EL COAC COMARQUES CENTRALS VISITA LES OBRES DE LA PARADA, LA FUTURA RESIDÈNCIA D’AMPANS
Aranda ha guiat els arquitectes, sota una intensa pluja, explicant amb tot detall el concepte arquitectònic de l’equipament. L’arquitectura de La Parada destaca per la seva integració amb l’entorn natural i el paisatge: més de cent arbres autòctons envoltaran l’edifici, formant part de la façana i creant un espai verd de gran valor per a la comunitat i els residents. Precisament els arquitectes del COAC han estat els primers de poder observar el resultats dels primers 10 arbres que s’han plantat i que formen part de l’estructura pròpia de l’edificació. Aquest projecte d’infraestructura verda pretén millorar tant el benestar personal com la sostenibilitat de la zona, convertint-se en un espai de referència pel barri de la Carretera de Santpedor.
Amb l’estructura de l’edifici ja completada, les obres estan ara centrades en els interiors, els revestiments i els tancaments. La inauguració de la residència està prevista per a la primavera de 2025, moment en què aquest espai inclusiu i de qualitat arquitectònica obrirà les seves portes als seus primers residents, aportant una solució de vida digna i adaptada a les necessitats d’aquest col·lectiu.
El projecte La Parada dona resposta a una necessitat urgent de la comarca: AMPANS treballa amb una llista d’espera de més de 130 persones amb discapacitat intel·lectual que requereixen un espai residencial en menys d’un any. Aquesta residència, situada en terrenys cedits per l’Ajuntament de Manresa, acollirà 60 persones, de les quals 48 s’organitzaran en unitats de convivència de 2, 4 i 6 persones, a més d’apartaments dobles i individuals. Cada unitat disposa d’espais comunitaris amb terrasses o balcons i accés directe des de l’exterior, pensats per fomentar l’autonomia i la qualitat de vida dels residents.
Cicle Next Generation: Visita a l'Edifici hospitalari polivalent al Parc sanitari Pere Virgili
Durant el mes de novembre, i aprofitant les Trobades d’Arquitectura de Proximitat, la Demarcació de Barcelona del COAC inicia un cicle de visites guiades per posar en valor la rehabilitació energètica i la construcció sostenible en projectes de rehabilitació i obra nova. L'objectiu de les visites és reforçar aspectes i punts forts que poden ser d’inspiració, generant espais on compartir aprenentatges des de la proximitat. Els equips d’arquitectes de les obres que visitarem, junt amb altres experts relacionats amb aquestes, duran a terme les explicacions durant les trobades.
Les visites són presencials i obertes al públic i volen mostrar clars exemples d’actuacions que podrien haver estat beneficiades pels fons Next Generation.
A Gràcia, es farà una visita guiada a l'Edifici hospitalari polivalent al Parc sanitari Pere Virgili, de la mà de PMMT Arquitectura, obra SELECCIONADA a la 4a Mostra d'Arquitectura de Barcelona.
Si vols assistir-hi, inscriu-te!
Ajuts Next Generation
A través del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, el Govern espanyol canalitza els fons destinats per Europa a sortir de la crisi provocada per la Covid-19. En el marc d'aquests fons de recuperació, s'han aprovat una sèrie de mesures per impulsar la rehabilitació amb l'objectiu d’adaptar el parc d’edificis i habitatges als reptes nacionals i europeus en matèria de sostenibilitat. Entre d'altres, s’han convocat sis programes d'ajuts per a la rehabilitació residencial i la construcció d'habitatge social, que tenen com a objectiu global assolir, per al 2026, la xifra acumulada de 510.000 actuacions de renovació d'habitatges, multiplicant per deu el ritme actual de rehabilitacions.
Recordem que teniu a la vostra disposició l'Oficina Tècnica de Rehabilitació del COAC, que ofereix informació i assessorament sobre els ajuts convocats, i s'encarrega de revisar la documentació tècnica per a la tramitació de les sol·licituds de subvenció.
Aprofita els ajuts convocats en el marc dels fons Next Generation i rehabilita el teu edifici. Més informació.
Josep Corredor-Matheos. Reconeixement a la seva trajectòria
Comptarem amb la seva presència i amb intervencions de l’arquitecte Camil Queraltó i d’altres companys com el també arquitecte Emili Donato, el poeta i catedràtic de Física (UAB) David Jou, la historiadora d’art i exdirectora de la Fundació Miró Rosa M. Malet i la també historiadora de l’art i directora del Museu Víctor Balaguer Mireia Rosich, així com amb la presència de Guillem Costa Calsamiglia, degà del COAC.
Inscriu-t'hi
Josep Corredor-Matheos va néixer a Alcázar de San Juan el 1929. Va passar els anys de la guerra civil a Vilanova i la Geltrú. L'any 1942 es va traslladar amb la seva família a Barcelona. Va cursar la carrera de Dret, que no ha exercit. Va ser director dels suplements de l’Enciclopèdia Espasa. El 1966 comença a col·laborar amb el Col·legi d'Arquitectes, com a assessor artístic, director de Cuadernos de Arquitectura i comissari d'exposicions, entre les quals destaquen les dedicades a l'ADLAN, el GATEPAC i Miró Otro. Clausurada la comissió de Cultura, per la crisi de 1975, torna a Espasa Calpe –de la qual havia continuat sent assessor literari– fins que l’any 1988 comença a dirigir l'Enciclopèdia Gran Larousse Català. Ha publicat nombrosos llibres de poesia, història de l'art, arquitectura i disseny. Membre de les Acadèmies de Belles Arts de San Fernando i Belles Arts de Sant Jordi. És Premi Nacional de Poesia, Medalla d'Or de l'Ajuntament de Barcelona i Creu de Sant Jordi.
Visita guiada a l’exposició “El jardí invisible de Gaudí”
La Delegació del Vallès organitza, el pròxim dimecres 6 de novembre a les 12 h, una visita guiada a l’exposició “El jardí invisible de Gaudí” al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) a Terrassa, que dona a conèixer un conjunt arquitectònic desconegut de l’arquitecte Antoni Gaudí dins dels jardins de l’antic Manicomi de Sant Boi de Llobregat.
El guiatge anirà a càrrec de l’arquitecte i comissari de l’exposició, David Agulló.
Construït entre el 1903 i el 1912, el jardí modernista de Sant Boi de Llobregat inclou grutes, llacs i bancs amb trencadís. El conjunt modernista, atribuït recentment a l’arquitecte Antoni Gaudí, conté elements arquitectònics amb unes característiques formals i un contingut simbòlic que el vinculen a algunes de les obres més importants que Gaudí estava construint en aquell mateix període o que bastiria immediatament després.
Si voleu inscriure-us, escriviu un correu a vallescultura@coac.cat indicant el número d'assistents.