Curs pràctic sobre el CTE 2019 I Els requisits d'ajuts de rehabilitació d'habitatges
Imatge:
Pexels
Els edificis consumeixen el 27% de l’energia de Catalunya, percentatge que s’eleva al 40% a Europa. El nostre paper com a professionals del sector de la construcció és fonamental per poder disminuir el consum energètic als edificis, i ajudar a revertir la situació d’emergència climàtica en què ens trobem. El Document Bàsic d’Estalvi d’Energia del Codi Tècnic de l’Edificació contribueix a aquesta reducció de consum d’energia, establint els paràmetres que han de complir els edificis d’energia gairebé zero, les transmitàncies màximes dels tancaments, la contribució d’energia renovable mínima han de tenir els edificis...
El 60% dels edificis a Catalunya és anterior a 1980 i, per tant, a falta de rehabilitació, no disposa d’aïllament tèrmic. Aconseguir que la rehabilitació energètica deixi de ser una excepció i sigui una realitat generalitzada és el gran repte del sector de la construcció. Per assolir-lo és necessari l’impuls de l’administració, la implicació del sector privat i la conscienciació de la ciutadania.
La nova directiva europea sobre eficiència energètica als edificis prevista per 2023, donarà una gran empenta a la rehabilitació.
Els fons Next Generation són un pla de recuperació sense precedents, per sortir de la crisi causada per la pandèmia de la COVID 19. Els quatre eixos principals d’aquest pla són la transició ecològica, la transició digital, la cohesió territorial i social, i la igualtat de gènere. Una part important d’aquests recursos són per la rehabilitació dels edificis, establint com a marc comú a les ajudes, que cal reduir el 30% del consum d’energia primària no renovable de l’edifici.
Aquest curs ens ajudarà a aplicar el Document Bàsic d’Estalvi d’energia als nostres projectes de rehabilitació i obra nova, contribuint a que el parc dels edificis arribi a ser més sostenible energèticament. Alhora, als exercicis es plantejarà quines mesures de rehabilitació compleixen amb el Codi Tècnic de l’Edificació i amb el requisit d’estalvi del 30% en consum d’energia primària no renovable, necessari per accedir als fons Next Generation.
Destinataris
Persones implicades en el procés de disseny i construcció dels edificis i les rehabilitacions: equips d’arquitectura, arquitectura tècnica, enginyeries, enginyeries tècniques...
El curs se centrarà a explicar les diferències respecte al CTE anterior i en les estratègies per complir els requeriments normatius i dels fons Next Generation.
Trobareu més informació al web de l'Escola Sert.
Us hi podeu inscriure aquí.
El 60% dels edificis a Catalunya és anterior a 1980 i, per tant, a falta de rehabilitació, no disposa d’aïllament tèrmic. Aconseguir que la rehabilitació energètica deixi de ser una excepció i sigui una realitat generalitzada és el gran repte del sector de la construcció. Per assolir-lo és necessari l’impuls de l’administració, la implicació del sector privat i la conscienciació de la ciutadania.
La nova directiva europea sobre eficiència energètica als edificis prevista per 2023, donarà una gran empenta a la rehabilitació.
Els fons Next Generation són un pla de recuperació sense precedents, per sortir de la crisi causada per la pandèmia de la COVID 19. Els quatre eixos principals d’aquest pla són la transició ecològica, la transició digital, la cohesió territorial i social, i la igualtat de gènere. Una part important d’aquests recursos són per la rehabilitació dels edificis, establint com a marc comú a les ajudes, que cal reduir el 30% del consum d’energia primària no renovable de l’edifici.
Aquest curs ens ajudarà a aplicar el Document Bàsic d’Estalvi d’energia als nostres projectes de rehabilitació i obra nova, contribuint a que el parc dels edificis arribi a ser més sostenible energèticament. Alhora, als exercicis es plantejarà quines mesures de rehabilitació compleixen amb el Codi Tècnic de l’Edificació i amb el requisit d’estalvi del 30% en consum d’energia primària no renovable, necessari per accedir als fons Next Generation.
Destinataris
Persones implicades en el procés de disseny i construcció dels edificis i les rehabilitacions: equips d’arquitectura, arquitectura tècnica, enginyeries, enginyeries tècniques...
El curs se centrarà a explicar les diferències respecte al CTE anterior i en les estratègies per complir els requeriments normatius i dels fons Next Generation.
Trobareu més informació al web de l'Escola Sert.
Us hi podeu inscriure aquí.
BWA+BSL+BCN_Espais de vida compartida. Conferència de MIDERI architekten i Atelier 229 architectes
Imatge:
© Cities Conection Project
La Demarcació de Girona del COAC i Cities Connection Project organitzen el dijous 19 de gener, a les 19 h, la conferència inaugural de l’exposició 'BWA+BSL+BCN_Espais de vida compartida' amb la participació de dos estudis d’arquitectura presents a l’exposició: Miquel Del Río (MIDERI architekten), amb l’obra Quartier Treffpunkt a Basilea, i Jaime Eizaguirre (Atelier 229 architectes), amb l’escola Cime Conductive a Brussel·les, els quals explicaran les obres que formen part de l’exposició i altres vinculades a la temàtica que la condueix.
