Dia de la Dona “Pràctiques feministes a l’arquitectura espanyola recent. Igualitarismes i diferència sexual”, a càrrec de Lucia C. Pérez-Moreno
En el marc del Dia de la Dona 2022, la Delegació de l’Alt Empordà del COAC ha programat pel divendres 11 de març, a les 19 hores, la conferència “Pràctiques feministes a l’arquitectura espanyola recent. Igualitarismes i diferència sexual”, a càrrec de l’arquitecta Lucia C. Pérez-Moreno, la qual explicarà alguns dels seus estudis en arquitectura i pensament feminista. L'acte tindrà lloc al canal de Youtube de la Demarcació de Girona del COAC.
A través de tres apartats lligats a un enteniment de les dones com a subjecte històric, a la perspectiva de gènere i a la qüestió de la feminitat, aquesta xerrada analitzarà diferents pràctiques feministes des de posicions igualitàries i de la diferència sexual que tenen una presència excel·lent en l’arquitectura espanyola recent. L'objectiu és organitzar-les en aquestes tres maneres diferents sense excloure unes de les altres per comprendre els estudis de gènere i l'arquitectura des del pensament feminista.
L’arquitectura com a disciplina tècnica i humanista
Lucia C Pérez-Moreno tracta l’arquitectura com a disciplina tècnica i humanística que fa dècades que fa eco de la teoria feminista a través d’investigacions acadèmiques, pràctiques docents i professionals que prenen als estudis de gènere i als diferents tipus de feminismes com a punts de partida per fonamentar teòricament una visió transcendental i idealista de la societat que abstrau les diferències entre les persones. Aquestes pràctiques feministes tenen la finalitat de proposar noves maneres d’apropar-se a la professió i de connectar-la, des de posicionaments materialistes, a la realitat vital de les societats en les quals vivim.
Arquitectura moderna a l'Ebre (1923-1956)
La Fundació Trencadís - Modernisme i Cultura (FTMiC), després d’haver organitzat dos cicles de conferències, «Els arquitectes modernistes del Camp de Tarragona» (2017-2018) i «Jujol i la seva petjada a les comarques del Camp de Tarragona» (2018-2019), ha decidit preparar un tercer cicle amb la recerca de l’arquitectura que va des dels anys 1920 fins a arribar pràcticament a la dècada del 1960, gairebé quaranta anys d’una arquitectura a hores d’ara prou desconeguda. Des d’aquí vull agrair la col·laboració dels arquitectes Joan Figuerola, Jordi Guerrero, Roger Guitart i Antoni López Daufí, que, davant la invitació de la FTMiC, es van endinsar en la recerca de les obres del seu territori. Després del Modernisme i del Noucentisme, amb obres arquitectòniques espectaculars, es va arribar a la crisi borsària del 1929 que va posar el fre a la prosperitat viscuda als inicis del segle XX. L’any 1931 es proclama la República, fet que dona un nou impuls a la vida social, amb ajuntaments més propers als ciutadans, amb preocupacions socials i per la qualitat de vida urbana.
La Segona República Espanyola fou un règim democràtic, proclamat el 14 d’abril de 1931 i que va durar fins a l’1 d’abril de 1939, data del final de la Guerra Civil, fet que dona pas a la dictadura franquista. Amb tres períodes: 1. Un primer bienni presidit per Manuel Azaña; 2. Un segon bienni (1933-1935), anomenant Bienni Negre, amb el Partit Republicà Radical d’Alejandro Lerroux, que rebia el suport de la CEDA i 3. Una tercera etapa d’esquerres coneguda amb el nom de Front Popular.
Durant la guerra es van succeir tres governs: el presidit pel republicà d’esquerres José Giral, de juliol a setembre del 1936; el següent govern, presidit pel socialista Francisco Largo Caballero i un tercer govern presidit pel també socialista Juan Negrín. L’arquitectura de la postguerra, que és estèticament desconeguda i en molts casos menystinguda, mereix una anàlisi i un reconeixement com a part integrant de la vida de les nostres ciutats. Tots sabem que la postguerra va ser un període molt difícil per a tota classe d’iniciatives i activitats. A Tarragona, per exemple, als anys quaranta els efectes de la postguerra van ser devastadors.
El Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània, GATCPAC, va ser un moviment existent a Catalunya els anys 1930 que pretenia modernitzar el panorama en consonancia arquitectònica amb els corrents avantguardistes europeus, especialment l’arquitectura racionalista. Entre els seus membres més destacats hi ha Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé, Joan Baptista Subirana, Sixte Illescas, Germán Rodríguez Arias i Ricardo Churruca. Al centre d’Europa ja existia el racionalisme desde d’inicis dels anys 1920 per arquitectes com Le Corbusier, Ludwig Mies van der Rohe i Walter Gropius. Era un estil que lligava funcionalitat i estètica.
