Sessió Sert: Hotels. Canvi de paradigma
Tot moment de crisi té en comú l'acceleració de certes tendències que ja hi eren, però que l'emergència ha fet florir. No ens enganyem però, passat el temps, moltes de les nostres maneres de fer han anat tornant a la vella normalitat, però això no vol dir que tot torni a ser igual que abans.
Dos anys de covid han servit per reflexionar sobre com ocupem els espais públics, com són els nostres habitatges, la nostra relació amb l'espai de treball i l'esborrat dels seus límits amb el lleure que el teletreball ha portat. La tornada a la normalitat no ha portat un canvi radical, però ha normalitzat certes actituds que abans podrien considerar-se bé “radicals”, com el co-housing, bé elitistes, com no haver de fitxar a l'oficina cinc dies a la setmana, vuit hores al dia.
No obstant això, davant l'horror de la guerra que just al costat de casa aterri els nostres iguals, podem buscar alguna cosa positiva? Evidentment que no, però amb l'energia totalment desbocada, no cal ser gaire llest per veure que la gran transformació per venir és l'energètica, que a causa de la guerra s'ha convertit ja no en una tendència sinó en una emergència, i termes com sostenibilitat i consum han deixat de ser un plus, sinó un must.
Volem parlar de com afecta tot això al món hoteler, que de cap manera és aliè a aquesta realitat, ja que no podem oblidar que és l'únic establiment de proximitat obert 24 hores i com, per tant, aquestes tendències poden esdevenir una realitat.
En aquesta Sessió Sert presentarem el nostre Postgrau en Disseny de l'Hotel 3.0 de la mà del seu director, Daniel Isern.
Ponent: Daniel Isern
Daniel Isern és arquitecte per la UPC. Des de 2011 dirigeix l'estudi Isern Associats, on juntament amb un equip de 15 persones realitza projectes residencials, equipaments i sobretot hotelers.
Dos anys de covid han servit per reflexionar sobre com ocupem els espais públics, com són els nostres habitatges, la nostra relació amb l'espai de treball i l'esborrat dels seus límits amb el lleure que el teletreball ha portat. La tornada a la normalitat no ha portat un canvi radical, però ha normalitzat certes actituds que abans podrien considerar-se bé “radicals”, com el co-housing, bé elitistes, com no haver de fitxar a l'oficina cinc dies a la setmana, vuit hores al dia.
No obstant això, davant l'horror de la guerra que just al costat de casa aterri els nostres iguals, podem buscar alguna cosa positiva? Evidentment que no, però amb l'energia totalment desbocada, no cal ser gaire llest per veure que la gran transformació per venir és l'energètica, que a causa de la guerra s'ha convertit ja no en una tendència sinó en una emergència, i termes com sostenibilitat i consum han deixat de ser un plus, sinó un must.
Volem parlar de com afecta tot això al món hoteler, que de cap manera és aliè a aquesta realitat, ja que no podem oblidar que és l'únic establiment de proximitat obert 24 hores i com, per tant, aquestes tendències poden esdevenir una realitat.
En aquesta Sessió Sert presentarem el nostre Postgrau en Disseny de l'Hotel 3.0 de la mà del seu director, Daniel Isern.
Ponent: Daniel Isern
Daniel Isern és arquitecte per la UPC. Des de 2011 dirigeix l'estudi Isern Associats, on juntament amb un equip de 15 persones realitza projectes residencials, equipaments i sobretot hotelers.
Exposició: BWA+BSL+BCN_Espais de vida compartida
Aquesta sisena edició de Cities Connection Project connecta Valònia-Brussel·les, Barcelona i Basilea, mostrant espais de vida compartida com a eix central de l’exposició. Compartir espais i activitats, així com la diversitat de programes són els punts comuns dels 60 projectes exposats, mostrant diferents enfocaments i processos provats per arquitectes de contexts heterogenis.
En un marc de crisi sanitària mundial, la pandèmia sembla haver canviat la nostra manera de relacionar-nos, així com el nostre sistema de treball. Aquests espais de vida compartits són, ara més que mai, llocs indispensables, que conviden a intercanvis diversos entre els usuaris.
Acte inaugural, dijous 27 d’octubre a les 19 h a la sala Mirador amb Olivier Fourneau (BWA) + Rahbaran Hürzeler (BSL) + MIM-A (BCN)
Pots seguir l'acte inaugural en línia
En un marc de crisi sanitària mundial, la pandèmia sembla haver canviat la nostra manera de relacionar-nos, així com el nostre sistema de treball. Aquests espais de vida compartits són, ara més que mai, llocs indispensables, que conviden a intercanvis diversos entre els usuaris.
