“THE DARK LINE”
Miquel Batlle i Michèle Orliac, són els fundadors i els responsables de l'estudi.
MICHELE & MIQUEL és, des de fa vint anys, un equip dedicat a estudis i projectes de desenvolupament d'espais públics, urbans o "naturals", generalment en llocs destacables, amb qüestions tant ecològiques com patrimonials.
El taller MICHELE & MIQUEL es troba decididament situat a la cruïlla del paisatge, l'urbanisme, l'arquitectura i l'ecologia amb un denominador comú: l'espai públic.
Convençut de l'exigència necessària per controlar els projectes, des de l'enfocament estratègic fins als detalls d'execució, des del dibuix fins al muntatge operatiu, el taller persegueix un enfocament multiescalar.
- ambdós Paisatgistes titulats:
Titular del Màster d'Aquitectura del Paisatge de la ETSAB.
Inscrits a la Asociación Española de Paisajistas AEP.
Michèle Orliac és membre de la FFP Federació Francesa de Paisatgistes.
- ambdós Arquitectes titulats:
Michèle Orliac per l'Escola d'Arquitectura de Toulouse - DPLG.
Miquel Batlle per la ETSAB, Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona.
Diversos dels seus projectes d'espai públic han estat reconeguts per premis internacionals o nacionals, com ara el projecte The Dark Line a Taiwan:
- GRAN PREMI NACIONAL AFEX 2023, ARQUITECTE D'EXPORTACIÓ FRANCESA.
- PREMI FAD INTERNACIONAL 2023.
- PREMI INTERNACIONAL LILA, Landezine International Landscape Award, Projecte de l'any 2023.
- Premi BEAU 2023 XVI Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme.
- GRAND PRIX DU DESIGN, Quebec internacional, Projecte de l'any 2013.
Altres Premis:
- PREMI FAD INTERNACIONAL 2017 pel projecte PARC NIEL.
- Premi BEAU 2018 XIV Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme pel projecte PARC NIEL.
- PREMI FAD CIUTAT i PAISATGE 2011 pel projecte PARC de les AIGÜES a Figueres.
Exposició + Conferència: "Arquitectures sense pedigrí" Francesc Català-Roca
El dijous 9 de novembre a les 19:30h tindrà lloc la conferència “Arquitectures sense pedigrí”, a càrrec del comissari de l’exposició Moisés Puente. L’exposició es podrà visitar al Vestíbul de la Demarcació de Lleida del COAC fins el dia 11 de desembre.
En el marc dels actes de l’Any Català-Roca, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, que conserva l’arxiu del fotògraf, ret homenatge a Català-Roca amb una mostra que pretén donar a conèixer una part de la seva obra gairebé inèdita. Per això, en lloc d’exposar les seves fotografies d’arquitectura més famoses, aquelles que retraten l’arquitectura moderna des dels anys 50 fins als 80, ‘Arquitectures sense pedigrí’ s’endinsa en les arquitectures anònimes anteriors a la Revolució Industrial.Es tracta d’imatges que Català-Roca va fer durant els seus nombrosos viatges per Espanya i que van servir també per il·lustrar guies regionals. Es tracta de documents d’alt valor històric perquè capten “una Espanya endarrerida, preindustrial, allunyada de la mecanització que s’estava reivindicant des de l’arquitectura”, en paraules del comissari de l’exposició, Moisés Puente.
A diferència d’altres exposicions que s’han fet sobre l’artista, aquesta mostra posa el focus en les imatges sobre aquella arquitectura sense arquitectes, la que ha modelat el paisatge i amb la qual Català-Roca va retratar els últims anys de la vida camperola a Europa, just abans de la seva desaparició.
Un arxiu únic conservat al COAC
Des de l’any 2007, el fons fotogràfic de Català-Roca, un dels més importants del país, es conserva a l’Arxiu Històric del COAC, gràcies a la cessió en dipòsit que van fer-ne els seus fills. El conjunt del patrimoni consta de 200.000 negatius, 17.000 fulls de contacte, 200 publicacions a les quals va participar a més a més de milers de positius, maquetes de llibres, així com documentació administrativa i objectes personals i de treball. Per tal de poder conservar en les condicions requerides tot el material, el COAC va habilitar ambientalment un espai per conservar de forma idònia totes les imatges i prevenir-ne així el desgast pel pas del temps.
