Propers Actes
Dc, 25 juny
A les 18.30 h
Presentació del llibre “Bata, Arquitectura i memòria"
Presentació del llibre “Bata,...
Dj, 26 juny
A les 18h
Tres propostes per al recinte firal de Montjuïc
Tres propostes per al recinte...
Dv, 27 juny
17.30 hores
Visita al nou edifici ambulatori de l'Hospital Arnau...
Visita al nou edifici ambulatori...
Dv, 27 juny
Consultar el programa
Visita a la cimentera i a la planta de matèries primeres...
Visita a la cimentera i a la...
Exposició: "L'arquitecte del mercat d'Horta. Ramon Térmens"
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El proper 17 de gener a les 19 h s'inaugura l'exposició "L'arquitecte del mercat d'Horta. Ramon Térmens: arquitecte i pintor" a l'Espai Picasso de plaça Nova, organitzada per "El Pou. Grup d'estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada" i impulsada des del Grup territorial d'Horta-Guinardó del COAC, l'AAUC (Agrupació d'Arquitectes Urbanistes de Catalunya) i l’AADIPA (Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic).
L'exposició s'inaugurarà amb una xerrada a càrrec d'Alessandro Scamato, arquitecte redactor del Informe sobre el Mercat d’Horta i vocal de l’AADIPA; Mariano Serrano, arquitecte i membre del Grup d’Urbanisme i Patrimoni de EL POU i del Grup d’Arquitectes d’Horta Guinardó; Miquel Colomer, arquitecte i net de Ramon Térmens i membre del Grup d’Arquitectes d’Horta Guinardó; i Ramon Ferrando, arquitecte, soci i codirector de projectes de 2BMFG. Membre de l’Associació de Consultors d’Estructures (ACE).
Ramon Térmens i Mauri (Barcelona 1892-1960) va estudiar arquitectura a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona (1910) i pintura a l’Acadèmia d’Art de Francesc Galí (1915). Va treballar en l’Exposició Internacional de Barcelona (1922-1930) i participà en l’Exposició Internacional del Moble i decoració d’interiors (1923) i al concurs de projectes per al Palau Nacional (1924). L'arquitecte va projectar l’avinguda Maria Cristina i fou un dels artífexs de la plaça de la Font de Montjuïc. L'any 1930 s’incorporà a l’Ajuntament de Barcelona, on treballà fins al 1960.
A més, va exercir com a catedràtic de l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona (1926-1960) en l’assignatura de Complementos de álgebra, mecánica general y curso elemental de Estabilidad. Tant a l’Ajuntament de Barcelona com a l’ETSAB és company de Bonaventura Bassegoda i Musté, arquitecte del Mercat del Guinardó.
D'entre els seus treballs destaquen, a més del Mercat d’Horta, les següents obres: el pont d’Olot; el càlcul de l’estructura dels magatzems Jorba de Barcelona (un dels primers treballs de formigó a la ciutat); la Farinera de Manresa i la capella i el campanar del cementiri de Sant Andreu.de Barcelona
Del Mercat d'Horta cal destacar la seva estructura de formigó armat, que defineix un espai diàfan només amb quatre pilars i sense cap paret. La part central de la planta esta coberta amb una cúpula que forma un quadrat de 25 m de costat, aixecada sobre bigues paret de 5 m d’alçària, on s’hi col·loquen les finestres de ventilació. La cúpula esta formada per una retícula amb nervis. Aquesta estructura va requerir una bastida de 20 m d’alçària. El cos exterior, de planta gairebé quadrada (la façana principal es corba per adaptar-se a la alineació del carrer Tajo) es remata amb una coberta a dos nivells que neix de la cornisa que envolta tot el perímetre.
Recupera la presentació:
L'exposició s'inaugurarà amb una xerrada a càrrec d'Alessandro Scamato, arquitecte redactor del Informe sobre el Mercat d’Horta i vocal de l’AADIPA; Mariano Serrano, arquitecte i membre del Grup d’Urbanisme i Patrimoni de EL POU i del Grup d’Arquitectes d’Horta Guinardó; Miquel Colomer, arquitecte i net de Ramon Térmens i membre del Grup d’Arquitectes d’Horta Guinardó; i Ramon Ferrando, arquitecte, soci i codirector de projectes de 2BMFG. Membre de l’Associació de Consultors d’Estructures (ACE).
Ramon Térmens i Mauri (Barcelona 1892-1960) va estudiar arquitectura a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona (1910) i pintura a l’Acadèmia d’Art de Francesc Galí (1915). Va treballar en l’Exposició Internacional de Barcelona (1922-1930) i participà en l’Exposició Internacional del Moble i decoració d’interiors (1923) i al concurs de projectes per al Palau Nacional (1924). L'arquitecte va projectar l’avinguda Maria Cristina i fou un dels artífexs de la plaça de la Font de Montjuïc. L'any 1930 s’incorporà a l’Ajuntament de Barcelona, on treballà fins al 1960.
A més, va exercir com a catedràtic de l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona (1926-1960) en l’assignatura de Complementos de álgebra, mecánica general y curso elemental de Estabilidad. Tant a l’Ajuntament de Barcelona com a l’ETSAB és company de Bonaventura Bassegoda i Musté, arquitecte del Mercat del Guinardó.
D'entre els seus treballs destaquen, a més del Mercat d’Horta, les següents obres: el pont d’Olot; el càlcul de l’estructura dels magatzems Jorba de Barcelona (un dels primers treballs de formigó a la ciutat); la Farinera de Manresa i la capella i el campanar del cementiri de Sant Andreu.de Barcelona
Del Mercat d'Horta cal destacar la seva estructura de formigó armat, que defineix un espai diàfan només amb quatre pilars i sense cap paret. La part central de la planta esta coberta amb una cúpula que forma un quadrat de 25 m de costat, aixecada sobre bigues paret de 5 m d’alçària, on s’hi col·loquen les finestres de ventilació. La cúpula esta formada per una retícula amb nervis. Aquesta estructura va requerir una bastida de 20 m d’alçària. El cos exterior, de planta gairebé quadrada (la façana principal es corba per adaptar-se a la alineació del carrer Tajo) es remata amb una coberta a dos nivells que neix de la cornisa que envolta tot el perímetre.
Recupera la presentació:

