Cicle Next Generation: Visita al Centre Cívic Pere Quart
Les visites són presencials i obertes al públic i volen mostrar clars exemples d’actuacions que podrien haver estat beneficiades pels fons Next Generation.
Al Districte de Les Corts, es farà una visita guiada al Centre Cívic Pere Quart, de la mà de Pich-Aguilera Arquitectes.
Si vols assistir-hi, inscriu-te!
Fons Next Generation
A través del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, el Govern espanyol canalitza els fons destinats per Europa a sortir de la crisi provocada per la Covid-19. En el marc d'aquests fons de recuperació, s'han aprovat una sèrie de mesures per impulsar la rehabilitació amb l'objectiu d’adaptar el parc d’edificis i habitatges als reptes nacionals i europeus en matèria de sostenibilitat. Entre d'altres, s’han convocat sis programes d'ajuts per a la rehabilitació residencial i la construcció d'habitatge social, que tenen com a objectiu global assolir, per al 2026, la xifra acumulada de 510.000 actuacions de renovació d'habitatges, multiplicant per deu el ritme actual de rehabilitacions.
Recordem que teniu a la vostra disposició l'Oficina Tècnica de Rehabilitació del COAC, que ofereix informació i assessorament sobre els ajuts convocats, i s'encarrega de revisar la documentació tècnica per a la tramitació de les sol·licituds de subvenció.
Aprofita els ajuts convocats en el marc dels fons Next Generation i rehabilita el teu edifici. Més informació.
Presentació del llibre "Escritos sobre arquitectos españoles (1961-2021)"
Comptem amb la presència d’Enric Granell, sotsdirector de l’ETSAB, del propi autor, l’arquitecte Rafael Moneo, del degà del COAC, Guillem Costa i Calsamiglia i d’Iñaqui Carnicero, secretari general d’Agenda Urbana, Vivenda i Arquitectura.
Per inscriure't a l'acte clica aquí
Cicle Next Generation: Visita a l'Institut Verdaguer
Durant el mes de novembre, i aprofitant les Trobades d’Arquitectura de Proximitat, la Demarcació de Barcelona del COAC inicia un cicle de visites guiades per posar en valor la rehabilitació energètica i la construcció sostenible en projectes de rehabilitació i obra nova. L'objectiu de les visites és reforçar aspectes i punts forts que poden ser d’inspiració, generant espais on compartir aprenentatges des de la proximitat. Els equips d’arquitectes de les obres que visitarem, junt amb altres experts relacionats amb aquestes, duran a terme les explicacions durant les trobades.
Les visites són presencials i obertes al públic i volen mostrar clars exemples d’actuacions que podrien haver estat beneficiades pels fons Next Generation.
Al Districte de Ciutat Vella, es farà una visita guiada a l'Institut Verdaguer, de la mà de Genís Planelles Arquitectura.
Si vols assistir-hi, inscriu-te!
Ajuts Next Generation
A través del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, el Govern espanyol canalitza els fons destinats per Europa a sortir de la crisi provocada per la Covid-19. En el marc d'aquests fons de recuperació, s'han aprovat una sèrie de mesures per impulsar la rehabilitació amb l'objectiu d’adaptar el parc d’edificis i habitatges als reptes nacionals i europeus en matèria de sostenibilitat. Entre d'altres, s’han convocat sis programes d'ajuts per a la rehabilitació residencial i la construcció d'habitatge social, que tenen com a objectiu global assolir, per al 2026, la xifra acumulada de 510.000 actuacions de renovació d'habitatges, multiplicant per deu el ritme actual de rehabilitacions.
Recordem que teniu a la vostra disposició l'Oficina Tècnica de Rehabilitació del COAC, que ofereix informació i assessorament sobre els ajuts convocats, i s'encarrega de revisar la documentació tècnica per a la tramitació de les sol·licituds de subvenció.
Aprofita els ajuts convocats en el marc dels fons Next Generation i rehabilita el teu edifici. Més informació.
Abraçar el canvi - L'urbanisme de Belgrad, entre l’herència del passat i els reptes del futur
Belgrad va ser la capital de l'antiga Iugoslàvia i ara ho és de Sèrbia, un dels estats dels Balcans Occidentals. Assentada a la desembocadura dels rius Sava i Danubi, en una cruïlla geogràfica i per tant històrica, ha estat demolida i reconstruïda moltes vegades, ha canviat de paper de capital a ciutat fronterera i ha acollit diverses cultures, religions i exèrcits, cosa que ha contribuït a la seva identitat urbana. Els visitants solen trobar-la encantadora, vibrant i acollidora, però rarament bella.
La ciutat ha evolucionat al voltant de tres nuclis urbans diferents, abastant el nucli verd i natural: la Fortalesa de Belgrad, amb capes des del Neolític; el nucli antic de Zemun, amb la Torre del Mil·lenni hongarès; i el Nou Belgrad, reconegut per la comunitat arquitectònica mundial com el pròsper patrimoni d’arquitectura moderna (MoMA, 2018). La varietat de tipologies urbanes i arquitectòniques la converteix en una destinació apassionant per a les escoles d’arquitectura i planificació urbana. Per la seva ubicació als límits de la UE, els seus recursos de sòl natural i sense construir, llargues riberes i densitats encara baixes, Belgrad s’ha convertit en un lloc atractiu per als promotors internacionals.
El “canvi” constant marca les ciutats contemporànies, i exigeix resiliència per part tant de les Institucions com dels planificadors urbans. La llarga tradició urbanística belgradina constitueix una bona base i un marc estricte per planificar la ciutat que s’enfronta a freqüents transicions econòmiques, polítiques i, recentment, climàtiques. Per això, les qüestions professionals comunes suposen avui més que mai un repte: equilibrar el nou desenvolupament i la identitat de la ciutat, la construcció massiva i el medi ambient saludable, i protegir activament el valuós patrimoni històric i natural.
Zaklina Gligorijevic es va llicenciar i doctorar en Urbanisme per l’Escola d’Arquitectura de la Universitat de Belgrad i va cursar un programa de postgrau SPURS al MIT, amb beca Humphrey. Va començar la seva carrera professional com a primera dona arquitecta al Centre de Planificació del Desenvolupament Urbà de Belgrad, del qual va arribar a ser Directora el 2002. Ha treballat a l’Oficina de l’Arquitecte Municipal, on va dirigir el Departament de Planificació General i Espacial de l’Institut de Planificació Urbana de Belgrad i va ocupar el càrrec de Directora General entre 2008-2012. Ha participat activament en diversos comitès de planificació urbana fins al 2013.
Ha signat diversos concursos de disseny urbà, projectes, estudis i plans, entre ells el Pla General de Belgrad el 2009, l’Estratègia de Desenvolupament de la Ciutat de Belgrad el 2011 i 2016, i ha participat en el desenvolupament d’estratègies nacionals d’habitatge i arquitectura. Ha organitzat conferències nacionals i internacionals, exposicions i reunions amb les ciutats de Barcelona i Viena (2009-2012), en el marc d’ISOCARP (2005-2014), i ha representat habitualment la ciutat de Belgrad i la professió urbanística en esdeveniments internacionals. Com a consultora urbana sènior, ha participat en projectes regionals i nacionals amb el GBM (Grup Banc Mundial), ONU-Hàbitat, UNOPS i projectes de l’IPA, i és planificadora llicenciada, actualment com a cap d’equip de projecte en part del programa Ciutats verdes, habitables i resilients del GBM a Sèrbia.
La sessió és oberta, però cal inscripció prèvia.