La Casa-Museu Pau Casals del Vendrell
La Casa-Museu Pau Casals del Vendrell (Tarragona) ‘REHABILITACIÓ I INTERPRETACIÓ HISTÒRICA D’UN EDIFICI NOUCENTISTA DE REFERÈNCIA’ és el títol de la conferència que impartirà el doctor en arquitectura Julià Esteban i Chapapría, que serà presentat per Miquel Badal Valls, arquitecte.
Pau Casals fa construir una casa d’estiueig d’expressió modernista popular a la platja de Sant Salvador del Vendrell en 1910, quan ja és un músic de fama internacional. Aquesta primera casa és reformada i ampliada a partir de 1930 per l’arquitecte Antoni Puig i Gairalt, format a l’Escola Galí, nucli estimulant del noucentisme, en un moment de grans obres urbanes a Catalunya.
Els germans Puig Gairalt han de relacionar-se amb altres arquitectes com Folguera i Grassi i Ros i Tudurí, en aquest últim s’inspira per a projectar el jardí del Vendrell. A la casa Puig i Gairalt treballa intensament fins a octubre de 1935, data en la qual mor en un accident de trànsit, continuant-la el jove Bertomeu Llongueras i Galí fins a 1937 que és quan es finalitza.
La rehabilitació de la Vil·la-Museu, que com a tal va ser oberta en 1976 per la generositat de la família Casals, ha estat duta a terme per la Fundació Pau Casals en aquests dos últims anys i ha perseguit, al costat d’una ambiciosa recerca documental, restaurar el seu sentit i significat, renovar el seu discurs museològic i museogràfic i acostar la que va ser casa de Pau Casals al gaudir i identitat col·lectiva.
Inscriu-te a l'acte presencial
Inscriu-te a l'acte en línia
Julià Esteban i Chapapría. Doctorat en arquitectura per la Universitat Politècnica de València, historiador especialitzat en Història Contemporània per la Universitat de València.És director de l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de València, cap del Servei de Patrimoni Arquitectònic i del Servei d'Arquitectura de la Generalitat Valenciana, i ha estat professor del Departament de Projectes Arquitectònics de la Universitat Politècnica de València i director del Màster de Restauració de la UPV. Ha impartit lliçons en diversos màsters d'especialització de patrimoni i museologia a Barcelona, Sevilla i Valladolid.Ha realitzat nombroses obres de restauració i també obres de nova planta, obtenint el European Museum Year Award al Museu Arqueològic (MARQ) d’Alicante (2004). El seu projecte de restauració del nou accés al Castell de Sagunt ha rebut l’Esment especial del Premi Piranesi de Roma, convocat per l'Acadèmia Adrianea.És autor de diferents publicacions i assessor de les revistes L’Espill, Loggia, Papeles del Partal i la Revista digital del IAPH
Miquel Badal Valls. Llicenciat en arquitectura per l’Etsab, també ha rebut formació com a pianista i oboista.Va formar part de l’equip de serveis de Planejament Urbanístic de l’Ajuntament de Barcelona durant 35 anys.L’any 1992 va ser nomenat Assessor musical de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, va exercir de representant de l’Ajuntament en tot el procés de la reconstrucció del Liceu, va ser membre de la comissió executiva del Consorci de l’Auditori i l’Orquestra de la Ciutat de Barcelona (actualment OCB), i paral·lelament va crear, juntament amb el compositor Joan Guinjoan, el Festival de Música del Segle XX.Sempre ha mantingut una forta implicació amb el teixit associatiu musical de Catalunya; així doncs, ha estat President de la Fundació Frederic Mompou, President de Joventuts Musicals de Barcelona, Vicepresident de Joventuts Musicals de Catalunya, Vicepresident del Consell Català de la Música i Patró de la Fundació Pau Casals. D’altra banda, ha estat secretari i curador durant 43 anys del “Premi Internacional Frederic Mompou”, premi que ha reconegut el valor de la creació musical contemporània i ha impulsat la trajectòria de molts joves talents d’àmbit nacional i internacional.
Coorganitza
Pau Casals fa construir una casa d’estiueig d’expressió modernista popular a la platja de Sant Salvador del Vendrell en 1910, quan ja és un músic de fama internacional. Aquesta primera casa és reformada i ampliada a partir de 1930 per l’arquitecte Antoni Puig i Gairalt, format a l’Escola Galí, nucli estimulant del noucentisme, en un moment de grans obres urbanes a Catalunya.
Els germans Puig Gairalt han de relacionar-se amb altres arquitectes com Folguera i Grassi i Ros i Tudurí, en aquest últim s’inspira per a projectar el jardí del Vendrell. A la casa Puig i Gairalt treballa intensament fins a octubre de 1935, data en la qual mor en un accident de trànsit, continuant-la el jove Bertomeu Llongueras i Galí fins a 1937 que és quan es finalitza.
La rehabilitació de la Vil·la-Museu, que com a tal va ser oberta en 1976 per la generositat de la família Casals, ha estat duta a terme per la Fundació Pau Casals en aquests dos últims anys i ha perseguit, al costat d’una ambiciosa recerca documental, restaurar el seu sentit i significat, renovar el seu discurs museològic i museogràfic i acostar la que va ser casa de Pau Casals al gaudir i identitat col·lectiva.
Inscriu-te a l'acte presencial
Inscriu-te a l'acte en línia
Julià Esteban i Chapapría. Doctorat en arquitectura per la Universitat Politècnica de València, historiador especialitzat en Història Contemporània per la Universitat de València.És director de l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de València, cap del Servei de Patrimoni Arquitectònic i del Servei d'Arquitectura de la Generalitat Valenciana, i ha estat professor del Departament de Projectes Arquitectònics de la Universitat Politècnica de València i director del Màster de Restauració de la UPV. Ha impartit lliçons en diversos màsters d'especialització de patrimoni i museologia a Barcelona, Sevilla i Valladolid.Ha realitzat nombroses obres de restauració i també obres de nova planta, obtenint el European Museum Year Award al Museu Arqueològic (MARQ) d’Alicante (2004). El seu projecte de restauració del nou accés al Castell de Sagunt ha rebut l’Esment especial del Premi Piranesi de Roma, convocat per l'Acadèmia Adrianea.És autor de diferents publicacions i assessor de les revistes L’Espill, Loggia, Papeles del Partal i la Revista digital del IAPH
Miquel Badal Valls. Llicenciat en arquitectura per l’Etsab, també ha rebut formació com a pianista i oboista.Va formar part de l’equip de serveis de Planejament Urbanístic de l’Ajuntament de Barcelona durant 35 anys.L’any 1992 va ser nomenat Assessor musical de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, va exercir de representant de l’Ajuntament en tot el procés de la reconstrucció del Liceu, va ser membre de la comissió executiva del Consorci de l’Auditori i l’Orquestra de la Ciutat de Barcelona (actualment OCB), i paral·lelament va crear, juntament amb el compositor Joan Guinjoan, el Festival de Música del Segle XX.Sempre ha mantingut una forta implicació amb el teixit associatiu musical de Catalunya; així doncs, ha estat President de la Fundació Frederic Mompou, President de Joventuts Musicals de Barcelona, Vicepresident de Joventuts Musicals de Catalunya, Vicepresident del Consell Català de la Música i Patró de la Fundació Pau Casals. D’altra banda, ha estat secretari i curador durant 43 anys del “Premi Internacional Frederic Mompou”, premi que ha reconegut el valor de la creació musical contemporània i ha impulsat la trajectòria de molts joves talents d’àmbit nacional i internacional.
Coorganitza
