2a sessió del Cicle Hàbitat II: Biosfera
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El 12 de novembre a les 18.30 h tindrem la 2a sessió del Hàbitat II, les primeres passes, comissariat pels arquitectes Ferran Vizoso, Jesús Cardona i Carlos Bergillos.
Els ecosistemes ens proporcionen un medi habitable, homeostàtic, en equilibri i resilient. Produeixen béns fonamentals per a la nostra existència, com l’oxigen i els aliments, i, a més, són font de benestar i salut. El seu deteriorament pot tenir conseqüències molt negatives per a la humanitat. Això ho posa de manifest la pandèmia que estem patint, que hagués tingut molta més dificultat per afectar-nos de trobar-se els ecosistemes en bon estat. Sabem que per satisfer les nostres necessitats i poder reproduir el nostre model social en el temps, els éssers humans estem intervenint constantment els ecosistemes. Però també sabem que la seva degradació o pèrdua ens acaben abocant al col·lapse.
En aquesta segona sessió, proposem una mirada cap a la necessària restauració de la relació d’interdependència entre els ecosistemes i la ciutat, i comptarem amb la presència de:
- Elena Albareda, arquitecta i sòcia fundadora de Cíclica
- Anna Zahonero, biòloga i fundadora d'(az) estudis i projectes de medi ambient i de paisatge
- Carlos Verdaguer, doctor arquitecte i membre de GEA21
Recupera la sessió en vídeo:
Els ecosistemes ens proporcionen un medi habitable, homeostàtic, en equilibri i resilient. Produeixen béns fonamentals per a la nostra existència, com l’oxigen i els aliments, i, a més, són font de benestar i salut. El seu deteriorament pot tenir conseqüències molt negatives per a la humanitat. Això ho posa de manifest la pandèmia que estem patint, que hagués tingut molta més dificultat per afectar-nos de trobar-se els ecosistemes en bon estat. Sabem que per satisfer les nostres necessitats i poder reproduir el nostre model social en el temps, els éssers humans estem intervenint constantment els ecosistemes. Però també sabem que la seva degradació o pèrdua ens acaben abocant al col·lapse.
En aquesta segona sessió, proposem una mirada cap a la necessària restauració de la relació d’interdependència entre els ecosistemes i la ciutat, i comptarem amb la presència de:
- Elena Albareda, arquitecta i sòcia fundadora de Cíclica
- Anna Zahonero, biòloga i fundadora d'(az) estudis i projectes de medi ambient i de paisatge
- Carlos Verdaguer, doctor arquitecte i membre de GEA21
Recupera la sessió en vídeo:
La Tona Imaginada
Imatge:
© Ayuntamiento de Tona
Ante la aplicación de nuevas restricciones encaminadas a frenar la expansión de la COVID, esta exposición ha sido aplazada. Os informaremos tan pronto tengamos programada la nueva fecha de apertura.
A partir del próximo 3 de noviembre se podrá visitar en la Sede de Vic del COAC la exposición La Tona Imaginada.
Desde hace años el Ayuntamiento de Tona impulsa la ordenación del Archivo Municipal de Tona y la difusión de sus fondos. De aquí arranca la necesidad de dar a conocer algunos de los mejores planos y dibujos que se conservan en los expedientes de urbanismo de dicho archivo, por su valor histórico y artístico.
Al mismo tiempo, la muestra pretende presentar y ordenar este material de tal manera que sea posible entender el desarrollo urbanístico del pueble de Tona desde el 1874 al inicio de la Guerra Civil.
La conversión de Tona en una localidad de veraneo a partir del descubrimiento de las aguas sulfurosas el 1874 y la llegada del ferrocarril a Balenyà en 1875 iropicionó un fuerte crecimiento urbanístico, con la intervención de arquitectos de prestigio. La exposición hace un repaso de este momento histórico a través de una selección de los mejores planos y dibujos de este perodo que se conservan en el Archivo Municipal de Tona. En algunos casos, son proyectos de espacios públicos y de edificios que nunca se van a llevar a cabo. De aqui el título de la exposición.
Los planos de los proyectos van acompañados de una selección de fotografías del mismo momento que ayudan a situar los edificios en la trama urbana y refuerzan el discurso de la exposición.
La muestra pretende responder a preguntas cómo: ¿cuál fue su relación entre fundación de balnearios y desarrollo urbanístico? ¿cuáles fuerons los arquitectos y maestros de obra principales que hicieron proyectos para a Tona durante aquellos años? ¿Qué peso tuvo el capital barcelonés y de los promotores locales en el crecimiento urbano?
Comisario
Carles Puigferrat y Oliva
Diseño gráfico y producción museográfica
Gurb Disseny y CCID
Imágenes
Archivo Municipal de Tona
Desde hace años el Ayuntamiento de Tona impulsa la ordenación del Archivo Municipal de Tona y la difusión de sus fondos. De aquí arranca la necesidad de dar a conocer algunos de los mejores planos y dibujos que se conservan en los expedientes de urbanismo de dicho archivo, por su valor histórico y artístico.
Al mismo tiempo, la muestra pretende presentar y ordenar este material de tal manera que sea posible entender el desarrollo urbanístico del pueble de Tona desde el 1874 al inicio de la Guerra Civil.