El racionalisme va ser un estil arquitectònic que es va desenvolupar arreu del món entre 1925 i 1965, aproximadament. Era una arquitectura fonamentada en la raó, de línies senzilles i funcionals, basades en formes geomètriques simples i materials d’ordre industrial (acer, formigó, vidre), que renunciava a l’ornamentació excessiva i atorgava una gran importància al disseny, que era igualment senzill i funcional. Va tenir una estreta relació amb els avenços tecnològics i la producció industrial, que preconitzava Walter Gropius des de la fundació de la Bauhaus el 1919.
Al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, els arquitectes més destacats, que van aportar els seus projectes durant gairebé trenta anys, són: a Tarragona, Francesc Monravà Soler, Josep Maria Monravà López, Antoni Pujol Sevil, Salvador Ripoll Sahagún, Pau Monguió Segura i Joan Zaragoza Albi; a Reus, Antoni Sardà Moltó i Josep Simó Bofarull; a Tortosa Josep Maria Vaquer Urquizú, Pau Mongió Segura i Agustí Bartlett Zaldívar; a Valls, Josep Maria Vives Castellet i Cèsar Martinell Brunet, i al Vendrell, Josep Maria Barenys Gambús, Ramon Puig Gairalt i Eugeni Campllonch Parés.
Josep Maria Buqueras Bach, president de la FTMiC
Celebrem el Dia de la Dona amb una conferència de l'arquitecta Carme Pinós
Així, sota el títol "Carme Pinós: Context i conceptes", la reconeguda arquitecta catalana explicarà el procés creatiu de l'estudi a través del material exposat a la Biennal Internacional d'Arquitectura d'Euskadi Mugak/, que finalitza el 28 de febrer.
L'arquitecta, recentment guardonada amb el Premi Nacional d'Arquitectura 2021, mostrarà a través de diferents obres la seva aproximació a la resolució dels projectes, que parteix sempre d'una lectura curosa del context -tant a nivell físic com cultural- i de la comprensió dels requeriments del projecte, amb la voluntat no només de resoldre la seva funcionalitat, sinó també de crear vivències més enllà d'aquest.
Presentarà l'acte la degana del COAC, Assumpció Puig. En finalitzar la conferència, la presidenta de la Demarcació de Barcelona, Sandra Bestraten, donarà pas a una activitat de networking.
Inscripcions
És necessària la inscripció prèvia, ja que l'aforament és limitat.
Trajectòria de Carme Pinós
Després d'una etapa conjunta amb Enric Miralles, amb qui va assolir reconeixement internacional amb projectes com el Cementiri d'Igualada, l'any 1991 va establir el seu propi estudi d'arquitectura. És autora, entre d’altres, del conjunt de la Plaça de la Gardunya, l’Escola Massana, el CaixaForum de Saragossa o l’Edifici de Departaments de la Universitat d’Econòmiques de Viena.
Pinós ha compaginat la seva activitat professional amb la docència, essent professora convidada a l’École Nationale Supérieure d'Architecture Paris-Malaquais, la Harvard University Graduate School of Design, l'École Polytechnique Fédérale de Lausanne o la Columbia University de Nova York, entre d'altres.
Ha estat distingida amb nombrosos reconeixements, entre els quals la Creu de Sant Jordi (2015), el Premi Nacional d’Arquitectura i Espai Públic (2008), el Primer Premi de la Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme (2008) o el Premi d’Arquitectura del CSCAE (1995). A nivell internacional ha estat reconeguda per l’American Institute of Architects i el Royal Institute of British Architects.
Superilla Barcelona
Un cop consolidades les primeres experiències, s’inicia una nova etapa, un salt d’escala on el concepte Superilla s’entén com un model amb visió i capacitat transformadora per a tota la ciutat, on l’objectiu és avançar cap a una mobilitat més sostenible, a l’hora que es defineix una nova infraestructura ambiental amb voluntat de donar resposta als nous reptes que afronten les ciutats.
Conscient del canvi de model que això suposa, l’Ajuntament de Barcelona va voler obrir al màxim la reflexió sobre el paper de l’espai públic a la ciutat, i específicament a l’Eixample, el teixit que concentra a dia d’avui, pitjors indicadors ambientals; i per aquest motiu va llençar un concurs de projectes per a definir el nou model de carrer, que ha d’esdevenir la llavor per a un canvi global en la part central de la metròpoli.
Aquest nou model de ciutat, representa una nova manera de pensar i projectar, que cal que sigui construïda amb una mirada multidisciplinar, innovadora i rigorosa, treballada entre el màxim d’agents possible. Exemple d’aquesta nova manera de fer ciutat, són els projectes per als nous carrers de l’Eixample, que han estat fruit d’un procés col·laboratiu ampli i intens. Un treball en el que han participat equips de professionals de diverses disciplines conjuntament i equips tècnics municipals, comptant amb les aportacions del Consell Assessor Superilla i desenvolupat a través d’un procés de participació que ha permès conèixer i integrar necessitats del veïnat, associacions i entitats interessades.
El proper 3 de març comptarem amb la presència de Xavier Matilla, arquitecte en cap de l’ajuntament de Barcelona i els 8 equips redactors, que ens presentaran el projecte.
Registra’t aquí per assistir a la xerrada
Registra’t aquí per veure la xerrada (on-line)