Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
novel·la grau 33 connexió Figueres

Taula Rodona "Urbanisme i Maçoneria a la ciutat de Figueres"

Imatge: 
© Quim Gallart
El dijous 28 de juliol, a les 19.30h, tindrà lloc a la seu de la Delegació de l’Alt Empordà la presentació de la novel·la "Grau 33-connexió Figueres", de l'arquitecte Quim Gallart.

En el decurs d’aquest, tindrà lloc la Taula Rodona “La maçoneria i la seva empremta històricosocial i urbanística a la ciutat de Figueres”, que serà moderada per E. Antoni Vilanova, delegat de l’Alt Empordà del COAC, i comptarà amb la participació de Quim Gallart, arquitecte autor del llibre, que farà una breu presentació sobre la novel·la, L’historiador i politòleg Albert Testart, que parlarà del Context historicopolític i social de la influència de la maçoneria al món i en particular a la ciutat de Figueres. L’arquitecte i historiador Joan Falgueras que farà referència al Creixement urbanístic de la ciutat de Figueres a la segona meitat del segle XIX. I finalment tornarà a intervenir l’arquitecte urbanista Quim Gallart per explicar la Relació entre les ciutats talismàtiques i la maçoneria al llarg de la història per centrar-se finalment en Figueres com a ciutat dissenyada sobre patrons simbòlics.

Grau 33 – connexió Figueres és una novel·la d’intriga escrita per l’arquitecte olotí Quim Gallart. Es tracta d’una història fictícia, ambientada a Figueres, que transcorre durant l’any 2020. Una trepidant recerca d’un misteriós secret planejat durant la invasió napoleònica i discretament amagat per la maçoneria figuerenca al llarg del segle XIX, aprofitant el creixement urbanístic de la ciutat.

L’esperit de la francmaçoneria està molt vinculat amb la vella Saviesa que ensenya que el disseny de les ciutats i la construcció dels monuments a partir d’uns determinats patrons té una finalitat que va més enllà de la lògica arquitectònica, traspassant els límits que la nostra ment humana es capaç d’entendre. “Grau 33” s'ha forjat a partir d'un estudi preliminar, totalment objectiu, sobre uns suposats traçats geomètrics reguladors que haurien servit de base per a la transformació urbanística d'una part de la ciutat de Figueres durant la segona meitat del segle XIX, disposant sobre el teixit urbà diferents elements de caràcter arquitectònic, com espais urbans, edificis o monuments, que converteixen aquesta trama planificada, en misticosimbòlica en benefici espiritual, moral i intel·lectual dels seus conciutadans.
PDF version

Ciutats olímpiques: transformacions i llegat. Rio i Barcelona

Imatge: 
Abans i després de la transformació urbana de Praça Mauá, a Rio de Janiero. Projecte de B+ABR Arquitectura
En el marc del Congrés d’Arquitectura 2016, i amb el suport del Consolat de Brasil, el proper 7 de juliol tindrà lloc al Pavelló Mies van der Rohe una taula rodona sobre les ciutats olímpiques de Rio de Janeiro i Barcelona, i les transformacions urbanes que hi han tingut lloc amb motiu dels Jocs Olímpics.

Es parlarà sobre els beneficis que uns Jocs Olímpics poden aportar al territori que els acull, tant a curt com a llarg termini, i de quina manera aquests potencials beneficis s’han de tenir en compte en la planificació de l’esdeveniment.

Ara que fa quasi 25 anys de les Olimpíades de Barcelona, el seu llegat pel que fa a planejament i infraestructures urbanes es pot començar a valorar amb perspectiva. D’altra banda, s’analitzarà el cas de Rio de Janeiro, on tindran lloc les Olimpíades d’aquest any.

Els ponents que han estat convidats a la taula rodona són:

· Moderador: Ignasi Riera, arquitecte de B+ABR architects. Coautor del projecte d’obertura del front marítim d’Orla da Baía de Guanabara. Membre del Comitè Científic del Congrés d’Arquitectura 2016.

· Sergio Magalhaes, president de l'Institut d’Arquitectes de Brasil (IAB) i ideòleg, juntament amb l’Ajuntament, del procés de transformació urbana de Puerto Maravilha.

· Washington Fajardo, arquitecte i urbanista, president del Instituto Rio Patrimônio da Humanidade e do Conselho Municipal de Proteção do Patrimônio Cultural.

· Joao Pedro Backheuser, arquitecte membre de l'estudi B+ABR architects, desenvolupadors de l’espai urbà de Puerto Maravilha.

El moderador farà una introducció general sobre les Olimpíades com a eina de transformació urbana, i la connexió Barcelona - Rio de Janeiro. A continuació, els ponents viatjaran des de la gran escala territorial al projecte local en detall, passant per l’escala de ciutat i la seva transformació general.

Després del debat s'obrirà el torn de paraula a la primera fila i al públic general.

La primera fila estarà integrada per càrrecs institucionals de l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, el degà del Col·legi d’Arquitectes i altres personalitats del món de l’arquitectura i la ciutat de Barcelona. La sessió tindrà traducció simultània per a tots els assistents.

Es prega confirmació d'assistència.


PDF version

Complejidad y contradicción en los espacios periurbanos. Reflexiones entorno a la Agulla

Imatge: 
© Marta Casas

La Delegación del Bages-Berguedà del COAC y Meandre, Associació per la preservació del patrimoni natural de Manresa organizan esta mesa redonda como clausura de los actos relacionados con la firma de la Declaració de l’Agulla 2016.

Esta jornada quiere aportar desde la vertiente disciplinaria del urbanismo, el territorio, el medio ambiente y el paisaje un conjunto de reflexiones, abiertas, que sirvan para ilustrar cuáles son los temas del debate actual en cuanto a los espacios libres que rodean las ciudades y su incidencia concreta en el caso de la Aguja y su entorno.

Asimismo, incidir en la reapertura del debate ciudadano con respecto a esta temática en la incipiente etapa post-crisis, y despertar de nuevo el interés por las cuestiones de ciudad y del territorio.

Con la participación de:

Mauro Mas, arquitecto urbanista, director del POUM de Manresa

Alex March, ingeniero técnico agrícola especializado en jardinería i paisajismo i Licenciado en ciencias ambientales, del Ayuntamiento de Mollet del Vallès
Ignasi Aldomà,  geógrafo, profesor agregado del Departamento de Geografía de la Universidad de Lleida
Pere Vidal, arquitecto
Xavier Mayor, biólogo, vicepresidente del SCOT
Julian Galindo / Annalisa Giocoli,  arquitectos
Miquel Vidal, arquitecto, profesor del departamento de Urbanismo de la ETSAB

Colaboran  la Societat Catalana d’Ordenació del Territori (SCOT)  i el Ayuntamiento de Mollet del Vallès, y con el apoyo de las entidades y organismos firmantes de la Declaració de l'Agujll 2016: Federació d'Asociació de VeIns de Manresa (FAVM), Orfeó Manresà, Escola Agraria, Col·legi de Biólogs, Col·legi Infermeria, Asociació Memòria Històrica, DEPANA, Òmnium cultural, Centre Excursionista Comarca del Bages y Centre Excursionista Montserrat.

PDF version

Pages

more