Propers Actes
Presentació del llibre "Carlos Martí Arís: pensament...
Presentació del llibre "...
Control i seguiment de l'execució dels SATE amb...
Control i seguiment de l'...
Club de Lectura: "La ciudad de los días lejanos"...
Club de Lectura: "La ciudad...
2a sessió del cicle Europa Europa amb Francesca Torzo
2a sessió del cicle Europa...
La flexibilitat arquitectònica de Thomas Raynaud convenç a l'Europa, Europa
El cicle ‘Europa, Europa’ va ser l’escenari de la conferència de l’arquitecte francès Thomas Raynaud, que va fer gala de la seva capacitat per construir espais flexibles i fàcilment adaptables.
Raynaud va ser objecte d’una presentació a càrrec de Mireia Luzárraga que l’arquitecte va descriure com una “teràpia”. La catalana va descriure la pràctica professional de l’arquitecte com “un viatge mínim entre les idees i la seva materialització, en continuïtat amb el diagramatisme de la pràctica arquitectònica del Japó”.
Raynaud va dur a terme la conferencia barrejant projectes realitzats amb d’altres no realitzats o en desenvolupament, però sempre parlant de límits. Per a Raynaud, “el límit defineix un objecte i l’espai limitat”. Aquests espais tenen capacitat de relació entre ells i han de constituir un ordre nou.
El projecte paradigmàtic d’aquesta manera d’entendre l’arquitectura és un edifici temporal desmuntable i transportable de 1000m2 que funciona com a galeria d’exhibicions per al Centre Pompidou de París. L’espai es defineix com “un quadrat perfecte dividit sis cops per banda, creant trenta-sis espais de la mida mínima per a poder allotjar trenta-sis persones cadascun”.
Aquests espais es comuniquen amb els immediatament adjacents creant un patró aleatori que permet autonomitzar-los, tornar-los dependents i controlar-los. Cadascun d’ells es singularitza respecte el que l’envolta mitjançant l’única variació possible: l’alçada de sostre. Això permet limitar un espai nou cada cop a un context radicalment diferent.
Aquesta manera d’operar segons el límit li ha permès renovar una vila construint un sostre nou, o un perímetre nou, espais d’intercanvi que en puguin arribar a doblar la superfície o que puguin crear intercanviadors. Les variacions singularitzen sempre i això és aplicable tant a una nova planta com a una renovació d’un edifici com a les diverses plantes d’aquests edificis, en cas que es desenvolupin en alçada (com unes drassanes a Marsella).
La manera d’operar és sistemàtica i sintètica alhora, potent i intencionada, aplicable a diversos tipus de projectes, el que va convertir la conferència en una exhibició de la flexibilitat d’aquesta manera d’operar.
Recupera la sessió aquí: