Propers Actes
Taller: KAPLA. Construcció a gran escala
Taller: KAPLA. Construcció a...
Exposició: Mirades. Paisatges íntims de Carles Sánchez, a...
Exposició: Mirades. Paisatges...
Més de 400 persones participen en la segona jornada "Descarbonitzant l'Arquitectura"
La segona edició de la jornada "Descarbonitzant l'Arquitectura", celebrada el 21 de novembre al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, ha comptat amb la participació de més de 400 professionals de l'arquitectura. Durant la sessió, organitzada pel COAC, el Consell Superior de Col·legis d'Arquitectes d'Espanya (CSCAE) i el Consell d'Arquitectes d'Europa (ACE-CAE), s'han presentat dues eines professionals que permetran que els arquitectes puguin dissenyar i construir amb estàndards sostenibles, així com una proposta de marc organitzatiu del sector que ha de permetre assumir el repte de l'increment de rehabilitacions.
Aquesta és la segona edició d'una jornada que el 2022 va congregar més de 300 arquitectes i que va suposar la creació d'un esdeveniment pioner i transformador que ha de convertir l'arquitectura i els seus professionals en agents de canvi per construir una societat lliure d'emissions, més saludable i sostenible.
El degà del COAC, Guillem Costa Calsamiglia, ha assegurat que "tenim el deure, com a col·lectiu professional, de promoure la descarbonització de l'arquitectura en tot el seu cicle de vida: des de la producció de materials fins a la construcció". Per això, és important que "col·laborem amb tots els agents del sector per fomentar solucions innovadores per a la rehabilitació i l'obra nova".
En la seva intervenció, la presidenta del CSCAE, Marta Vall-llossera, ha subratllat la importància de la rehabilitació d'habitatges i edificis, així com la regeneració urbana, en el procés de descarbonització de les ciutats, i ha reivindicat una “modificació ambiciosa” de la Directiva d'Eficiència Energètica dels Edificis, que es tramita actualment: “La directiva es presenta com una autèntica reconversió del sector i, per complir els objectius marcats per Europa, resulta imprescindible emprendre una modificació ambiciosa que propiciï una arquitectura de qualitat i sostenible ambientalment, que només es pot assolir reduint els impactes que genera la producció i el manteniment de l'edificació”.
El camí cap a la transició energètica del sector
La jornada, que ha comptat amb 14 ponents nacionals i internacionals i que s'emmarca dins dels preparatius per a l'organització del Congrés Mundial d'Arquitectura de la UIA que se celebrarà a Barcelona el 2026, ha posat el focus en el coneixement de les agendes globals i europees que guien el camí cap a la transició energètica del sector, com ara la Directiva Europea d'Eficiència Energètica en Edificis (EPBD), la Taxonomia Europea, o l'eina LEVEL(s), alhora que s'ha explicat quin model caldrà adoptar per fer possible el canvi d'escala a la rehabilitació que ens demana Europa.
Totes aquestes qüestions són d'una rellevància especial al nostre país, ja que el 80% del parc immobiliari nacional té més de 40 anys; els edificis a Espanya són responsables del 25% de les emissions amb efecte d'hivernacle del país; i la fabricació de la majoria dels materials utilitzats a la construcció genera uns percentatges altíssims de gasos GEH (gasos d'efecte hivernacle).
Tot i que la tècnica ha estat protagonista d'aquesta jornada, la Nova Bauhaus Europea (l'anomenada ”ànima” de l'European Green Deal) ha estat present en tot moment, ja que tots els experts han coincidit en la importància de reivindicar la New European Bauhaus perquè tota la renovació i la transformació de l'entorn construït es faci prioritzant l'estètica -entesa com la cura del patrimoni i els aspectes culturals del nostre paisatge urbà-, la sostenibilitat i la inclusió, amb l'objectiu final d'aconseguir espais més amables, saludables, inclusius, segurs i confortables per a la ciutadania.
Normativa, casos d'èxit i eines professionals
Per fomentar la rehabilitació i amb el convenciment que l'arquitectura pot ser un agent transformador, la jornada ha servit per presentar diferents recursos que ajuden a fer una millor arquitectura, com ara l'eina de mesura de CO2 (que es trobarà al web del COAC properament ), diferents estratègies d'arquitectura i salut, i el portfolis de materials descarbonitzats. Unes eines que seran d'especial utilitat als joves arquitectes, que tenen al davant el repte de transformar les ciutats del futur des d'una òptica més conscient i responsable. De fet, es calcula que, en els propers anys, 1 de cada 3 arquitectes es dedicarà a la rehabilitació energètica, ja que caldrà multiplicar per 10 la rehabilitació anual d'habitatges per complir les exigències europees. També s'ha mostrat una proposta de model organitzatiu del sector de la rehabilitació que, basat en les eines de la nova EPBD, permet trencar algunes barreres importants que ara presenta el sector.
Al llarg de la sessió també s'ha pogut veure com diferents arquitectes, a través de la seva pràctica professional diària, contribueixen a reduir la petjada ecològica de les edificacions i a millorar la qualitat de vida de les persones.
Compromís institucional
La jornada "Descarbonitzant l'Arquitectura" és un projecte estratègic del COAC que compta amb un ampli suport institucional a escala local, nacional i internacional, com s'ha pogut veure. A l'esdeveniment han assistit autoritats com Marina Berasategui, secretària d'Habitatge de la Generalitat de Catalunya; la primera tinenta d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona, Laia Bonet; l'eurodiputat Marcos Ros; la presidenta del CSCAE, Marta Vall-llossera; el membre de la Junta Executiva de l'ACE-CAE, Cärl Backstrand; o la vicepresidenta de la UIA, Teresa Táboas.
En aquest sentit, al final de la jornada s'ha presentat el Decàleg per a la descarbonització de l'arquitectura, que representa els deu compromisos que assumeix el sector per contribuir a la neutralitat en carboni.