Exposició: "Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya"
Del 17 de setembre al 17 d’octubre la sala d'exposicions de la Casa Lluvià acull l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, una mostra d'aquesta arquitectura tradicional que ha sobreviscut al pas del temps com a testimoni de les formes de vida del passat.
Amb motiu del reconeixement de la tècnica de la pedra seca com a patrimoni cultural immaterial per part de la UNESCO, el novembre de 2018, l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya van produir aquesta exposició sobre les construccions i les tècniques presents al nostre país.
La mostra, eminentment fotogràfica, pretén oferir una panoràmica àmplia sobre aquest llegat, posant èmfasi en les variants tipològiques més habituals i en la diversitat territorial. Explica, també, la vigència actual d’aquesta arquitectura, harmònica amb l’entorn natural i sostenible des de tots els punts de vista.
Aquesta exposició està fent una itinerància per Catalunya, ha passat per Torrebesses (Segrià)Casltellar del Vallès i Amposta, està previst que viatgi a Bonastre, Alcover, Olot, Tortosa, Torrella de Llobregat, Sitges, Móra la Nova i Girona.
L'exposició està organitzada pel Centre Cultural el Casino de Manresa i compta amb la col·laboració del Centrel d'Estudis del Bages, Fundació Fira Mediterrània i la Demarcació de les Comarques Centrals del COAC.
Amb motiu de les Jornades Europees del Patrimoni 2020 s'han organitzat diverses activitats paral·leles a aquesta exposició que es poden consultar en aquest enllaç
Exposició: "7 Temples. Les formes del culte en l’arquitectura de Federico Llorca"
L'exposició "7 Temples. Les formes del culte en l'arquitectura de Federico Llorca", organitzada per la Demarcació de l'Ebre i que ja es va poder veure l'any passat a la seu del COAC, es pot visitar ara, fins al 30 de setembre, a l'Església Parroquial dels Dolors, a Tortosa.
La dilatada trajectòria professional de l’arquitecte Federico Llorca Mestre (Tortosa, 1920-1999) el va permetre abordar, al llarg de gairebé 50 anys d'activitat, molt diverses categories de projectes arquitectònics. D’entre la seva extensa producció, la present exposició se centra en algunes de les seves propostes d’edificis per al culte catòlic.La selecció d’esglésies que presenta aquesta mostra dona compte de set espais sacres, tots ells de nova planta o de gran reforma, redactats en el breu lapse de temps que transcorre de 1959 a 1967, pràcticament en paral·lel a la convocatòria i el desenvolupament de l’ecumènic Concili Vaticà II. En aquest context de demanda de renovació eclesiàstica i d’adaptació litúrgica als nous temps cal entendre l’esforç de l’arquitecte Llorca per donar resposta a les exigències de la vida religiosa moderna.
Aquest plantejament portà l’autor a reflexionar sobre el fons i la forma dels temples; a revisar les diferents escales de l’edifici arribant, en alguns d’ells, a dissenyar-ne el mobiliari litúrgic i, fonamentalment, a intervenir en el binomi espai-llum on l’arquitecte tortosí assoleix els resultats més satisfactoris. Des del funcionalisme dels espais on els fidels són actors principals del ritual fins al dramatisme de la llum acolorida pels vitralls, tots els aspectes han estat devotament pensats i hàbilment esbossats en nom de l’experiència religiosa. Un ambient d’espiritualitat aconseguit, també, gràcies a l’estreta col·laboració amb altres disciplines artístiques. Tot plegat, un metòdic i fruitós tempteig de solucions arquitectòniques per tal d’aproximar-se plàsticament i sensorial al temple idoni i, en definitiva, a facilitar l’apropament a Déu.
Amb un llenguatge decididament renovador i sense oblidar l’austeritat preconitzada per l’Església catòlica, Federico Llorca dissenyà noves formes arquitectòniques per al culte constituint-se en precursor de la modernitat sacra a l’extens àmbit de la històrica Diòcesi de Tortosa.
TEMPTEIG DEL TEMPLE MODERN, A. López Daufí, arquitecte
Presentació del llibre "Política y Arquitectura"
Comptarem amb la participació dels autors, els arquitectes Josep Maria Montaner i Zaida Muxí, i també amb l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau i la regidora d'habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, Lucía Martín.
L'obertura de l'acte, organitzat per la Cooperativa Jordi Capell, el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i l'editorial Gustavo Gili, anirà a càrrec d'Assumpció Puig, degana del COAC.
El bambú com a material constructiu. Instal·lació a plaça Nova en el marc del Dia Mundial del Bambú
El bambú, utilitzat com a material constructiu, és de les opcions més sostenibles que es poden trobar actualment: principalment per la gran capacitat de captació de CO2 que té la planta, així com per la seva renovabilitat, ja que pot créixer fins a 1m cada dia. A més, les seves propietats físico-mecàniques són comparables a les de l'acer i, si també es té en compte la seva calidesa i bellesa, no és d'estranyar que el seu ús arreu del món s'estigui extenent.
Des del COAC, i amb l'objectiu de difondre l'ús d'aquest material, ja es van incloure tallers de construció amb bambú a les Festes d'Arquitectura de Les Corts i del Baix Llobregat, celebrades en el marc de la Setmana d'Arquitectura 2020. Els tallers, liderats per l'equip de BambooHUB, es complementen amb un vídeo explicatiu amb informació addicional sobre aquest material.