Al mes de febrer es farà una segona conferència de cloenda on estaran convidats dos estudis d’arquitectura catalans.
Al mes de febrer es farà una segona conferència de cloenda on estaran convidats dos estudis d’arquitectura catalans.
Cicle Urbanisme, Dret i Jurisprudència: debat al voltant de les reserves per a l'habitatge protegit en sòl urbà consolidat
Imatge:
Pexels
El proper 23 de gener continua el Cicle sobre Urbanisme, Dret i Jurisprudència amb una segona jornada que girarà al voltant de les reserves per a l'habitatge protegit en sòl urbà consolidat.
Organitzat pel COAC i la Càtedra Barcelona d'Estudis d'Habitatge, aquesta sessió tindrà lloc a les 18.30 h a la Sala d'actes i comptarà amb la presència de Luciano Parejo Alfonso, Catedràtic de Dret Administratiu. Parejo ha ocupat diverses posicions en facultats de renom, ha dirigit més de 30 tesis doctorals, és l'autor de nombrosos llibres, més de 300 estudis i articles en la seva especialitat científica.
La presentació anirà a càrrec de Judith Gifreu, codirectora de la Càtedra Barcelona d'Estudis d'Habitatge, i la taula de debat estarà formada per Janet Sanz, segona tinent d'alcaldia, Àrea d'Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat; Xavier Vilajoana, president de l'APCE (Associació de Promotors i Constructors d'Edificis de Catalunya), i Montserrat Pareja, codirectora de la Càtedra Barcelona d'Estudis d'Habitatge. L'encarregat de moderar serà Juli Ponce Solé, també codirector de la Càtedra Barcelona d'Estudis d'Habitatge.
Inscripcions
Us hi podeu inscriure aquí.
Coorganitzat amb:
Organitzat pel COAC i la Càtedra Barcelona d'Estudis d'Habitatge, aquesta sessió tindrà lloc a les 18.30 h a la Sala d'actes i comptarà amb la presència de Luciano Parejo Alfonso, Catedràtic de Dret Administratiu. Parejo ha ocupat diverses posicions en facultats de renom, ha dirigit més de 30 tesis doctorals, és l'autor de nombrosos llibres, més de 300 estudis i articles en la seva especialitat científica.
La presentació anirà a càrrec de Judith Gifreu, codirectora de la Càtedra Barcelona d'Estudis d'Habitatge, i la taula de debat estarà formada per Janet Sanz, segona tinent d'alcaldia, Àrea d'Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat; Xavier Vilajoana, president de l'APCE (Associació de Promotors i Constructors d'Edificis de Catalunya), i Montserrat Pareja, codirectora de la Càtedra Barcelona d'Estudis d'Habitatge. L'encarregat de moderar serà Juli Ponce Solé, també codirector de la Càtedra Barcelona d'Estudis d'Habitatge.
Inscripcions
Us hi podeu inscriure aquí.
Coorganitzat amb:
Exposició: "Francesc Català-Roca. Arquitectura sense pedigrí"
Imatge:
© Fons Francesc Català-Roca. Arxiu Històric del COAC
Inauguració: dijous 26 a les 19 h
Exposició de la sèrie COL·LECCIÓ per commemorar el centenari del naixement del fotògraf Francesc Català-Roca, el fons del qual està dipositat a l’Arxiu Històric del COAC.
Català-Roca va viatjar durant mitja vida. En els nombrosos viatges que va realitzar arreu del paés per poder il·lustrar guies regionals, principalment durant les dècades de 1950-1970, va captar amb la seva càmera retalls d’una Espanya endarrerida, preindustrial, però que contenia aquell esperit allunyat de la mecanització que s’estava reivindicant des de l’arquitectura. I mentre complia amb els seus encàrrecs de fotografiar vastes regions del territori espanyol, mentre se centrava principalment en les tasques del camp i de les ciutats, en els monuments, en els paisatges i en el paisanatge, gairebé sense voler, mirant de reüll, de vegades trobava aquelles arquitectures: paisatges modelats per l’ésser humà i construccions per a un mateix, per als seus conreus, les seves tasques i els seus animals que contenien el geni d’aquella «arquitectura sense arquitectes».
No obstant això, també per aquella època, Català-Roca va ser testimoni dels bruscos canvis que s’estaven produint en una Espanya que, amb dificultats, sortia de la Guerra Civil, on una bona part del país a penes havia estat tocada per la industrialització. I en els seus viatges va retratar els darrers espeternecs de la vida camperola a Europa, just abans de la seva desaparició.
