Les dues vessants més notòries que afecten al Bay Area són, per una banda la incertesa sobre l'estabilitat política internacional i per l'altra, la sèrie de polítiques econòmiques adoptades en tendència conservadora. En  estar a la costa Oest, la Bay Area comparteix el Pacífic amb Àsia, essent un dels primers fronts amb qui interaccionen, i per tant, estant molt en contacte amb les conseqüències que es deriven de les decisions preses a Washington. Els aranzels implementats, han afectat directament al Bay Area i a Silicon Valley, amb exemples com l'increment de preu en l'acer xinès -que ha afectat al sector de la construcció- o les competències tecnològiques, que han incrementat el nerviosisme dels inversors en el sector del “Tech”.

Aquest marc de convivència continuada amb una realitat inestable i influenciada s'evidencia a  l’escenari en el qual s’ha convertit San Francisco. En ell, es posa de rellevància la disparitat entre les accions del govern i l’efecte directe que aquestes accions tenen sobre els seus ciutadans.

L’evolució de les companyies tecnològiques -les quals han mantingut el seu creixement global durant els darrers 15 anys-, ha propiciat que San Francisco es converteixi en la tercera ciutat amb més bilionaris del món . Contràriament al que es podria pensar, aquestes fortunes no han enriquit la ciutat, ben al contrari, el número de “sense sostre” s’ha incrementat un 17% els últims dos anys. La manca d’habitatge assequible i l’encariment de tots els serveis ha provocat el desplaçament d’alguna part dels sectors  de la societat no associats al món “Tech”, creant una ciutat amb grans desigualtats socials on la diversitat, a tots els nivells, s’ha vist reduïda. Aquestes desigualtats no han fet més que continuar creixent al llarg dels últims 5 anys però, el que és sorprenent, és que la ciutat no sembla capaç de controlar-ne els efectes. Històricament, San Francisco sempre ha estat una ciutat que ha lluitat pels drets dels seus ciutadans.

Al juny 2016 es va aprovar a San Francisco la “Proposició C”, la qual incrementava el percentatge d’habitatge social per  habitatge construït obligatori en obres de nova construcció. Tot i que aquesta mesura intenta pal·liar la situació, l’oferta no és prou gran per contrarestar els efectes en l’economia de la ciutat.

Tampoc no ha contribuït a l’equitat de la ciutat, la “Proposició M” aprovada al 1986, aquesta proposició limita la quantitat de superfície construïda d’oficines per any. Aquesta no seria un aspecte rellevant, si no fos per què una nova tendència a la ciutat és que les grans corporacions tecnològiques com Google o Facebook han decidit establir-se al “down town area”. El nou talent ja no vol desplaçar-se a indrets més llunyans o suburbans. Aquesta situació crea un escenari en el qual la lluita pel metre quadrat d’oficina és feroç i, en general, les grans companyies tenen tots els avantatges per guanyar.

Per tot això, es percep una sensació de “desgast” generalitzada: Molt del talent que va venir durant la bombolla 2.0 està marxant i els que quedem som mers espectadors  en aquest escenari de lluita d’interessos en que s’ha convertit San Francisco, on, el ciutadans, aspiren a tenir un paper quasi irrellevant.

Lea Eidler, arquitecta. Corresponsal del COAC a San Francisco, Estats Units. Juliol 2019

Fonts:

- Billionaire Census 2018, WEALTH-X

- https://www.cnbc.com/2019/05/11/what-trumps-tariffs-on-china-are-and-how-they-work.html

- http://hsh.sfgov.org/research-reports/san-francisco-homeless-point-in-time-count-reports/

- https://sfmohcd.org/inclusionary-housing-program

- Inclusionary Affordable Housing Program

- https://www.spur.org/voter-guide/san-francisco-2016-11/

- https://sfplanning.org/office-development-annual-limitation-program