Exposició: "La Pia Almoina de Girona"
El dijous 11 de juliol, a les 19.30 h, s’obre al públic la nova exposició permanent que dóna a conèixer la història de l’edifici de la Pia Almoina de Girona, seu actual de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC).
Amb motiu d’aquesta mostra, es farà una conferència inaugural on els arquitectes Arcadi Pla i Jeroni Moner explicaran la Rehabilitació de l’edifici de la Pia Almoina, actual seu de la Demarcació de Girona del COAC. Un projecte que es va dur a terme entre el 1974 i el 1981, del que en són els autors juntament amb Benet Cervera.
Amb aquesta mostra, ubicada en el hall de la quarta planta de l’edifici, es vol donar a conèixer la història d’aquest emblemàtic edifici de la ciutat de Girona que va començar l’any 1228, quan Arnau d’Escala, administrador de la comunitat canònica de la Catedral de Girona, va crear l’entitat caritativa del Pa de la Seu però no serà fins gairebé dos segles després que es comença a construir l’edifici actual (1416). Els canvis en el model assistencial que es produeixen durant els segles següents aboquen la institució a la liquidació el 1776. Desamortitzat l’edifici seixanta anys després, es divideix i ven a diversos compradors. L’any 1853, les Religioses Filles de Maria Escolàpies hi instal·len el seu col·legi a Girona. El 1916 s’adquireixen les finques veïnes i, amb el parèntesi de la Guerra Civil, aquest col·legi funcionarà fins a l’any 1973.
Són diversos els projectes que aleshores es plantegen per a l’edifici: delegació provincial de la Secció Femenina, parador nacional de turisme, escola de belles arts i conservatori de música, etc. Fins que a finals de gener del 1974 s’anuncia l’adquisició de la Pia Almoina per part del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya com a nova seu a Girona. Tot seguit s’emprenen unes llargues obres de rehabilitació, que acaben l’any 1981.
Fins avui, han tingut lloc altres projectes de reforma i millora de l’edifici per adaptar-lo a les noves necessitats i als nous serveis que han aparegut, com la biblioteca, la sala d’actes, el vestíbul o l’arxiu, i també s’hi han incorporat altres espais, com l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural o l’empresa Girona Guide Services.
Amb aquest nou espai, la Demarcació de Girona del COAC aproxima al conjunt de la ciutadania la història d’un dels edificis més antics de la ciutat que comparteix veïnatge amb la Catedral de Girona, i que és un dels pocs exemples del gòtic civil català, motiu pel qual fa quaranta anys va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de monument historicoartístic.
Experiències arquitectòniques a través del viatge, a Figueres
El dijous 27 de juny, a les 19.30 h, la Delegació de l'Alt Empordà del COAC celebra la Revetlla de Sant Pere, patró de la ciutat, una commemoració que és tota una tradició en aquesta seu. En aquesta ocasió, s'han programat unes píndoles d'arquitectura amb els joves arquitectes Juli Sanjuan, Adela Geli i Clara Crous.
El tema proposat per aquestes píndoles és “Experiències arquitectòniques a través del viatge”, un lema molt ampli que ens permetrà viatjar des de l'Empordà al Japó, passant per Etiòpia. Amb un format informal de conferència, cada conferenciant explicarà una experiència que tingui a veure amb l'arquitectura en uns 8-10 minuts.
La trobada acabarà amb coca i cava.
Síntesis Arquitectónicas | Desmontando la Sección Alemania, en Girona
Cerrará la IV edición del ciclo Síntesis Arquitectónicas, la arquitecta Olga Felip que presentará su tesis "Desmontando la Sección Alemania: Exposición Internacional de Barcelona de 1929" el 4 de julio, en la sala Rafael Masó de la Demarcación de Girona.
Al margen de las numerosísimas contribuciones interpretativas que la historiografía reciente aporta como el estado del arte sobre la participación de la Sección Alemania a la Exposición Internacional de Barcelona de 1929, la presente tesis doctoral ofrece una mirada objetiva de los hechos que acontecieron entre las primeras tentativas de partición por parte del gobierno alemán de octubre de 1927 y la liquidación final en otoño de 1930. Una narración que se despliega en tres volúmenes -Espacio y Tiempo, Arquitectura y Desmontando la Sección Alemania- en una secuencia que reconstruye la totalidad de las intervenciones de Ludwig Mies van der Rohe y Lilly Reich, en un nuevo recorrido circular y abierto por la Montaña de Montjuic. La intención es calibrar la participación y importanciade figuras como Georg von Schnitzler, así como la autoría de Ludwig Mies van der Rohe y Lilly Reich en una suspensión temporal de la obra de arte similar a las palabras de Marcel Duchamp: in advance, in retraso. Hacia la definición de un método donde el legado de la historia de la arquitectura ofreció a Mies y Reich un inventario por la definición de un nuevo orden dentro de los 8 Palacios existentes a la vez que los dos extremos -los 2 Pabellones- donde el objeto autónomo tendría que transitar.
Síntesis Arquitectòniques | Desmuntant la Secció Alemanya, a Girona
Tancarà la IV edició del cicle Síntesis Arquitectòniques, l’arquitecta Olga Felip que presentarà la seva tesi "Desmuntant la Secció Alemanya: Exposició Internacional de Barcelona de 1929" el 4 de juliol, a la sala Rafael Masó de la Demarcació de Girona.
Al marge de les nombrosíssimes contribucions interpretatives que la historiografia recent aporta com a l'estat de l'art sobre la participació de la Secció Alemanya a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, la present tesi doctoral ofereix una mirada objectiva dels fets que van esdevenir entre les primeres temptatives de partició per part del govern alemany d'octubre de 1927 i la liquidació final a la tardor de 1930. Una narració que es desplega en tres volums -Espai i Temps, Arquitectura i Desmuntant la Secció Alemanya- en una seqüència que reconstrueix la totalitat de les intervencions de Ludwig Mies van der Rohe i Lilly Reich, en un nou recorregut circular i obert per la Muntanya de Montjuïc. La intenció és calibrar la participació i pes de figures com Georg von Schnitzler, així com l'autoria de Ludwig Mies van der Rohe i Lilly Reich en una suspensió temporal de l'obra d'art similar a les paraules de Marcel Duchamp: in advance, in retard. Cap a la definició d'un mètode a on el llegat de la història de l'arquitectura va oferir a Mies i Reich un inventari per la definició d'un nou ordre dins dels 8 Palaus existents alhora que els dos extrems -els 2 Pavellons- a on l'objecte autònom hauria de transitar.