflada amb expressions tipus “limitació a la variabilitat del tipus d'interès” o similars. El símptoma clar per detectar que es té clàusula sòl és si des de l'any 2009 la quota no ha baixat, i això es produeix perquè en l'escriptura d'hipoteca hi ha un límit (clàusula sòl) que no em deixa beneficiar-me de la baixada de tipus d'interès (l'índex Euribor de febrer de 2017 està en negatiu al -0,113 %).
2. A qui afecta el Reial decret Llei 1/2017?
Té algun cost econòmic el procediment extrajudicial?
El Reial Decret-Llei deixa ben clar que poden acudir a la via extrajudicial totes les persones que tinguin condició de consumidors i que tinguin o hagin tingut un préstec o crèdit hipotecari que inclogui una clàusula sòl. Aquest procediment és totalment gratuït.
3. Poden reclamar els autònoms i les petites empreses?
Aquesta via solament està dirigida als consumidors; per tant, només podrem reclamar si la hipoteca és per un bé que no estigui afecte a l’activitat professional. Això no impedeix que els professionals o empreses puguin reclamar per via judicial si la clàusula pot resultar abusiva.
4. Hem d'esperar a que ens avisi el nostre banc?
No, li haurem de reclamar nosaltres. El Reial Decret diu que les entitats de crèdit han d'implantar un sistema que garanteixi que els consumidors puguin reclamar si tenen clàusula sòl en les seves hipoteques.
5. Quin termini tinc per fer la reclamació?
No s'ha fixat cap termini per presentar la reclamació. El Decret només estableix un termini de tres mesos des de la reclamació per tal que el client consumidor i el banc arribin a un acord. Si el client està d'acord amb la proposta de solució que li fa l’entitat bancària, tindrà un termini de quinze dies per acceptar o rebutjar la proposta.
6. Com puc saber la quantitat que m'ha de retornar el banc i si ho han calculat bé?
L'entitat ha de realitzar un càlcul de la quantitat que ha de retornar i enviar-lo al client. Aquest càlcul haurà d'anar desglossat incloent les quantitats corresponents pels interessos cobrats de més. Haurem de comprovar-ho nosaltres o, si s’escau, assessorar-nos per un professional.
7. El banc pot oferir-me una altra cosa que no sigui retornar-me els diners?
Sí, si hi estic d’acord en acceptar-ho i ho pactem expressament en un document apart.
8. Què passarà si no estic d'acord amb el que m'ofereix el banc o ni tan sols em respon o rebutja la meva sol·licitud?
Segons el Reial Decret-Llei s'entendrà conclòs sense acord el procediment en aquests quatre supòsits:
a) Si l'entitat rebutja expressament la sol·licitud del consumidor.
b) Si transcorre el termini de tres mesos sense comunicació alguna per part de l'entitat.
c) Si el consumidor no està d'acord amb el càlcul de la quantitat a retornar o rebutja la quantitat oferta.
d) Si han passat tres mesos i no s'ha posat a disposició del consumidor de forma efectiva la quantitat oferta.
En tots aquests casos, l’única solució serà la reclamació judicial.
9. Afectarà a la meva declaració de la renda el fet de percebre les quantitats retornades pel banc?
Les quantitats retornades no s'integraran a la base imposable de l'impost sobre la renda. Això significa que no procedeix incloure a la declaració ni l'import de la devolució, ni els interessos indemnizatoris. En cas que aquestes quantitats haguessin estat objecte de deducció per inversió en habitatge habitual, haurà de realitzar-se la corresponent regularització a la declaració de la renda.
El Reial Decret-Llei 1/2017, de 20 de gener, de mesures urgents de protecció de consumidors en matèria de clàusules sòl, té l'objecte d'establir un procediment extrajudicial que faciliti als ciutadans la possibilitat d'arribar a acords amb les entitats de crèdit amb les quals tenen contractada la hipoteca, per tal de solucionar les controvèrsies sobre la clàusula sòl que poguessin tenir a la hipoteca.
Segons aquest Reial Decret, qui es consideri afectat per una clàusula sòl haurà de dirigir una reclamació a l’entitat bancària amb la qual té contractada la hipoteca i aquesta haurà de remetre-li un càlcul de les quantitats a retornar amb els interessos, o expressar les raons per les quals considera que el client no té dret a la devolució.
A continuació fem un recull de les preguntes més freqüents que ens podem fer quant a aquest tema:
1. Com puc saber si la meva hipoteca té clàusula sòl?
A vegades no és fàcil detectar-ho, doncs acostuma a venir camuflada amb expressions tipus “limitació a la variabilitat del tipus d'interès” o similars. El símptoma clar per detectar que es té clàusula sòl és si des de l'any 2009 la quota no ha baixat, i això es produeix perquè en l'escriptura d'hipoteca hi ha un límit (clàusula sòl) que no em deixa beneficiar-me de la baixada de tipus d'interès (l'índex Euribor de febrer de 2017 està en negatiu al -0,113 %).
2. A qui afecta el Reial decret Llei 1/2017?
Té algun cost econòmic el procediment extrajudicial?
El Reial Decret-Llei deixa ben clar que poden acudir a la via extrajudicial totes les persones que tinguin condició de consumidors i que tinguin o hagin tingut un préstec o crèdit hipotecari que inclogui una clàusula sòl. Aquest procediment és totalment gratuït.
3. Poden reclamar els autònoms i les petites empreses?
Aquesta via solament està dirigida als consumidors; per tant, només podrem reclamar si la hipoteca és per un bé que no estigui afecte a l’activitat professional. Això no impedeix que els professionals o empreses puguin reclamar per via judicial si la clàusula pot resultar abusiva.
4. Hem d'esperar a que ens avisi el nostre banc?
No, li haurem de reclamar nosaltres. El Reial Decret diu que les entitats de crèdit han d'implantar un sistema que garanteixi que els consumidors puguin reclamar si tenen clàusula sòl en les seves hipoteques.
5. Quin termini tinc per fer la reclamació?
No s'ha fixat cap termini per presentar la reclamació. El Decret només estableix un termini de tres mesos des de la reclamació per tal que el client consumidor i el banc arribin a un acord. Si el client està d'acord amb la proposta de solució que li fa l’entitat bancària, tindrà un termini de quinze dies per acceptar o rebutjar la proposta.
6. Com puc saber la quantitat que m'ha de retornar el banc i si ho han calculat bé?
L'entitat ha de realitzar un càlcul de la quantitat que ha de retornar i enviar-lo al client. Aquest càlcul haurà d'anar desglossat incloent les quantitats corresponents pels interessos cobrats de més. Haurem de comprovar-ho nosaltres o, si s’escau, assessorar-nos per un professional.
7. El banc pot oferir-me una altra cosa que no sigui retornar-me els diners?
Sí, si hi estic d’acord en acceptar-ho i ho pactem expressament en un document apart.
8. Què passarà si no estic d'acord amb el que m'ofereix el banc o ni tan sols em respon o rebutja la meva sol·licitud?
Segons el Reial Decret-Llei s'entendrà conclòs sense acord el procediment en aquests quatre supòsits:
a) Si l'entitat rebutja expressament la sol·licitud del consumidor.
b) Si transcorre el termini de tres mesos sense comunicació alguna per part de l'entitat.
c) Si el consumidor no està d'acord amb el càlcul de la quantitat a retornar o rebutja la quantitat oferta.
d) Si han passat tres mesos i no s'ha posat a disposició del consumidor de forma efectiva la quantitat oferta.
En tots aquests casos, l’única solució serà la reclamació judicial.
9. Afectarà a la meva declaració de la renda el fet de percebre les quantitats retornades pel banc?
Les quantitats retornades no s'integraran a la base imposable de l'impost sobre la renda. Això significa que no procedeix incloure a la declaració ni l'import de la devolució, ni els interessos indemnizatoris. En cas que aquestes quantitats haguessin estat objecte de deducció per inversió en habitatge habitual, haurà de realitzar-se la corresponent regularització a la declaració de la renda.
