Mor l’arquitecte urbanista Lluís Brau
Imatge:
© Núria Pedrals
L’arquitecte urbanista Lluís Brau va morir el passat 20 de març als 76 anys. Va estudiar arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) i es va diplomar de Town Planning a l'Architectural Association School de Londres.
En Lluís formava part d’una generació d’urbanistes que van començar l’exercici professional en l’època franquista, un període difícil, en la qual ser urbanista, no solament consistia a ser un bon professional i tenir uns bons coneixements tècnics, sinó que, en el seu cas, també passava pel compromís directe de suport als moviments veïnals i associacionistes, els quals eren molt actius.
Amb la democràcia, va treballar per nombroses administracions que li demanaven assessorament i suport tècnic, en temes com l’habitatge, els dèficits d’equipaments i espais verds, la mobilitat sostenible entesa com un dret, les infraestructures o la contaminació.
Va obtenir el Premi Nacional d’Urbanisme 1980-1985. En anys recents, va fundar l’Associació Iberoamericana d’Urbanisme, i en l’entremig va treballar per tot Espanya i en diversos països d’Amèrica Llatina i Àfrica, sempre conseqüent en el seu paper de ciutadà crític i defensor de causes justes.
La seva implicació en defensa dels principis progressistes i d’esquerres, que no va abandonar mai en la seva vida, es va fer palesa al llarg de tota la seva trajectòria professional.
Darrerament, es mostrava molt actiu en defensa d’una mobilitat més sostenible en diversos articles i conferències. Estimava el seu barri (la vila de Gràcia), Barcelona i Catalunya, i era una persona oberta al món.
Va donar classes d'urbanisme a la UPC i al Màster d'Urbanisme de la UPF. Recentment va ser nomenat President d'Honor del Consell Europeu d'Urbanistes, ECTP-CEU, European Council of Spatial Planners-Conseil Européen des Urbanistes i era President de la Federació Iberoamericana de Urbanistes (FIU).
Lluís Brau també va ser membre de l’Associación Española de Técnicos Urbanistas (AETU) i de l’Agrupació d’Arquitectes Urbanistes (AAUC) del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
Núria Pedrals, presidenta de l'Agrupació Arquitectura i Sostenibilitat
Robert Juvé, arquitecte urbanista
El record dels seus companys
Per sobre de tot això però, en Lluís Brau, era una persona bona, honesta, fidel als seus principis, amic dels seus amics, intel·ligent, irònic i divertit, generós i solidari, amb una actitud vital i professional sempre coherent amb les seves conviccions. Estimat Lluís, et trobarem a faltar.
Núria Pedrals
Trobarem molt a faltar al Lluís, que ha deixat una profunda petjada, com a persona molt activa, engrescadora, tossuda en defensa dels seus principis, una mica múrria, inclusiva, i que exercia un mestratge sense pretensió. Mantinguem-lo en el nostre record!
Robert Juvé
A Lluís Brau no l’oblidaré. Érem molt diferents, tant que quasi sembla estrany haver col·laborat professionalment durant tants anys, esporàdicament, començant en la redacció del PERI de Gràcia que li van encarregar ja fa molts anys, continuant a Arquitectes Sense Fronteres i acabant amb el Programa de Treball de UIA “Action Without Borders” i la nostra aportació al Congrés de UIA a Durban 2014. Tenia una potent i incisiva formació crítica que li imprimia un posat molt seriós que alternava amb un sentit de l’humor, a vegades, difícil. Molt gelós de la seva vida privada, fins al punt que quan li explicava perquè jo havia arribat tard a una reunió em deia: “no m’expliquis la teva vida perquè jo t’hauré d’explicar la meva” i, evidentment, no volia. M’agradava, en Lluís, potser perquè la relació amb ell no era mai fàcil el que ens obligava a un gran nivell de sinceritat. Repeteixo, a Lluís Brau no l’oblidaré.
Jordi Balari, Arquitectes sense Fronteres
En Lluís formava part d’una generació d’urbanistes que van començar l’exercici professional en l’època franquista, un període difícil, en la qual ser urbanista, no solament consistia a ser un bon professional i tenir uns bons coneixements tècnics, sinó que, en el seu cas, també passava pel compromís directe de suport als moviments veïnals i associacionistes, els quals eren molt actius.
Amb la democràcia, va treballar per nombroses administracions que li demanaven assessorament i suport tècnic, en temes com l’habitatge, els dèficits d’equipaments i espais verds, la mobilitat sostenible entesa com un dret, les infraestructures o la contaminació.
Va obtenir el Premi Nacional d’Urbanisme 1980-1985. En anys recents, va fundar l’Associació Iberoamericana d’Urbanisme, i en l’entremig va treballar per tot Espanya i en diversos països d’Amèrica Llatina i Àfrica, sempre conseqüent en el seu paper de ciutadà crític i defensor de causes justes.
La seva implicació en defensa dels principis progressistes i d’esquerres, que no va abandonar mai en la seva vida, es va fer palesa al llarg de tota la seva trajectòria professional.
Darrerament, es mostrava molt actiu en defensa d’una mobilitat més sostenible en diversos articles i conferències. Estimava el seu barri (la vila de Gràcia), Barcelona i Catalunya, i era una persona oberta al món.
Va donar classes d'urbanisme a la UPC i al Màster d'Urbanisme de la UPF. Recentment va ser nomenat President d'Honor del Consell Europeu d'Urbanistes, ECTP-CEU, European Council of Spatial Planners-Conseil Européen des Urbanistes i era President de la Federació Iberoamericana de Urbanistes (FIU).
Lluís Brau també va ser membre de l’Associación Española de Técnicos Urbanistas (AETU) i de l’Agrupació d’Arquitectes Urbanistes (AAUC) del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
Núria Pedrals, presidenta de l'Agrupació Arquitectura i Sostenibilitat
Robert Juvé, arquitecte urbanista
El record dels seus companys
Per sobre de tot això però, en Lluís Brau, era una persona bona, honesta, fidel als seus principis, amic dels seus amics, intel·ligent, irònic i divertit, generós i solidari, amb una actitud vital i professional sempre coherent amb les seves conviccions. Estimat Lluís, et trobarem a faltar.
Núria Pedrals
Trobarem molt a faltar al Lluís, que ha deixat una profunda petjada, com a persona molt activa, engrescadora, tossuda en defensa dels seus principis, una mica múrria, inclusiva, i que exercia un mestratge sense pretensió. Mantinguem-lo en el nostre record!
Robert Juvé
A Lluís Brau no l’oblidaré. Érem molt diferents, tant que quasi sembla estrany haver col·laborat professionalment durant tants anys, esporàdicament, començant en la redacció del PERI de Gràcia que li van encarregar ja fa molts anys, continuant a Arquitectes Sense Fronteres i acabant amb el Programa de Treball de UIA “Action Without Borders” i la nostra aportació al Congrés de UIA a Durban 2014. Tenia una potent i incisiva formació crítica que li imprimia un posat molt seriós que alternava amb un sentit de l’humor, a vegades, difícil. Molt gelós de la seva vida privada, fins al punt que quan li explicava perquè jo havia arribat tard a una reunió em deia: “no m’expliquis la teva vida perquè jo t’hauré d’explicar la meva” i, evidentment, no volia. M’agradava, en Lluís, potser perquè la relació amb ell no era mai fàcil el que ens obligava a un gran nivell de sinceritat. Repeteixo, a Lluís Brau no l’oblidaré.
Jordi Balari, Arquitectes sense Fronteres
26/03/2018