Des d’aleshores, s’han digitalitzat milers de fulls de contacte i catalogat milers de fotografies que permeten ordenar, entendre, estudiar i divulgar l’obra de Francesc Català-Roca i la seva figura, cabdal per entendre la història de la segona meitat del segle XX.
ArquiVolta Lleida
El pròxim dissabte 21 d’octubre, de 10.00 a 13.30 hores, tindrà lloc l’ArquiVolta Lleida 2023, una nova edició de les visites arquitectòniques gratuïtes obertes a la ciutadania que organitza la Demarcació de Lleida del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC).
Es tracta de la novena edició d’aquesta ruta guiada, abans sota el nom d’Arquitectour Lleida, i que enguany se centrarà en l’Arquitectura a l’Eix Comercial de Lleida. Durant la ruta es visitaran quatre edificis: l’Antic Casino Principal; l’edifici d’habitatges Blondel 15; l’edifici de serveis i ascensor a la costa del Jan, i l’Església de Sant Joan. En la cinquena de les visites els participants descobriran les singularitats de la renovació de l’espai públic de l’Eix Comercial de Lleida, de la mà de l’arquitecte Carles Sàez.
L'activitat és gratuïta i es realitza per novè any consecutiu amb motiu del Dia Mundial de l’Arquitectura, que se celebra anualment el primer dilluns del mes d’octubre. Per poder participar cal inscriure’s prèviament al telèfon 973234051 o enviant un correu electrònic a junta.lle@coac.net (places limitades).
En el marc de l’ArquiVolta, el pròxim dijous, 19 d’octubre a les 19.30 hores, tindrà lloc a la sala d’actes de la Demarcació de Lleida del COAC (c. Canyeret, 2) l’ArquiVolta Debat amb la ponència “Només imatges. La targeta postal, vehicle de coneixement urbà”, a càrrec de l’arquitecte Jordi Sardà i també intervindrà en l’acte l’arquitecta Maria Rubert de Ventós.
Durant la presentació de l’ArquiVolta, el president de la Demarcació de Lleida del COAC, Lluís de la Fuente, ha explicat que “la voluntat d’aquesta activitat és difondre l’arquitectura a la ciutadania, obrint al públic espais que habitualment no són visitables”. De la Fuente ha recordat que aquestes visites, que van començar a la ciutat de Lleida el 2015, s’han fet extensives arreu del territori, amb edicions a la Seu d’Urgell el 2018, Cervera el 2019 coincidint amb la capitalitat de la Cultura Catalana o Balaguer el 2022 en el marc de les Jornades Europees de Patrimoni. Igualment, altres demarcacions del COAC com Girona i Ebre també han importat el format al seu territori.
En relació amb l'elecció de l’Eix Comercial de Lleida per a l’edició d’enguany, Orland Martí, vocal de Cultura de la Demarcació de Lleida del COAC, ha destacat que “continuem amb el fil dels eixos de ciutat, endegat en algunes edicions anteriors, com l’any passat amb la rambla d’Aragó o el 2019 amb la rambla Ferran, i aquesta vegada ens centrem en un eix on prima l’activitat comercial, ben conegut per la ciutadania, però on també trobem habitatges i edificis de serveis”.
Martí ha explicat que “ens fixarem en la rehabilitació d’un edifici antic per a habitatges, en una nova construcció per a oficines, en equipaments amb diferents usos públics, en l’església com a edifici de culte, parant especial atenció en com encaixen aquestes peces en conjunt. Pel que fa a la renovació de l’espai públic de l’Eix Comercial, ens interessarem, entre altres coses, en com s’ha tractat la vialitat i com s’han treballat les traces històriques marcades al paviment”.
La Demarcació de Lleida del COAC celebra la Trobada Anual d’Arquitectes
La Demarcació de Lleida del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya va celebrar el divendres a la nit la Trobada Anual d’Arquitectes 2023 a 'La Mercantil' de Balaguer, amb prop de 120 assistents. Van participar en l'acte el president de la Demarcació, Lluís de la Fuente, i el degà del COAC, Guim Costa.
Tot seguit, va tenir lloc el sopar i l'homenatge als col·legiats que enguany compleixen 50 i 25 anys de professió, i la benvinguda als nous col·legiats. A més dels arquitectes homenatjats i nous col·legiats, van assistir a la trobada professionals de l’arquitectura i del sector de la construcció, així com representants de les empreses patrocinadores. Durant l'acte, la companyia Roberto G. Alonso va interpretar una versió reduïda de l'obra de teatre 'Jo, travesti'.
- Log in to post comments