Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general

Mor l'arquitecte Albert Viaplana

Imatge: 
© Francesc Català-Roca
Escrit de Ricard Mercadé amb motiu de la mort d'Albert Viaplana:

Ens ha arribat la trista notícia de la mort de l’Albert Viaplana, un excepcional arquitecte i un extraordinari professor amb el que vaig tenir el privilegi de mantenir una estreta relació personal i professional durant gairebé 20 anys.

El COAC em demana unes paraules de reconeixement d’un dels arquitectes catalans més influents de les darreres generacions.

La seva influència comença amb la seva vessant de mestre, era un professor genial, inclassificable.... vaig tenir el privilegi de tenir l’Albert com a professor de projectes de 3r curs al finals dels anys 70. Et parlava de l’arquitectura com ningú ho havia fet abans, ho feia des de l’emoció més que des de d’intel•lecte (la diferència entre un arquitecte i un crític). Et volia revelar la màgia que s’amaga en l’arquitectura.

Eren els anys de l’inici de la democràcia, els anys dels concursos, no es construïa pràcticament i els concursos es van convertir en el laboratori de les idees, sense client, els projectes es plantejaven en total llibertat i radicalitat. En el seu despatx feien un concurs rere l’altre amb una energia obsessiva i aclaparadora, ho necessitava “com un atleta necessita els seus entrenaments”, acostumava a dir.

Aquesta època va ser molt fèrtil i va donar extraordinaris projectes: la seu del COAC a València, a Barcelona, la Diputació d’Osca... quasi sempre segons premis. Aquesta horrible posició tan frustrant, que reconeix al projecte més brillant, però a la vegada té por de la seva radicalitat per construir-lo.

Així, projectes enlluernadors, tot i no sortir del paper, van tenir una influència decisiva en l’àmbit arquitectònic de tot l’estat. Es va crear un “estil” Viaplana-Piñon als concursos. S’intentava imitar la concepció arquitectònica i, sobretot, el grafisme, això últim molt més fàcil.

Un d’aquests concursos va ser el Parc de l’Escorxador de Barcelona. Recordo com si fos avui l’impacte que em va provocar com estudiant la seva explicació d’aquest projecte. Era una proposta d’espai urbà diferent a tot l’anterior. Estava concebuda des de l’abstracció més absoluta, tenia a veure més amb el “land art” que amb l’arquitectura. Després vingué el concurs de Múrcia, un altre plantejament radical d’un espai públic.

Va obrir aquesta porta: la d’entendre l’espai urbà des de la modernitat, van desaparèixer els eixos i les zonificacions propis d’un traçat neoclàssic.

Tota aquesta innovació va acabar cristal•litzant el projecte de la Plaça de l’Estació de Sants, que va crear una autèntica commoció en el panorama arquitectònic internacional. Va ser imitat fins la sacietat, sovint d’una manera desafortunada i va obrir, tots ho recordareu, la polèmica de les places dures.

“La gent no entén que a sota hi ha una estació”, acostumava a dir per justificar la falta d’arbrat... ell que tan estimava els arbres i la natura. Tot i la polèmica, aquesta obra els va situar en el panorama en el moment adequat, s’estava començant a transformar Barcelona i arribaven els primers encàrrecs.

La complicitat entre professor i alumne es va convertir en una relació professional fructífera i de llarga durada; a partir de l’any 84 vaig tenir l’oportunitat d’entrar a col•laborar en el seu despatx amb el privilegi de coincidir en el millor moment de la ciutat, contribuint en la seva transformació realitzant alguns dels edificis més singulars de l’època olímpica. Va ser una època vertiginosa i estimulant.

El despatx era petit i els projectes molt grans. Treballar colze a colze va propiciar una estreta relació. Quanta feina, quantes nits... Simultàniament amb els concursos que mai vam abandonar.

L’Albert ens va ensenyar a pensar “en gran” amb la necessitat d’una idea generadora com a motor del projecte.

Això, en un context arquitectònic que sovint ha prioritzar el detall per sobre del concepte, era revolucionari i el feia singular, una “rara-avis”, sempre allunyat de les capelletes, que sempre l’han considerant polèmic i una mica excèntric.

Aquesta concepció de l’arquitectura va cristal•litzar en obres excepcionals:
• El CCCB, un extraordinari exemple d’intervenció sobre un edifici antic.
• La passarel•la del Port Vell, meravellosa integració del gest dins d’una complexa obra d’enginyeria, els habitatges de la Vila Olímpica, l’Hotel Hilton a l’Avinguda Diagonal i tants altres que s’han convertit en un extraordinari referent arquitectònic del seu temps.

Només el seu especial caràcter i el seu voluntari aïllament d’allò mediàtic pot explicar el poc reconeixement i un cert oblit de la seva figura els darrers anys.

Estic segur que el temps farà justícia al seu gran llegat arquitectònic i acadèmic.

Gràcies Albert.

