La regionalització de Catalunya
La ponència anirà a càrrec de l'arquitecte Manel Larrosa, que serà presentat per Xavier Ludevid i Massana, president de l’AASAP.
Formulem la demanda d’una administració territorial en el conjunt del país, que desplegui els fets metropolitans, però no solament, i que administri el territori, des de l'urbanisme a gran escala, la mobilitat, les polítiques ambientals..., amb una mirada de pla econòmic i social. Aquest procés començaria per un mapa de regions i una distribució competencial, que aportaria un nou marc de treball per als professionals del territori. Reivindiquem una mirada a escala catalana, en pro d’una administració territorial equitativa, reequilibradora.
Manel Larrosa, arquitecte
Arquitecte i exregidor d’Urbanisme de Sabadell entre el 1979 i el 1987. Membre de FEMVallès, plataforma impulsada i promoguda per les patronals Cecot, CIESC, la UEI i l'associació Via Vallès. Ha participat en diverses iniciatives i projectes de planejament urbanístic, com ara el Fòrum Terrassenc que va formular la Via Verda Sant Llorenç-Collserola, la Via Verda de Cerdanyola per l’ampliació de la UAB o el pla estratègic de Terrassa. Recentment ha col·laborat amb la plataforma ciutadana «Sabadell Cruïlla» i l’associació «Via Vallès».
INSCRIPCIONS:
Presencial
En línia
Hacer es pensar / conferència d'Office KGDVS
Conferència: Rehabilitació Necròpolis
La Necròpolis de Tàrraco, un dels cementiris tardoromans millor coneguts i conservats de l’Imperi romà, es troba immersa en un ambiciós projecte de rehabilitació integral.
A partir de la direcció del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), l’equip d’arquitectes tarragonins Urbana Strata (format per Pau Jansà, Genís Boix, Amàlia Jansà, Andreu Pont, Manuel Prieto i Eduard Polo) han apostat per la reintroducció del jaciment a la trama urbana. Un projecte que vol suposar també una transformació de l’entorn de la Necròpolis, així com potenciar la història de Tàrraco i una nova centralitat a Tarragona.
En aquesta conferència, coneixerem els detalls de la rehabilitació i com afectarà els accessos i entorn del jaciment, els seus jardins, l’edifici del museu i també part de la finca de Tabacalera.
Intervindran:
-Mònica Borrell, directora del MNAT
-Amàlia Jansà, representant d’Urbana Strata
#COACTarragona
Presentació: Simplificació i acceleració administratives en l’àmbit de l’urbanisme i l’habitatge
L'estudi es centra en la simplificació i acceleració administratives en l’àmbit de l’urbanisme i l’habitatge i analitza la lentitud en la resolució de les llicències urbanístiques, una problemàtica que impacta directament en el desenvolupament urbà i econòmic de la ciutat.
L'informe destaca les principals causes del retard en l’aprovació de les llicències, com la complexitat del marc normatiu, la insuficient dotació tècnica dels equips municipals i l’excés de mecanismes de control previ. Aquestes traves administratives afecten l’activitat econòmica i dificulten l’accés a l’habitatge.
Entre les línies de millora proposades, destaca el paper dels informes d'idoneïtat tècnica (IIT), eina que ha demostrat ser efectiva en reduir els terminis de tramitació. A més, l'informe planteja la incorporació de noves eines tecnològiques com la intel·ligència artificial i el modelatge BIM, així com la necessitat d'un nou model administratiu més àgil i eficient. També recull experiències reeixides, com el cas de Sabadell, on s’ha aconseguit reduir els terminis de resolució.
PROGRAMA
Benvinguda a càrrec de Sandra Bestraten, presidenta de la Demarcació de Barcelona del COAC.
Juli Ponce, catedràtic de Dret Administratiu a la UB. Codirector de la Càtedra Barcelona d'Estudis d'Habitatge.
Antoni Serra, arquitecte. Coordinador de l'Àrea d’Urbanisme, Desenvolupament Sostenible i Seguretat de l'Ajuntament de Sabadell. Coautor de l'informe.
Francesc Palau, advocat especialista en Urbanisme. Funcionari del Departament de Territori, Servei de Patrimoni. Coautor de l'informe.
INSCRIPCIONS
Cal inscripció prèvia
CÀTEDRA BARCELONA ESTUDIS D'HABITATGE
La Càtedra és fruit d'un acord entre la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i les quatre universitats públiques de l'Àrea Metropolitana: Universitat de Barcelona (UB), Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Universitat Pompeu Fabra (UPF) i Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). El seu objectiu és la coordinació i el desenvolupament de diverses activitats de recerca, docència, debat i difusió al voltant de l'habitatge col·lectiu, actuant com un hub de relacions internacionals des de Barcelona.