La desaparició de la tradició mil·lenària de la pagesia —que a Espanya gairebé podria datar-se del 1985 amb l’entrada d’Espanya a la Comunitat Europea— va donar pas als negocis de l’agricultura i de la ramaderia, immersos en la dinàmica del desenvolupament tardocapitalista, que han deixat un paisatge i unes arquitectures ben diferents.
I, a més de tot aquest món rural que va visitar, Català-Roca també va copsar com la vida del treball s’anava transformat a poc a poc en vida d’oci en alguns indrets del país. Mentre complia amb els seus encàrrecs fotogràfics per a la indústria, l’arquitectura o el disseny més moderns de Catalunya, mentre documentava l’obra d’artistes com Joan Miró i Eduardo Chillida, també registrava com aquella vida d’oci i de turisme anava deixant les seves pròpies petjades en el paisatge: guinguetes i càmpings, zones de lleure i d’oci, aquelles noves arquitectures sense arquitectes que anunciaven una Espanya que avançava tímidament cap a la modernitat.
Gairebé sense pretendre-ho, Català-Roca estava posant la seva mirada en alguns dels temes de més interès de l’arquitectura de postguerra prèvia a l’adveniment del postmodernisme. Temes que, sens dubte, han canviat la percepció de la tradició de l’arquitectura per tal d’incorporar-hi qualsevol altre material que no provingui de les «històries oficials», però que contingui tot el llegat de saviesa popular, acumulat en segles o només en unes poques dècades; construccions, com deia Frank Lloyd Wright, amb uns «resultats sovint bells i sempre instructius».
Gairebé sense voler-ho, amb la seva càmera Català-Roca va ser capaç de copsar aquella bellesa.
Moisés Puente, comissari de l’exposició
Disseny expositiu
Goig. Pol Esteve i Miquel Mariné
Amb el suport de:
Patrocini de:
Exposició de la sèrie COL·LECCIÓ per commemorar el centenari del naixement del fotògraf Francesc Català-Roca, el fons del qual està dipositat a l’Arxiu Històric del COAC.
Català-Roca va viatjar durant mitja vida. En els nombrosos viatges que va realitzar arreu del paés per poder il·lustrar guies regionals, principalment durant les dècades de 1950-1970, va captar amb la seva càmera retalls d’una Espanya endarrerida, preindustrial, però que contenia aquell esperit allunyat de la mecanització que s’estava reivindicant des de l’arquitectura. I mentre complia amb els seus encàrrecs de fotografiar vastes regions del territori espanyol, mentre se centrava principalment en les tasques del camp i de les ciutats, en els monuments, en els paisatges i en el paisanatge, gairebé sense voler, mirant de reüll, de vegades trobava aquelles arquitectures: paisatges modelats per l’ésser humà i construccions per a un mateix, per als seus conreus, les seves tasques i els seus animals que contenien el geni d’aquella «arquitectura sense arquitectes».
No obstant això, també per aquella època, Català-Roca va ser testimoni dels bruscos canvis que s’estaven produint en una Espanya que, amb dificultats, sortia de la Guerra Civil, on una bona part del país a penes havia estat tocada per la industrialització. I en els seus viatges va retratar els darrers espeternecs de la vida camperola a Europa, just abans de la seva desaparició.
La desaparició de la tradició mil·lenària de la pagesia —que a Espanya gairebé podria datar-se del 1985 amb l’entrada d’Espanya a la Comunitat Europea— va donar pas als negocis de l’agricultura i de la ramaderia, immersos en la dinàmica del desenvolupament tardocapitalista, que han deixat un paisatge i unes arquitectures ben diferents.
I, a més de tot aquest món rural que va visitar, Català-Roca també va copsar com la vida del treball s’anava transformat a poc a poc en vida d’oci en alguns indrets del país. Mentre complia amb els seus encàrrecs fotogràfics per a la indústria, l’arquitectura o el disseny més moderns de Catalunya, mentre documentava l’obra d’artistes com Joan Miró i Eduardo Chillida, també registrava com aquella vida d’oci i de turisme anava deixant les seves pròpies petjades en el paisatge: guinguetes i càmpings, zones de lleure i d’oci, aquelles noves arquitectures sense arquitectes que anunciaven una Espanya que avançava tímidament cap a la modernitat.
Gairebé sense pretendre-ho, Català-Roca estava posant la seva mirada en alguns dels temes de més interès de l’arquitectura de postguerra prèvia a l’adveniment del postmodernisme. Temes que, sens dubte, han canviat la percepció de la tradició de l’arquitectura per tal d’incorporar-hi qualsevol altre material que no provingui de les «històries oficials», però que contingui tot el llegat de saviesa popular, acumulat en segles o només en unes poques dècades; construccions, com deia Frank Lloyd Wright, amb uns «resultats sovint bells i sempre instructius».
Gairebé sense voler-ho, amb la seva càmera Català-Roca va ser capaç de copsar aquella bellesa.
Moisés Puente, comissari de l’exposició
Disseny expositiu
Goig. Pol Esteve i Miquel Mariné
Amb el suport de:
Patrocini de: