La Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) ha presentat l’anàlisi de l’activitat de construcció i rehabilitació de la província de la Demarcació de Girona referent al primer semestre de l’any 2023. L’estudi s’ha fet a partir del visat dels projectes d’execució d’obra, obligatoris per poder començar obres de nova planta i de gran rehabilitació. Les conclusions d’aquesta anàlisi proporcionen les dades més fiables del que en el futur immediat es construirà al territori.
 

Les dades mostren uns resultats positius durant el primer semestre de 2023
Els primers sis mesos del 2023, el sector de la construcció presenta un creixement del 2,65% superior al primer semestre del 2022 en superfície total visada, tancant el semestre en 373.657 m2; una xifra que representa el 16,46% de la superfície visada a tot Catalunya (2.269.933 m2).Tot i la tendència positiva que a Girona ha estat gradual des del 2013, a excepció del 2020 per l’impacte de la pandèmia, cal esperar com es comporta el visat en els propers mesos per detectar si el creixement continua en la línia que marca l’informe d’Euroconstruct, que preveu que Espanya pugui tancar l’exercici amb un creixement al voltant del 3%.

A escala comarcal, el Baix Empordà (129.933 m2), el Gironès (64.040 m2), l’Alt Empordà (57.588 m2) i la Selva (54.504 m2) són les que més m2 han visat. Cal remarcar el creixement del 30,72% del Baix Empordà respecte al mateix període de l’any passat, essent la comarca gironina que més creix.

Per municipis, destaca la capital, Girona, amb 41.900 m2 corresponents a 56 expedients; Sant Antoni de Calonge amb 26.154 m2 i 13 expedients; Lloret de Mar amb 16.385 m2 i 37 expedients; i Begur amb 12.280 m2 i 40 expedients. Cal incidir que les capitals de comarca amb m2 visats, a part de Girona, són Banyoles (8.727 m2 i 29 expedients), Olot (4.272 m2 i 19 expedients) i Santa Coloma de Farners (3.504 m2 i 21 expedients). 

Segons la mida dels projectes, les dades mostren que 168.454 m2 corresponen a obres de <500 m2, que trobem ubicades, principalment, a les comarques de l’Alt i el Baix Empordà i a la Selva, és a dir, al llarg del litoral gironí, i la gran majoria corresponen a projectes d’habitatges unifamiliars. 110.233 m2 són d’entre 500 i 3.000 m2, 69.701 m2 a projectes d’entre 3.000 i 10.000 m2, i 25.269 m2 a aquells de més de 10.000 m2, que aquest primer semestre corresponen a dos habitatges plurifamiliars a les comarques del Baix Empordà i el Gironès.

Pel que fa al nombre total d’expedients visats a les comarques gironines, durant el primer semestre de 2023 se n’han registrat 1.159, el 8,31% menys respecte el mateix període de l’any passat. Per comarques, el Baix Empordà (330), l’Alt Empordà (249) i la Selva (207) són les que més expedients tenen. Per capitals de comarca, Girona (56), Banyoles (29), Santa Coloma de Farners (21) i Olot (19) són les que han visat més expedients.

L’habitatge mostra les millors dades des de la crisi de 2008
El nombre d’habitatges de nova creació visats durant el primer semestre de 2023 és de 1253, un 30,66% més que el primer semestre de 2022, i la xifra més alta des de la crisi econòmica del 2008 que va frenar en sec el sector de la construcció. Aquest augment d’habitatges, que inclouen els d’obra nova i rehabilitació, ha estat gradual i, aquest semestre, es veu afavorit també per dues grans promocions plurifamiliars de gairebé 200 habitatges en total. En el conjunt de Catalunya, els habitatges de la província de Girona representen el 16,85% del total.

Per comarques, l’Alt i el Baix Empordà, i el Pla de l’Estany són les que mostren un major augment, mentre que el Gironès, la Garrotxa i la Selva pateixen un decreixement respecte al mateix període de l’any passat. Malgrat aquestes dades, el Baix Empordà amb 512, el Gironès amb 268, l’Alt Empordà amb 187, i la Selva amb 106, són les que han visat un nombre més elevat d’habitatges.

Pel que fa a la superfície total visada en habitatge, les xifres mostren que han estat 304.376 m2, el 10,75% més que el mateix període de l’any anterior. Aquesta xifra representa el 19,78% de la superfície total visada d’habitatge a tot Catalunya (1.538.667 m2).

Per comarques, les que més m2 han visat en habitatge han estat el Baix Empordà (120.802 m2),  l’Alt Empordà (49.039 m2), el Gironès (51.425 m2), la Selva (30.999 m2) i la Garrotxa (15.412 m2). De la resta de comarques, cal destacar el Pla de l’Estany, malgrat els pocs m2 en habitatge, han augmentat respecte al mateix període de l’any passat.

Pel que fa al no habitatge, s’ha visat un total de 61.365 m2; xifra que representa un 24,50% menys que el mateix període de l’any anterior.  

La rehabilitació puja, però amb poc pes dels Fons Next Generation
La reforma i rehabilitació es recupera a la Demarcació de Girona amb un creixement del 15,54% respecte del mateix semestre de l’any passat, i se situa en 130.146 m2, augmentant així, el pes vers l’obra nova en un 36%. Aquesta xifra representa el 19,54% de la superfície total visada en rehabilitació en el conjunt de Catalunya (665.925 m2). Les dades, tot i ser positives, no responen a un impacte dels programes d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus Next Generation, segons les dades de l’Oficina Tècnica de la Rehabilitació del COAC.

Pel que fa a l’anàlisi territorial, les comarques on s’ha visat més superfície de rehabilitació són el Baix Empordà (35.344 m2), la Selva (28.450 m2), l’Alt Empordà (18.579 m2) i la Garrotxa (15.902 m2). Cal tenir en compte que aquestes dades contemplen només els projectes de rehabilitació i gran rehabilitació visats pel COAC, no petites intervencions.

En l’àmbit municipal, les poblacions amb més m2 en projectes de rehabilitació són Lloret de Mar amb 14.556 m2 i 12 expedients, Sant Feliu de Guíxols amb 8.724 m2 i 10 expedients, Girona amb 6.283 m2 i 32 expedients, i Sant Jaume de Llierca amb 6.277 m2 i 2 expedients. Per nombre d’expedients en rehabilitació, les localitats que n’han visat més són Girona, Banyoles (13) i Begur (13).

L’obra nova cau lleugerament a la Demarcació de Girona, però continua tenint el pes de la construcció
Pel que fa a la superfície visada d’obra nova, es visualitza un canvi en la tendència, que fins ara era positiu, amb un descens del 3,23% respecte el mateix període de l’any passat. Tot i això, l’obra nova continua representant el gran pes de la construcció a la província. En xifres absolutes són 235.596 m2, el 14,97% del total de Catalunya.

Per comarques visualitzem que el Baix Empordà (93.386 m2), el Gironès (48.537 m2), l’Alt Empordà (37.822 m2) i la Selva (23.835 m2) continuen sent les que tenen més m2 d’obra nova visada.

A escala municipal, Girona, Sant Antoni de Calonge, Begur i Castell-Platja d’Aro són els que tenen més m2 d’obra nova, però si ho ordenem per nombre d’expedients, veiem que Roses, Begur, Calonge i Lloret de Mar són els municipis amb més expedients d’obra nova visats.