Presentació del llibre Ciudades y Ríos
Aforament limitat, cal inscripció prèvia aquí.
“La cultura arquitectònica d'Espanya en els últims 20 anys d'auge i caiguda ha estat una important incubadora per a un canvi de visió paradigmàtic en la professió, un procés en el qual l'arquitectura d'Iñaki Alday i Margarita Jover, amb la seva signatura aldayjover arquitectura i paisatge, ha exercit un paper pioner.
En conjunt, el treball de aldayjover demostra la importància de comprendre l'arquitectura en totes les seves facetes, des del disseny de l'edifici fins al paisatge i la planificació territorial, com una disciplina cultural i tècnica unificada capaç d'abordar problemes complexos en termes holístics. Durant els anys dels constructors d'icones, la dimensió cultural de l'arquitectura va ser vista principalment com una qüestió d'expressió creativa individual, d'una poètica o sensibilitat personal, que va considerar l'objecte construït com si fos una obra d'art. El paper de aldayjover, en canvi, és comparable en uns certs aspectes a aquells artistes contemporanis que indaguen com desvincular el procés creatiu del seu focus en l'objecte d'art, i busquen, en el seu lloc, comprometre's més directament amb la substància vital de la vida i l'experiència. aldayjover veu la dimensió cultural de l'arquitectura com una pregunta que sorgeix del problema en si mateix i la solució del qual es troba allí també.”
David Cohn, Crític d'arquitectura nord-americà especialista a Espanya
aldayjover arquitectura i paisatge es va fundar el 1996 en un antic palau del segle XVII situat al centre de Barcelona, i s’amplià als Estats Units el 2011. Encapçalada per quatre socis –Iñaki Alday, Margarita Jover, Jesús Arcos, arquitectes i Francisco Mesonero, paisatgista-, aldayjover realitza una pràctica multidisciplinar basada en la investigació, enfocada en la innovació i en el caràcter específic del lloc. La seva obra és particularment reconeguda pel seu lideratge en un nou acostament a la relació entre les ciutats i els rius, en la qual la dinàmica natural i la inundació es converteixen en part de l'espai públic, eliminant la idea de "catàstrofe".
La integració d’infraestructures hidràuliques, de mobilitat o de generació d’energia en l’espai públic i en l’arquitectura pública depenen en gran mesura de les col·laboracions transdisciplinars que comencen des de l’inici de la fase conceptual. Enginyers de diferents àrees, ecòlegs, científics socials, historiadors i artistes treballen conjuntament amb arquitectes, urbanistes, paisatgistes i restauradors en la comprensió holística dels problemes i en el marc conceptual de les possibles respostes, elaborant solucions innovadores i noves metodologies per afrontar la complexitat dels reptes urbans i territorials contemporanis.