Ricard Mercadé
20/05/2014
Tornar

Entrega de premios de la 4ª Muestra de Arquitectura de Lleida

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El 7 de Mayo a las 19 h se llevará a cabo en el Salón de Plenos de la Paeria de Lleida el acto de entrega de premios, presentación de catálogo e inauguración de la exposición de la 4ª Muestra de Arquitectura de las Tierras de Lleida y del 4º Premio Ignasi Miquel para Jóvenes Arquitectos.

El acto —organizado por la Demarcación de Lleida del COAC con la colaboración dela Dipuació de Lleida y el apoyo del Ayuntamiento de Lleida— estará presidido por Montserrat Giné, presidenta de la Demarcación de Lleida.

La exposición se podrá visitar hasta el 24 de Junio de 2014 de lunes a sábado de 11 a 14 h y de 17 a 20 h y domingos y festivos de 11 h a 14 h en el Museo de la Paeria, en el sótano del Palau de la Paeria.
 
 





5/05/2014
Tornar

Proyectos Barraca de Huerta

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El viernes 7 de marzo, se inauguró la exposición Proyectos Barraca de Huerta en Les Bernardes de Salt, una exposición que recopila las once propuestas presentadas en el concurso convocado por la Demarcación de Girona del COAC y el Laboratorio de Arte, Arquitectura y Pensamiento Contemporáneo de la Casa de Cultura Les Bernardes de Salt, para la construcción de un prototipo de barraca de huerta realizada con mimbre para las huertas de Salt.

La exposición, que se podrá ver hasta finales de marzo, es una doble apuesta de futuro. Por una parte, porque está integrada por proyectos que algún día, como afirmó Jaume Torramadé, Alcalde de Salt, pueden ser llevados a la práctica: «estas maquetas podrían ser la excusa para hacer un giro en positivo a la hora de gestionar nuestras huertas y dehesas: cambiar un modelo esencialmente restrictivo, por las propuestas realizadas por personas con criterio y sensibilidad». Y, por otra parte, la apuesta de futuro, como subrayaron los responsables de las respectivas instituciones implicadas en el proyecto (Frederic Cabré, por el COAC, y Robert Fàbregas, por Las Bernades) radica en la posibilidad de mantener colaboraciones más allá de hechos puntuales que, en última instancia, estarían vehiculadas por el Laboratorio creativo de Las Bernardas.

Como ya se afirmó en el momento de plantear el concurso, la propuesta era aparentemente sencilla: realizar un prototipo de barraca pensado para las huertas de Salt que tuviera en cuenta, de cara a su construcción, un material autóctono y ecológico como es el mimbre. Sin embargo, la mayoría de participantes en seguida se dieron cuenta (como destacan en la memoria de sus trabajos) del reto que suponía plantear una alternativa arquitectónica a una tipología de construcción esencialmente intuitiva y tan heterodoxa como pueden serlo los materiales de rechazo. La muestra que actualmente se puede ver en Las Bernardas certifica con creces estos planteamientos.
7/03/2014
Tornar

Projectes Barraca d'Horta

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El divendres 7 de març, es va inaugurar l’exposició Projectes Barraca d’Horta a Les Bernardes de Salt; una exposició que recopila les onze propostes presentades en el concurs convocat per la Demarcació de Girona del COAC i el Laboratori d'Art, Arquitectura i Pensament Contemporani de la Casa de Cultura Les Bernardes de Salt, per a la construcció d'un prototip de barraca d'horta realitzada amb vímet per a les hortes de Salt.

L’exposició, que es podrà veure fins a finals de març, és una doble aposta de futur. Per una banda, perquè està integrada per projectes que algun dia, com va afirmar Jaume Torramadé, Alcalde de Salt, poden ser portats a la pràctica: «aquestes maquetes podrien ser l’excusa per fer un gir en positiu a l’hora de gestionar les nostres hortes i deveses: canviar un model essencialment restrictiu, per les propostes realitzades per persones amb criteri i sensibilitat». I, per altra banda, l’aposta de futur, com van subratllar els responsables de les respectives institucions implicades en el projecte (Frederic Cabré, pel COAC, i Robert Fàbregas, per Les Bernades) rau en la possibilitat de mantenir col·laboracions més enllà de fets puntuals que, en darrera instància, estarien vehiculades pel Laboratori creatiu de Les Bernardes.

Com ja es va afirmar a l’hora de plantejar el concurs, la proposta era aparentment senzilla: realitzar un prototip de barraca pensat per a les hortes de Salt que tingués en compte, de cara a la seva construcció, un material autòcton i ecològic com és el vímet. No obstant això, la majoria de participants de seguida van adonar-se (com destaquen a la memòria dels seus treballs) del repte que suposava plantejar una alternativa arquitectònica a una tipologia de construcció essencialment intuïtiva i tan heterodoxa com poden ser-ho els materials de rebuig. La mostra que actualment es pot veure a Les Bernardes certifica amb escreix aquests plantejaments.
7/03/2014
Tornar

Pages