La Junta de Govern del COAC i les d'altres col·legis tècnics s'adhereixen al comunicat del Consell de l'Advocacia Catalana
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Amb motiu dels darrers esdeveniments succeïts a Catalunya, les Juntes de Govern i Presidents del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, el Consell de Col·legis d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Catalunya, l’Associació de Professionals TIC, l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació, el Col·legi Oficial d'Enginyeria Informàtica de Catalunya i el Col·legi d'Enginyers Tècnics d'Obres Públiques de Catalunya s’adhereixen al comunicat del Consell de l’Advocacia Catalana, emès el passat 26 de març de 2018.
El manifest sosté que:
El Dret constitueix una de les expressions essencials de la nostra convivència i tenim la responsabilitat de vetllar perquè respongui als valors de Justícia, Igualtat i Dignitat per la ciutadania, valors ètics i fonamentals que estan inspirats en el respecte i l’aplicació dels Drets Humans.
Les Deganes i els Degans dels Col·legis de l’Advocacia de Catalunya estem convençuts que cal donar una oportunitat al Dret. Per fer-ho possible s’ha de respectar la presumpció d’innocència, garantir l’exercici del dret de defensa de totes les persones processades i permetre, de conformitat a la recent mesura cautelar dictada pel Comitè de Drets Humans de l’ONU, que els polítics triats per la societat, puguin exercir els seus legítims drets civils de representativitat política, per respecte a ells mateixos i als qui els han votat, doncs altrament quedaria seriosament qüestionat l’art. 23.1 de la Constitució Espanyola.
La magistratura ha tingut un paper fonamental en el desenvolupament de la nostra democràcia, i així ha de continuar sent. Observem, però, que algunes de les recents decisions del Tribunal Suprem han merescut seriosos dubtes i retrets des d’institucions garants de la defensa dels Drets Humans i d’operadors jurídics independents, la qual cosa mereix una reflexió seriosa, amb especial cura de deixar sense efecte les que s’han produït i que no es tornin a reproduir en decisions futures. Així, una vegada més, demanem que la política deixi de ser judicialitzada i que ningú faci un ús o abús del Dret que divideixi a la societat i no ajudi a la convivència, i una solució generosa i pacífica del problema, objectiu últim que tots compartim.
En la línia de la jurisprudència dels propis Tribunals Espanyols, del Tribunal Europeu de Drets Humans i de la doctrina jurídica més consolidada, creiem, doncs, que la presó provisional ha de ser una mesura restrictiva i excepcional, i tractada amb especial cura en la mesura que no pugui ser considerada un abús o avançar-se a un judici encara pendent, ni tampoc pot limitar drets fonamentals civils.
Dins d’aquest marc jurídic, creiem que la mesura de presó acordada és inconvenient i desproporcionada. El respecte que tenim a tota resolució judicial no exclou una opinió crítica sobre el seu contingut i així, creiem que en el present cas no es donen els supòsits per aplicar-la, màxim quan els investigats han complert amb els requeriments judicials dels que han estat objecte en el curs del procediment. Això és especialment clar en el cas dels cinc darrers empresonats, respecte als quals res ha canviat des de les anteriors decisions que els deixaven en llibertat, com tampoc s’ha individualitzat cap argument respecte cadascun d’ells que permeti privar-los de tan fonamental dret.
En línia amb una part important i qualificada de la doctrina científica del nostre país, i de fora, afirmem que sense violència no hi ha rebel·lió i els dubtes tant materials com jurídics sobre la seva existència no podrien articular-se en contra dels investigats.
Emplacem als nostres representants polítics perquè esmercin tots els seus esforços, recursos i intel·ligència en l’assoliment d’acords que permetin superar el conflicte amb una mirada elevada que, en el respecte a les lleis i sense unilateralitats, tingui en consideració els interessos col·lectius que tots compartim, amb independència de les diverses opcions polítiques.
Un poble que s’esforça per conviure en pau, que practica els valors de la solidaritat i posa la llibertat per davant de tota fórmula de convivència, mereix una resposta de qualitat que, en aquest cas, només la política –i no la justícia- li pot proporcionar.
