La Unió Internacional d’Arquitectes (UIA) i l’Institut d’Arquitectes del Brasil (IAB) van anunciar el passat 20 de març l’ajornament del 27è Congrés Mundial d’Arquitectes UIA2020RIO, que tindrà lloc del 18 al 22 de juliol del 2021. 

La decisió es va prendre després d'una acurada valoració de la situació pandèmica del nou coronavirus, per tal que la gran majoria dels països puguin ser-hi presents. “Aquesta crisi del coronavirus planteja nous escenaris i preguntes per a l'arquitectura i l’urbanisme que cal discutir molt”, afirma Thomas Vonier, president de la Unió Internacional d'Arquitectes. 

“La discussió sobre salut urbana, que ja era un tema fort a l’UIA2020RIO, adopta ara una nova dimensió. Des de projectes per a hospitals fins a sanejament bàsic, incloent-hi la discussió d’espais urbans en temps d’epidèmia, ens queda molt per debatre. Sens dubte, l’arquitectura i l’urbanisme aporten una forta contribució al desenvolupament sostenible de les nostres ciutats davant d’aquests nous reptes”, va comentar Sérgio Magalhães, president del Comitè Executiu de l’UIA2020RIO. 

És clar que les ciutats són camps de transmissió i contaminació. Des dels temps més antics, vivim vulnerables a les epidèmies urbanes, com ho van ser la grip espanyola o la pesta negra a l'edat mitjana, i determinades característiques urbanes i morfològiques poden agreujar encara més la situació, com és el cas de Rio de Janeiro amb un gran nombre de faveles. 

Un creixement ràpid i no planificat dels centres urbans dels països en desenvolupament està associat a la pobresa, l’atur, l’habitatge insuficient, l’aglomeració, la transmissió de malalties, l’augment del trànsit de vehicles, la degradació i la contaminació ambiental. I en molts casos s’oblida la infraestructura urbana necessària per donar resposta a les demandes de sanejament, educació i salut d'aquestes poblacions. 

La trobada i la convivència són els fonaments de la nostra societat, i el lloc on això succeeix és a les poblacions. Les ciutats han de garantir les condicions bàsiques de salut, creant les condicions de mobilitat i seguretat, a més de proporcionar espais públics, parcs, places i zones habitables, per tal d’oferir una vida sana a tots els seus habitants. 

Les nostres residències, on passem una part important del nostre temps, prenen un paper fonamental i han de garantir unes condicions bàsiques de salut, com la ventilació i la llum natural. Vetllar pel compliment d’aquest estatus passa a ser una responsabilitat important dels nostres governants, que mitjançant polítiques públiques, com ara la planificació de programes d’urbanització de barris o el control i l’assistència tècnica per a un habitatge millor, han de contribuir a la salut col•lectiva. Més enllà, els ciutadans demanden habitatges de més qualitat, millors vistes, balcons, terrasses i millors condicions espacials on poder gaudir de l’entorn. 

Aquesta crisi ha posat de manifest la connexió que tots tenim amb el nostre voltant, ja sigui a curta o llarga distància, i com el batre de les ales d’una papallona es fa sentir a l’altra punta del món. La promoció de la salut és un objectiu essencial dels organismes públics i privats, reforçant valors de cooperació i col•laboració que molts de nosaltres teníem una mica rovellats. A més de la necessitat de cadascun de nosaltres de tenir cura de tots els que formem part d’aquest planeta com a factor determinant d’equilibri, ordre i progrés. 

Carlos Arribas, arquitecte. Corresponsal del COAC a Rio de Janeiro, Brasil.

Abril 2020