Jornada 'Rehabilitació i Domòtica. Solucions pràctiques per aconseguir edificis més eficients'
Conèixer com funciona el nostre edifici, en què, quan i com consumeix és bàsic per poder aplicar mesures que ajudin a reduir el consum i, per tant, poder estalviar. El primer pas per poder saber com funciona el nostre edifici, és la recollida de dades. Anys enrere, aquesta recollida de dades no era possible, o bé, era complicada, o poc precisa, o fins i tot, passava per la implantació de sistemes complexos i costosos. Amb els anys, han aparegut sistemes nous que fan de la recollida de dades sigui un procés automatitzat i, per tant, més senzill, eficient i ràpid. El monitoratge de l'edifici, el filtratge i l'anàlisi de les dades permeten realitzar una diagnosi i conclusions sobre el comportament de l'immoble. Amb aquesta informació, és possible entendre i proposar solucions per tal que l'edifici millori el seu comportament.
Avui en dia, ja disposem d’aparells intel·ligents que ens permeten controlar d’una manera àgil, fàcil i telemàtica el consum, domèstic o industrial, disposant fins i tot d’unes eines de control que ens ajuden a optimitzar aquests consums. Aquestes solucions són dinàmiques i es van adaptant al comportament de l'edifici en cada moment, d'acord amb les dades que es van rebent, per tal de tenir una eficiència més elevada. Fa uns anys, la domòtica es relacionava amb el luxe i amb un cost elevat, però en l’actualitat existeix un ventall molt ampli de possibilitats assequibles, amb opcions que són molt econòmiques i que ajuden a reduir fàcilment els consums de l’edifici.
La jornada es planteja en dues ponències. Una primera, a càrrec de Narcís Bartrina, enginyer tècnic industrial i gerent de DSET ENERGY, on es parlarà de la recollida de dades, el control i monitoratge previ, el filtratge i la diagnosi de l’edifici. Després, una segona ponència a càrrec de Xavier Arnal, enginyer tècnic industrial i CEO de Proserdom enginyeria i domòtica, que plantejarà solucions enfocades a l’estalvi energètic, fent també ressenya a aspectes com l’aigua, el control de seguretat, lumínic, etc. Es plantejarà també la facilitat d’aplicar aquestes mesures en obra nova versus rehabilitació i reformes d’edificis i habitatges.
La implantació de sistemes domòtics van en la línia del que entenem com rehabilitació conscient, que implica anar més enllà d’intervencions cosmètiques i estètiques, i proposar actuacions que millorin la vida de les persones i el medi ambient, i que, per tant, comportin millores energètiques, d’accessibilitat, socials, econòmiques, etc. En aquest cas, aquests sistemes poden representar un estalvi en el consum d’aigua i elèctric, així com d’una millora en el comportament energètic del nostre edifici i del confort de l’usuari.
INSCRIPCIONS OBERTES
Inscripció gratuïta obligatòria. Places limitades.
Inscriu-t'hi
Eleccions municipals 2023. En Joc, el futur de Girona. Conversa amb els candidats a l'alcaldia
L’acte, moderat pel periodista Jaume Serra, comptarà amb la participació de Lluís Martí (Junts), Quim Ayats (ERC), Cristina Andreu (Guanyem Girona), i Sílvia Paneque (PSC). Els candidats Camino Fernández (Cs) i Carles Ribas (Ara Girona) van excusar la seva assistència.
Amb l’organització d’aquesta activitat, els dos col·legis professionals volem ser presents en un procés tan rellevant com és la celebració de les eleccions municipals, i implicar-nos, també, en el procés de transformació social i urbana de la ciutat, posant les institucions a l’abast dels professionals i dels ciutadans.
Pròximament, es podrà veure la conversa al canal de Youtube de la Demarcació de Girona del COAC.
Debat ‘Costa Brava. Costa Esbravada?
En el debat hi participaran Eduard Ribot de SOS Costa Brava, Georgina Vázquez Utzet, arquitecta urbanista i representant del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) a la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya a Girona, i Jordi Colomí, alcalde de Torroella de Montgrí.
L’arribada del turisme massiu a la Costa Brava, a partir dels anys 50 del segle passat, en plena dictadura franquista, va comportar, des del principi, la destrucció de nombroses àrees costaneres, algunes d’elles fins llavors verges, amb urbanitzacions i construccions de tota mena.
A partir dels anys 60 i 70, promotors i especuladors aixequen grans edificis, xalets i urbanitzen muntanyes i moltes zones vora les platges. El paisatge de la Costa Brava queda transformat per sempre, sovint amb edificacions de mala qualitat, pèssim gust i volums desmesurats que, malauradament, s’han perpetuat fins als nostres dies. Un urbanisme desaforat que amb l’arribada dels ajuntaments democràtics, no es va aturar en molts indrets. I fins i tot segueix en l’actualitat.
Exposició Costa Esbravada. L’afany especulador que ha menystingut i degradat la Costa Brava
L’arribada del turisme massiu a la Costa Brava, a partir dels anys 50 del segle passat, en plena dictadura franquista, va comportar, des del principi, la destrucció de nombroses àrees costaneres, algunes d’elles fins llavors verges, amb urbanitzacions i construccions de tota mena.
A partir dels anys 60 i 70, promotors i especuladors aixequen grans edificis, xalets i urbanitzen muntanyes i moltes zones vora les platges. El paisatge de la Costa Brava queda transformat per sempre, sovint amb edificacions de mala qualitat, pèssim gust i volums desmesurats que, malauradament, s’han perpetuat fins als nostres dies. Un urbanisme desaforat que amb l’arribada dels ajuntaments democràtics, no es va aturar en molts indrets. I fins i tot segueix en l’actualitat.
Com a activitats complementàries a l’exposició, s’ha programat el 12 d’abril, a les 19 h, al Centre Cultural de La Mercè el debat ‘Costa Brava. Costa Esbravada?’, amb la participació d’Eduard Ribot de SOS Costa Brava, Georgina Vázquez Utzet, arquitecta urbanista i representant del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) a la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya a Girona, i Jordi Colomí, alcalde de Torroella de Montgrí.
El 18 d’abril, a les 19 hores, es projectarà el documental d’Antoni Martí ‘Els límits de la Costa Brava’, al Centre Cultural La Mercè.
Miquel Riera i Planas (Torroella de Montgrí, 1960)
Periodista. Llicenciat en Ciències de la Informació (UAB). Vinculat al grup El Punt des dels seus inicis on hi ha desenvolupat diferents funcions. Ha estat cap de Cultura-Espectacles, director de Presència, director de l’edició gironina d’El Punt i director adjunt d’El Punt Avui. La fotografia ha estat sempre una de les seves passions. S’hi ha dedicat com a aficionat, fent fotoperiodisme i fotografia de paisatge. El 2021 va presentar al Casal Independentista El Forn de Girona l’exposició “Praga 1980”, un recull d’imatges de la Txecoslovàquia comunista. El gener del 2022 va inaugurar l’exposició “Entre el cel i la terra” al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí, que també s’ha pogut veure a Girona i Bonmatí.