Acte online de lliurament dels Premis AJAC XII
L'entrega dels Premis de l’Agrupació de Joves Arquitectes de Catalunya (AJAC) ha estat, tradicionalment, un acte festiu i un lloc de trobada per compartir experiències i crear xarxes entre tots els joves arquitectes. Malgrat el context que estem vivint, volem que enguany també ho sigui. Per això, el proper dijous 15 d’octubre a les 19.30 h celebrarem l'acte en un format semi-presencial, sota el nom “AJAC A LA FRESCA”.
L’acte, que tindrà lloc al Pavelló Mies van der Rohe de Barcelona, consistirà en la projecció d'un curtmetratge amb l'entrega dels premis a l’aire lliure, com si es tractés d’un cinema a la fresca. L'acte serà conduït pel comunicador Òscar Dalmau, i comptarà amb actuacions musicals i intervencions culturals d’arquitectes, recollint l'esperit multidisciplinar de la professió. El curt es projectarà in situ, i es podrà visualitzar també a través de Youtube. Al final de la jornada, i només en el format presencial, es farà un col·loqui i posarem en comú alguns temes que ens preocupen actualment als joves arquitectes.
Durant l'acte, també tindrà lloc la inauguració de l'Exposició amb les propostes guanyadores, amb un disseny a mans de les guanyadores del concurs d’aquesta edició 2020, Íngrid Bru i Aida Adcock. Properament, l’exposició itinerarà per diferents seus del COAC i punts del territori català.
Premis AJAC
Els Premis de l’Agrupació de Joves Arquitectes de Catalunya (AJAC) van néixer el 1996 amb el propòsit de mostrar a la societat el potencial i l’elevada qualitat de la feina dels joves arquitectes i proporcionar-los difusió. Aquest any, han participat als Premis AJAC més de 200 propostes. El premi consisteix en la publicació de totes les propostes guardonades en un llibre, una exposició itinerant i les jornades "Inexperiències”, on cada un dels premiats té l’oportunitat d’explicar el seu treball davant el públic i generar debat.
Conferència: "El món que ens espera. Repensant la casa"
La primera jornada titulada “Repensant les ciutats” comptarà amb la participació de les arquitectes Sara Mas i Itziar González, i se celebrarà en línia el dijous 15 d’octubre, a partir de les 7 de la tarda. La segona sessió serà un debat que comptarà amb els arquitectes Magda Mària i Àlex Giménez, titulada“Repensat la casa”, i es farà el dijous 22 d’octubre, també en línia a partir de les 7 de la tarda.
La pandèmia de la COVID-19 ens ha portat a una crisi global sense precedents. La manca de previsió, les dificultats d'adaptació social i la impossibilitat d'oferir solucions comunes de forma immediata semblen fer més difícil el futur. Són moltes les preguntes que busquen tenir resposta a la post-pandèmia, com ara: Quin món ens espera? Com serà la societat a partir d'ara? Ens relacionarem menys? Viatjarem menys? Com seran les ciutats i les cases del futur? Però el més important és quina direcció prendrem: la de l'aprenentatge i l'oportunitat o el de la involució i la por? I tot això en plena crisi social i econòmica, que ens obliga a afrontar la nova realitat amb més urgència i sensibilitat alhora.
ACCEDEIX A LA CONFERÈNCIA > Pots accedir a la conferència a través de la plataforma Teams o a través del Canal Youtube de la Demarcació de Girona del COAC.
Conferència “El món que ens espera. Repensant les ciutats”
La primera jornada titulada “Repensant les ciutats” comptarà amb la participació de les arquitectes Sara Mas i Itziar González, i se celebrarà en línia el dijous 15 d’octubre, a partir de les 7 de la tarda. La segona sessió serà un debat que comptarà amb els arquitectes Magda Mària i Àlex Giménez, titulada“Repensat la casa”, i es farà el dijous 22 d’octubre, també en línia a partir de les 7 de la tarda.
La pandèmia de la COVID-19 ens ha portat a una crisi global sense precedents. La manca de previsió, les dificultats d'adaptació social i la impossibilitat d'oferir solucions comunes de forma immediata semblen fer més difícil el futur. Són moltes les preguntes que busquen tenir resposta a la post-pandèmia, com ara: Quin món ens espera? Com serà la societat a partir d'ara? Ens relacionarem menys? Viatjarem menys? Com seran les ciutats i les cases del futur? Però el més important és quina direcció prendrem: la de l'aprenentatge i l'oportunitat o el de la involució i la por? I tot això en plena crisi social i econòmica, que ens obliga a afrontar la nova realitat amb més urgència i sensibilitat alhora.
El valor històric i arquitectònic del recinte de l'Escola Industrial de Barcelona
El recinte de l’Escola Industrial de Barcelona, amb els seus edificis, és el resultat de diverses transformacions que s’han produït, al fil de nous usos i necessitats, al llarg de més de 150 anys. El conjunt va començar a ser construït el 1867 com a fàbrica tèxtil. La fàbrica va plegar el 1889 i, al cap de vint anys, la Diputació de Barcelona en va comprar la propietat amb la idea d’ubicar-hi la Universitat Industrial de Catalunya de la Mancomunitat, fet que es dugué a terme progressivament; començà a funcionar el 1909 i amb la reutilització de la majoria dels edificis existents, amb molta cura i poca despesa. Al cap de 15 anys, amb l’arribada de la dictadura de Primo de Rivera, la universitat es va estroncar. Però, aleshores l’equipament del recinte va créixer notablement per transformar-se en una universitat internacional: l’Instituto Politécnico Hispano-Americano, adoptant la forma general que avui percebem. L’Instituto no va arribar a funcionar i el recinte va continuar acollint part dels ensenyaments i serveis pels quals havia estat creat. Amb la Guerra Civil i la postguerra, edificis i espais es van deteriorar fins que a començaments dels anys 60, amb el creixement de la població estudiantil, es feren noves reformes, ampliacions i edificacions. Després, a partir de la transició política, el conjunt fou renovat i mantingut amb cura, allotjant alguns serveis de la institució i una gran població d’estudiants, la qual, en gran part, fa poc que ha abandonat l’indret.
Aquest recinte de servei, al mig de l’Eixample de Barcelona, ha conegut la participació dels millors arquitectes que han construït i reconstruït els edificis. La qualitat d’aquesta obra, feta sempre amb respecte per les preexistències, pot explicar en bona part la historia de l’arquitectura catalana moderna.
Jaume Rosell, autor de diversos estudis sobre arquitectura i construcció, ha estat professor d’Història de l’Arquitectura des de 1978 al 2016 a la Universitat Politècnica de Catalunya i, entre 1998 i 2005, també a l’Escola d’Arquitectura La Salle de la Universitat Ramon Llull.
La sessió serà on line i es podrà seguir en directe a través de la plataforma Microsoft Teams.
Cal inscripció prèvia
Les persones inscrites rebran un correu amb l'enllaç per accedir a la sessió.