Les ciutats al segle XXI. Trobada amb Francesco Indovina i presentació del llibre "Cities in the 21st Century"
CCCB
http://www.cccb.org/ca/activitats/fitxa/les-ciutats-al-segle-xxi/223745
Dijous, 16 juny, 2016 - 18:30
Gratuït
Lliurament dels Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona 2016
Imatge:
Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona 2016
El 3 de juny a les 19.30 h se celebrarà a la seu de la Demarcació de Girona el lliurament dels Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona 2016.
Enguany, els Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona arriben a la seva dinovena edició amb 16 obres seleccionades, d’entre les quals en sortiran els tres Premis d’Arquitectura, Espais Exteriors i Espais Efímers 2016, i el Premi Jurat de l’Opinió.
Durant l’acte, de caràcter lúdic i obert a tothom, s'inaugurarà l'exposició dels Premis, que recopila les 16 propostes seleccionades pel Jurat, que enguany ha estat presidit per Andrew Groarke (Londres), amb Ramon Sanabria i Boix (Barcelona), Claudi Aguiló i Aran (Barcelona) i Lídia Parada Soler (Figueres) com a vocals. El Jurat ha posat en relleu la qualitat de les obres presentades, la llibertat dels plantejaments, la creativitat de la seva concepció i l’alt nivell de la seva realització.
Consulta els projectes seleccionats aquí.
Descarrega la invitació de l'acte aquí.
Enguany, els Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona arriben a la seva dinovena edició amb 16 obres seleccionades, d’entre les quals en sortiran els tres Premis d’Arquitectura, Espais Exteriors i Espais Efímers 2016, i el Premi Jurat de l’Opinió.
Durant l’acte, de caràcter lúdic i obert a tothom, s'inaugurarà l'exposició dels Premis, que recopila les 16 propostes seleccionades pel Jurat, que enguany ha estat presidit per Andrew Groarke (Londres), amb Ramon Sanabria i Boix (Barcelona), Claudi Aguiló i Aran (Barcelona) i Lídia Parada Soler (Figueres) com a vocals. El Jurat ha posat en relleu la qualitat de les obres presentades, la llibertat dels plantejaments, la creativitat de la seva concepció i l’alt nivell de la seva realització.
Consulta els projectes seleccionats aquí.
Descarrega la invitació de l'acte aquí.
Presentació del llibre: La transformació com a procediment
Imatge:
llibre de Guillem Carabí Bescós
La Diputació de Tarragona i el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya us conviden a la presentació del llibre "La transformació com a procediment. La reforma de la casa Bofarull (1913-1933) de J. M. Jujol", de l'arquitecte Guillem Carabí Bescós, que tindrà lloc a la Demarcació de Tarragona del COAC el proper dimarts 14 de juny a les 19.30 h.
Intervindran:
Joan Tous Gomà-Camps, president de la Demarcació de Tarragona del COAC.
Intervindran:
Joan Tous Gomà-Camps, president de la Demarcació de Tarragona del COAC.
Joan Olivella Ricart, diputat delegat del Servei d'Assistència al Ciutadà de la Diputació de Tarragona.
Josep Maria Vall Comaposada, de l'Editorial Dux.
Roger Miralles i Jori, arquitecte.
Guillem Carabí Bescós, arquitecte i autor del llibre.
Descarrega la invitació.
"Parlar de l’obra arquitectònica de Josep M. Jujol és parlar de l’arquitectura de principis del segle XX, però també és interpel·lar a la del segle XXI. És endinsar-se en exploracions plàstiques que no han perdut la vigència, és gaudir d’una arquitectura amable, sincera, arrelada al territori i a la terra, però també agosarada, esmunyedissa, juganera, que descol·loca afectuosament a qui tracta d’encotillar-la sota els nusos de les sempre confuses i qüestionables categories històriques.
Les intervencions arquitectòniques que Jujol fa a la casa Bofarull es defineixen –i així ho escriu ell mateix– com una reforma: «Casa pairal de Bofarull als Pallaresos. Obres de reforma de 1913 a 1914. V dibuixos». L’arquitecte és plenament conscient del significat del terme –la modificació d’alguna cosa amb la intenció de millorar-la– que aplicarà a partir d’una actitud desacomplexada, enfrontant-se al projecte sense cap rastre d’arqueologia conservacionista, sinó amb posició i valentia interpretatives. Noves formes, noves combinacions de materials, noves geometries i nous codis que s’inseriran a vells materials, velles organitzacions i velles maneres d’entendre una casa. Un diàleg obert entre allò vell i allò nou que, potser, és el primer encasellament que n’hauríem d’eliminar quan parlem de la seva arquitectura"
Guillem Carabí Bescós és Arquitecte (ETSAB-UPC 1996) i Doctor en Arquitectura (UIC 2012). Professor lector de la School of ArchitectureUIC Barcelona. Membre del Grup de Recerca Emergent Història, Arquitectura i Disseny (GRHAD). Ha publicat diversos articles i comissariat exposicions sobre l’obra de Jujol, el modernisme, i l’arquitectura de la modernitat. Editor i coautor del llibre Josep M. Jujol, l’església primera de Vistabella. Una Mirada contemporània (dpr-Barcelona, 2012). Comissari Adjunt i responsable dels continguts sobre Jujol al pavelló català de la 14 edició de la Biennale di Architettura di Venezia Eventi Collaterali(Venècia 2014).Coautor del llibre La Mansana de la Discòrdia (J. Urbano ed., GRHAD UIC 2015). Comissari de l‘exposició Modernitat(s). Arquitectura a Barcelona 1924-1975, al Roca Barcelona Gallery (Barcelona, 2015).
Presentación del llibro: La transformació com a procediment
Imatge:
Imatge del llibre de Guillem Carabí Bescós
La Diputación de Tarragona y el Colegio de Arquitectos de Cataluña os invitan al la presentación del libro "La transformación como procedimiento. La reforma de la casa Bofarull (1913-1933) , de J.M. Jujol" del arquitecto Guillem Carabí Bescós, que tendrá lugar en la en la Sede de la Demarcación de Tarragona del COAC el próximo martes 14 de junio de 2016 a las 19.30h.
Intervendán:
Joan Tous Gomà-Camps, Presidente Demarcación COAC Tarragona.
Joan Olivella Ricart, Diputado delegado del Servicio de Asistencia al Ciudadano de la Diputación de Tarragona.
Josep Maria Vall Comaposada, Editorial Dux .
Roger Miralles i Jori, arquitecto.
Guillem Carabí Bescós, arquitecto autor del libro.
"Hablar de la obra arquitectónica de Josep M. Jujol es hablar de la arquitectura de principios del siglo XX, pero también es interpelar a la del siglo XX1. Es adentrarse en exploraciones plásticas que no han perdido su vigencia, es disfrutar de una arquitectura amable, sincera, arraigada en el territorio y en la tierra, pero también atrevida, escurridiza, juguetona, que descoloca cariñosamente a quien trata de encorsetar -la bajo los nudos de las siempre confusas y qüestlonables categorías históricas.
Las intervenciones arquitectónicas que Jujol hace en la casa Bofarull se definen -y así lo escribe él mismo- como una reforma: «Casa Pairal de Bofarull en Els Pallaresos. Obras de reforma de 1913 a 1914. V dibujos ».
El arquitecto es plenamente consciente del significado del término -la modificación
de algo con la intención de mejorar la- que aplicará a partir de una actitud desacomplejada, enfrentándose al proyecto sin ningún rastro de arqueología conservacionista, sino con posición y valentía interpretativas.
Nuevas formas, nuevas combinaciones de materiales, nuevas geometrías y nuevos códigos que se insertarán en viejos materiales, viejas organizaciones y viejas maneras de entender una casa. Un diálogo abierto entre lo viejo y lo nuevo que, quizás, es el primer encasillamiento que deberíamos eliminar cuando hablamos de su arquitectura."
Intervendán:
Joan Tous Gomà-Camps, Presidente Demarcación COAC Tarragona.
Joan Olivella Ricart, Diputado delegado del Servicio de Asistencia al Ciudadano de la Diputación de Tarragona.
Josep Maria Vall Comaposada, Editorial Dux .
Roger Miralles i Jori, arquitecto.
Guillem Carabí Bescós, arquitecto autor del libro.
"Hablar de la obra arquitectónica de Josep M. Jujol es hablar de la arquitectura de principios del siglo XX, pero también es interpelar a la del siglo XX1. Es adentrarse en exploraciones plásticas que no han perdido su vigencia, es disfrutar de una arquitectura amable, sincera, arraigada en el territorio y en la tierra, pero también atrevida, escurridiza, juguetona, que descoloca cariñosamente a quien trata de encorsetar -la bajo los nudos de las siempre confusas y qüestlonables categorías históricas.
Las intervenciones arquitectónicas que Jujol hace en la casa Bofarull se definen -y así lo escribe él mismo- como una reforma: «Casa Pairal de Bofarull en Els Pallaresos. Obras de reforma de 1913 a 1914. V dibujos ».
El arquitecto es plenamente consciente del significado del término -la modificación
de algo con la intención de mejorar la- que aplicará a partir de una actitud desacomplejada, enfrentándose al proyecto sin ningún rastro de arqueología conservacionista, sino con posición y valentía interpretativas.
Nuevas formas, nuevas combinaciones de materiales, nuevas geometrías y nuevos códigos que se insertarán en viejos materiales, viejas organizaciones y viejas maneras de entender una casa. Un diálogo abierto entre lo viejo y lo nuevo que, quizás, es el primer encasillamiento que deberíamos eliminar cuando hablamos de su arquitectura."