La conversión de Tona en una localidad de veraneo a partir del descubrimiento de las aguas sulfurosas el 1874 y la llegada del ferrocarril a Balenyà en 1875 iropicionó un fuerte crecimiento urbanístico, con la intervención de arquitectos de prestigio. La exposición hace un repaso de este momento histórico a través de una selección de los mejores planos y dibujos de este perodo que se conservan en el Archivo Municipal de Tona. En algunos casos, son proyectos de espacios públicos y de edificios que nunca se van a llevar a cabo. De aqui el título de la exposición.
Los planos de los proyectos van acompañados de una selección de fotografías del mismo momento que ayudan a situar los edificios en la trama urbana y refuerzan el discurso de la exposición.
La muestra pretende responder a preguntas cómo: ¿cuál fue su relación entre fundación de balnearios y desarrollo urbanístico? ¿cuáles fuerons los arquitectos y maestros de obra principales que hicieron proyectos para a Tona durante aquellos años? ¿Qué peso tuvo el capital barcelonés y de los promotores locales en el crecimiento urbano?
Comisario
Carles Puigferrat y Oliva
Diseño gráfico y producción museográfica
Gurb Disseny y CCID
Imágenes
Archivo Municipal de Tona
Exposició: "La Tona Imaginada"
Imatge:
© Ajuntament de Tona
Davant l'aplicació de noves restriccions encaminades a frenar l'expansió de la COVID, aquesta exposició ha estat ajornada. Us informarem tan aviat tinguem programada la nova data d'obertura.
A partir del proper 3 de novembre es podrà visitar a la Seu de Vic del COAC l’exposició La Tona Imaginada.
Des de fa anys l’Ajuntament de Tona impulsa l’ordenació de l’Arxiu Municipal de Tona i la difusió dels seus fons. D’aquí arrenca la necessitat de donar a conèixer alguns dels millors plànols i dibuixos que es conserven en els expedients d’urbanisme de l’esmentat arxiu, pel seu valor històric i artístic.
Al mateix temps, la mostra pretén presentar i ordenar aquest material de tal manera que sigui possible entendre el desenvolupament urbanístic del poble de Tona des del 1874 a l’inici de la Guerra Civil.
La conversió de Tona en una localitat d’estiueig a partir del descobriment de les aigües sulfuroses el 1874 i l’arribada del ferrocarril a Balenyà el 1875 va propiciar un fort creixement urbanístic, amb la intervenció d’arquitectes de prestigi. L’exposició fa un repàs d’aquest moment històric a través d’una selecció dels millors plànols i dibuixos d’aquest període que es conserven a l’Arxiu Municipal de Tona. En algun cas, són projectes d’espais públics i d’edificis que mai es van portar a terme. D’aquí el títol de l’exposició.
Els plànols dels projectes van acompanyats d’una selecció de fotografies del mateix moment que ajuden a situar els edificis en la trama urbana i reforcen el discurs de l’exposició.
La mostra pretén respondre a preguntes com: quina va ser la relació entre fundació de balnearis i desenvolupament urbanístic? Quins van ser els arquitectes i mestres d’obra principals que feren projectes per a Tona durant aquells anys? Quin vas ser el pes dels capitals barcelonins i dels promotors locals en la el creixement urbà?
Comissari
Carles Puigferrat i Oliva
Disseny gràfic i producció museogràfica
Gurb Disseny i CCID
Imatges
Arxiu Municipal de Tona
Des de fa anys l’Ajuntament de Tona impulsa l’ordenació de l’Arxiu Municipal de Tona i la difusió dels seus fons. D’aquí arrenca la necessitat de donar a conèixer alguns dels millors plànols i dibuixos que es conserven en els expedients d’urbanisme de l’esmentat arxiu, pel seu valor històric i artístic.
Al mateix temps, la mostra pretén presentar i ordenar aquest material de tal manera que sigui possible entendre el desenvolupament urbanístic del poble de Tona des del 1874 a l’inici de la Guerra Civil.
La conversió de Tona en una localitat d’estiueig a partir del descobriment de les aigües sulfuroses el 1874 i l’arribada del ferrocarril a Balenyà el 1875 va propiciar un fort creixement urbanístic, amb la intervenció d’arquitectes de prestigi. L’exposició fa un repàs d’aquest moment històric a través d’una selecció dels millors plànols i dibuixos d’aquest període que es conserven a l’Arxiu Municipal de Tona. En algun cas, són projectes d’espais públics i d’edificis que mai es van portar a terme. D’aquí el títol de l’exposició.
Els plànols dels projectes van acompanyats d’una selecció de fotografies del mateix moment que ajuden a situar els edificis en la trama urbana i reforcen el discurs de l’exposició.
La mostra pretén respondre a preguntes com: quina va ser la relació entre fundació de balnearis i desenvolupament urbanístic? Quins van ser els arquitectes i mestres d’obra principals que feren projectes per a Tona durant aquells anys? Quin vas ser el pes dels capitals barcelonins i dels promotors locals en la el creixement urbà?
Comissari
Carles Puigferrat i Oliva
Disseny gràfic i producció museogràfica
Gurb Disseny i CCID
Imatges
Arxiu Municipal de Tona
Presentació del llibre "Obras de no ficción"
El proper 29 d'octubre a les 18 h, i a través del canal d'Instagram de La Capell, tindrà lloc la presentació del llibre "OBRAS DE NO FICCIÓN. Crónicas, breves y otros relatos de arquitectura" d'Enrique Encabo i Inmaculada Maluenda.
Conversarem amb els autors de l´última publicació de @puente_editores.
Prem aquí per seguir-la.
Conversarem amb els autors de l´última publicació de @puente_editores.
Prem aquí per seguir-la.