Acte inaugural, dijous 27 d’octubre a les 19 h a la sala Mirador amb Olivier Fourneau (BWA) + Rahbaran Hürzeler (BSL) + MIM-A (BCN)
Pots seguir l'acte inaugural en línia
Síntesis Arquitectòniques 2022. 'Juha Leiviskä: Una aproximació fenomenològica a la seva arquitectura', a càrrec de Sara Molarinho
Imatge:
© Composició amb la fotografia de l'Església a Pakila d'Arno Chapelle i la fotografia Harmony, de Cold Collection de Mikko Lagerste (Elaboració per Sara Molarinho)
La Dra. Arquitecta Sara Molarinho participa en línia el dijous 27 d'octubre de 2022, a les 19 hores, en el cicle Síntesis Arquitectòniques presentant la seva tesi doctoral 'Juha Leiviskä: Una aproximació fenomenològica a la seva arquitectura',
La tesi és un estudi fenomenològic de l'obra de l'arquitecte finlandès Juha Leiviskä. L'interès per l'impacte de l'arquitectura en els habitants i la percepció de l'espai per part d'aquests porta a qüestionar com es té en compte l'experiència espacial des de la fase projectual. En aquesta presentació s'evidenciarà com es creua el context local i cultural de l'arquitectura finlandesa, amb l'obra de J. Leiviskä i els escrits de J. Pallasma sobre fenomenologia, per establir un diàleg entre la teoria i la pràctica arquitectònica. A partir d'aquesta investigació, s'intenten valorar els elements sensitius de l'arquitectura en la percepció espacial i es pretén mostrar com es pot adaptar aquesta manera de fer arquitectura a altres contextos i processos constructius, que permeten crear arquitectures sensibles a la nostra manera d'habitar.
Sara Molarinho
Arquitecta portuguesa per la Universitat Lusíada de Lisboa, ha estat radicada a Barcelona des del 2014 al 2022, anys en què s'ha dedicat a la pràctica arquitectònica i a la recerca a través de la realització del doctorat en Projectes Arquitectònics, a l'ETSAB – Universitat Politècnica de Catalunya. Compta amb certificat a Neuroscience for architecture per Newschool of Architecture a San Diego, Califòrnia i diferents formacions a l'àrea de la fenomenologia i experiència sensorial en arquitectura. La seva tesi doctoral s'ha enfocat a valorar i emfatitzar la importància de l'experiència corpòria i social a l'arquitectura des del procés de projecte, analitzant casos d'estudi de Juha Leiviskä en el context de Finlàndia i Palestina. Actualment es troba a Barranquilla, Colòmbia, desenvolupant un projecte de recerca a la Universitat de la Costa i com a Coordinadora de l'àrea de Projectes a la mateixa Universitat.
La tesi és un estudi fenomenològic de l'obra de l'arquitecte finlandès Juha Leiviskä. L'interès per l'impacte de l'arquitectura en els habitants i la percepció de l'espai per part d'aquests porta a qüestionar com es té en compte l'experiència espacial des de la fase projectual. En aquesta presentació s'evidenciarà com es creua el context local i cultural de l'arquitectura finlandesa, amb l'obra de J. Leiviskä i els escrits de J. Pallasma sobre fenomenologia, per establir un diàleg entre la teoria i la pràctica arquitectònica. A partir d'aquesta investigació, s'intenten valorar els elements sensitius de l'arquitectura en la percepció espacial i es pretén mostrar com es pot adaptar aquesta manera de fer arquitectura a altres contextos i processos constructius, que permeten crear arquitectures sensibles a la nostra manera d'habitar.
Sara Molarinho
Arquitecta portuguesa per la Universitat Lusíada de Lisboa, ha estat radicada a Barcelona des del 2014 al 2022, anys en què s'ha dedicat a la pràctica arquitectònica i a la recerca a través de la realització del doctorat en Projectes Arquitectònics, a l'ETSAB – Universitat Politècnica de Catalunya. Compta amb certificat a Neuroscience for architecture per Newschool of Architecture a San Diego, Califòrnia i diferents formacions a l'àrea de la fenomenologia i experiència sensorial en arquitectura. La seva tesi doctoral s'ha enfocat a valorar i emfatitzar la importància de l'experiència corpòria i social a l'arquitectura des del procés de projecte, analitzant casos d'estudi de Juha Leiviskä en el context de Finlàndia i Palestina. Actualment es troba a Barranquilla, Colòmbia, desenvolupant un projecte de recerca a la Universitat de la Costa i com a Coordinadora de l'àrea de Projectes a la mateixa Universitat.
ARQUITECTOUR DEBAT - "Rambla d'Aragó i les Rondes a Lleida" amb JOSEP MARIA LLOP
Imatge:
JOSEP MARIA LLOP
El proper 20 d'octubre a les 19:30h, la demarcació de Lleida del COAC organitza la conferència "Rambla d'Aragó i les Rondes a Lleida" a càrrec de l'Arquitecte Josep Maria Llop Torné.
Josep Maria Llop i Torné (1951) Arquitecte - Urbanista per l' ETSAB de la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya) Barcelona 1974. Ha desenvolupat el seu treball en l’ urbanisme local. Como Director d' Urbanisme de l' Ajuntament de Barcelona (1988-1991) i també de La Paeria de Lleida (1979-1987 i del 1991-2003). President dels Arquitectes Urbanistes de Catalunya (1989-2001).
Professor de Màster en la Universitat Politècnica de Catalunya. Ha estat Professor de les Escoles d' Arquitectura de València i de Barcelona i ara també de la Universitat de Lleida. Titular del 1er Premi Urbanisme de Catalunya del SCOT (1999). Medalla del COAC 2010 per la promoció de l’ Urbanisme. Ha estat coordinador del Projecte Europeu URB-AL, " Instruments de Redistribució de la Renda urbana " (2003-2005). Programa UIA-CIMES de treball de la Unió Internacional d'Arquitectes sobre les CIMES (1996-2021).
Actualment és Director de la Càtedra UNESCO UdL-CIMES sobre "Ciutats Intermèdies - Urbanització i Desenvolupament " (2008-2023).
Desenvolupa la metodologia de “pla base” o el dret al pla com dret a la ciutat.
Confirmar assistència a junta.lle@coac.net
Places limitades