El manifest sosté que:
El Dret constitueix una de les expressions essencials de la nostra convivència i tenim la responsabilitat de vetllar perquè respongui als valors de Justícia, Igualtat i Dignitat per la ciutadania, valors ètics i fonamentals que estan inspirats en el respecte i l’aplicació dels Drets Humans.
Les Deganes i els Degans dels Col·legis de l’Advocacia de Catalunya estem convençuts que cal donar una oportunitat al Dret. Per fer-ho possible s’ha de respectar la presumpció d’innocència, garantir l’exercici del dret de defensa de totes les persones processades i permetre, de conformitat a la recent mesura cautelar dictada pel Comitè de Drets Humans de l’ONU, que els polítics triats per la societat, puguin exercir els seus legítims drets civils de representativitat política, per respecte a ells mateixos i als qui els han votat, doncs altrament quedaria seriosament qüestionat l’art. 23.1 de la Constitució Espanyola.
La magistratura ha tingut un paper fonamental en el desenvolupament de la nostra democràcia, i així ha de continuar sent. Observem, però, que algunes de les recents decisions del Tribunal Suprem han merescut seriosos dubtes i retrets des d’institucions garants de la defensa dels Drets Humans i d’operadors jurídics independents, la qual cosa mereix una reflexió seriosa, amb especial cura de deixar sense efecte les que s’han produït i que no es tornin a reproduir en decisions futures. Així, una vegada més, demanem que la política deixi de ser judicialitzada i que ningú faci un ús o abús del Dret que divideixi a la societat i no ajudi a la convivència, i una solució generosa i pacífica del problema, objectiu últim que tots compartim.
En la línia de la jurisprudència dels propis Tribunals Espanyols, del Tribunal Europeu de Drets Humans i de la doctrina jurídica més consolidada, creiem, doncs, que la presó provisional ha de ser una mesura restrictiva i excepcional, i tractada amb especial cura en la mesura que no pugui ser considerada un abús o avançar-se a un judici encara pendent, ni tampoc pot limitar drets fonamentals civils.
Dins d’aquest marc jurídic, creiem que la mesura de presó acordada és inconvenient i desproporcionada. El respecte que tenim a tota resolució judicial no exclou una opinió crítica sobre el seu contingut i així, creiem que en el present cas no es donen els supòsits per aplicar-la, màxim quan els investigats han complert amb els requeriments judicials dels que han estat objecte en el curs del procediment. Això és especialment clar en el cas dels cinc darrers empresonats, respecte als quals res ha canviat des de les anteriors decisions que els deixaven en llibertat, com tampoc s’ha individualitzat cap argument respecte cadascun d’ells que permeti privar-los de tan fonamental dret.
En línia amb una part important i qualificada de la doctrina científica del nostre país, i de fora, afirmem que sense violència no hi ha rebel·lió i els dubtes tant materials com jurídics sobre la seva existència no podrien articular-se en contra dels investigats.
Emplacem als nostres representants polítics perquè esmercin tots els seus esforços, recursos i intel·ligència en l’assoliment d’acords que permetin superar el conflicte amb una mirada elevada que, en el respecte a les lleis i sense unilateralitats, tingui en consideració els interessos col·lectius que tots compartim, amb independència de les diverses opcions polítiques.
Un poble que s’esforça per conviure en pau, que practica els valors de la solidaritat i posa la llibertat per davant de tota fórmula de convivència, mereix una resposta de qualitat que, en aquest cas, només la política –i no la justícia- li pot proporcionar.
Representants de les Juntes de Govern i Presidents del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, el Consell de Col·legis d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Catalunya, l’Associació de Professionals TIC, l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació, el Col·legi Oficial d'Enginyeria Informàtica de Catalunya i el Col·legi d'Enginyers Tècnics d'Obres Públiques de Catalunya.
Per a més informació: Consell de l'Advocacia Catalana.
28/03/2018
