Propers Actes
Dm, 21 maig
a les 19 h
Presentació del llibre "El radar americà" de...
Presentació del llibre "El...
Dc, 22 maig
De 10 a 13 h
Jornada tècnica 'Nou codi d'Accessibilitat de...
Jornada tècnica 'Nou codi d...
Del Dj, 23 maig fins Dg, 07 juliol
Quatre instal·lacions efímeres dels Premis d’Arquitectura...
Quatre instal·lacions efímeres...
Dj, 23 maig
A les 19:30 h
Cloenda del cicle avantguarda | [M] Masterclass | Mariona...
Cloenda del cicle avantguarda | ...
PARE, ARQUITECTE i MESTRE
Imatge:
© Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
PARE, aquesta relació tan evident
entre generacions ben diferents
que dels avis i rebesavis en depèn,
un caliu, unes formes aprenents.
Eres el PARE d’una gran amiga,
tot just aterrar en aquelles aules
que semblaven d’una altra mida
i prens més consciència d’un país,
intuint un futur de reptes necessaris
quan t’inicies a la nostra professió
i descobreixes aquesta vessant social
que m’engresca aprenent paisatges i
fent treball de camp a les terres d’Alp.
Són moments plens de noves portes
quan surts d’un barri tan gracienc
et sorprèn i t’atrauen les novetats,
com la vostra família del barri veí.
M’encantava aquell petit ascensor
pujant al tercer pis per estudiar,
aquella còmode i lluent habitació
de dues finestres i un petit bany.
Espais pensats i dibuixats on fluïa
aquell respir familiar tan generós
embolcallat pel teu fer, al ressò
de l’avi Lluís i la mare Mariona.
Sintonia que es repetia a Es Pedrís
amb l’excusa de feines i treballs
vacances agraïdes de tot i més
entre la bellesa d’un paisatge únic
amagat entre el Teix i es Canyaret
des de la porxada a l’hora d’esmorzar
aquelles ensaïmades llamineres o
des de la terrassa a l’hora del cafè.
ARQUITECTE, referent i present,
una realitat plena de precedents,
arriba a aquesta coneguda dimensió
seguint culminant sense pretensions.
Només per aquest mateix tarannà,
sota la mateixa persona d’un PARE,
el mateix batec d’un cor incansable
com nu de complaences i aniversaris,
emergeix amb el treball del dia a dia,
pedra sobre pedra al ritme dibuixat,
mescla endreçada de tossudesa i saviesa
neix natura treballada amb tantes mans
com si es tractés d’un home universal,
feta per herència d’esforços i cabòries
encadenant mestres i deixebles,
o l’ entramat entre avi, pare i filla,
just tornant a l’ inici d’aquesta fita
que tant m’atrau escriure per agrair-te.
La complexitat d’un MESTRE que és pare
se’m fon quan observo aquesta evidència
la grandesa es barreja amb la senzillesa,
sobre aquesta sabuda imatge a vol d’ocell,
s’observa l’enginy i la bellesa d’una teulada,
la de les escoles treballades per la Mariona,
vora la immensitat de les torres emergents.
Aquest sentiment de vius contrastos
em trasllada a la sintonia d’uns reflexes
engendrats per records i vivències recents
la riquesa d’un PARE, ARQUITECTE I MESTRE,
sota els mateixos sòlids fonaments
que mai s’esvaeixen i sempre romanen:
la teva generositat i la força d’un treball
a l’ombra d’un tarannà familiar i estimat.
Amb tot l’afecte, avui per a tu, un dia de records,
al mig de l’agost, d’aquest any 2011.
Montserrat Hosta
Escrit publicat el 2011 al llibre "MISCEL·LÀNIA. Jordi Bonet i Armengol"
entre generacions ben diferents
que dels avis i rebesavis en depèn,
un caliu, unes formes aprenents.
Eres el PARE d’una gran amiga,
tot just aterrar en aquelles aules
que semblaven d’una altra mida
i prens més consciència d’un país,
intuint un futur de reptes necessaris
quan t’inicies a la nostra professió
i descobreixes aquesta vessant social
que m’engresca aprenent paisatges i
fent treball de camp a les terres d’Alp.
Són moments plens de noves portes
quan surts d’un barri tan gracienc
et sorprèn i t’atrauen les novetats,
com la vostra família del barri veí.
M’encantava aquell petit ascensor
pujant al tercer pis per estudiar,
aquella còmode i lluent habitació
de dues finestres i un petit bany.
Espais pensats i dibuixats on fluïa
aquell respir familiar tan generós
embolcallat pel teu fer, al ressò
de l’avi Lluís i la mare Mariona.
Sintonia que es repetia a Es Pedrís
amb l’excusa de feines i treballs
vacances agraïdes de tot i més
entre la bellesa d’un paisatge únic
amagat entre el Teix i es Canyaret
des de la porxada a l’hora d’esmorzar
aquelles ensaïmades llamineres o
des de la terrassa a l’hora del cafè.
ARQUITECTE, referent i present,
una realitat plena de precedents,
arriba a aquesta coneguda dimensió
seguint culminant sense pretensions.
Només per aquest mateix tarannà,
sota la mateixa persona d’un PARE,
el mateix batec d’un cor incansable
com nu de complaences i aniversaris,
emergeix amb el treball del dia a dia,
pedra sobre pedra al ritme dibuixat,
mescla endreçada de tossudesa i saviesa
neix natura treballada amb tantes mans
com si es tractés d’un home universal,
feta per herència d’esforços i cabòries
encadenant mestres i deixebles,
o l’ entramat entre avi, pare i filla,
just tornant a l’ inici d’aquesta fita
que tant m’atrau escriure per agrair-te.
La complexitat d’un MESTRE que és pare
se’m fon quan observo aquesta evidència
la grandesa es barreja amb la senzillesa,
sobre aquesta sabuda imatge a vol d’ocell,
s’observa l’enginy i la bellesa d’una teulada,
la de les escoles treballades per la Mariona,
vora la immensitat de les torres emergents.
Aquest sentiment de vius contrastos
em trasllada a la sintonia d’uns reflexes
engendrats per records i vivències recents
la riquesa d’un PARE, ARQUITECTE I MESTRE,
sota els mateixos sòlids fonaments
que mai s’esvaeixen i sempre romanen:
la teva generositat i la força d’un treball
a l’ombra d’un tarannà familiar i estimat.
Amb tot l’afecte, avui per a tu, un dia de records,
al mig de l’agost, d’aquest any 2011.
Montserrat Hosta
Escrit publicat el 2011 al llibre "MISCEL·LÀNIA. Jordi Bonet i Armengol"
21/06/2022