Propers Actes
IX Jornada Turisme, Territori i Societat
IX Jornada Turisme, Territori i...
THE REINA SOFIA MUSEUM AND THE COAC SIGN AN AGREEMENT TO PROMOTE KNOWLEDGE OF ARCHITECTURE
The COAC has signed an agreement with the Reina Sofia Museum in Madrid (Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, MNCARS) to establish joint actions to promote, plan and execute cultural projects that contribute to increasing knowledge of contemporary art in general and architecture and urbanism in particular. This agreement, which will turn the COAC’s Historical Archive into one of the documentary sources of the Reina Sofia Museum, is based on three lines of action: the loan and exhibition of works, the development of research programmes, and the joint production of publications.
These actions include sharing works from the MNCARS’ collections and the COAC’s Historical Archive, respectively, in the form of temporary loans for exhibitions: from works of art through to documents and audiovisual media.
The Coderch Archive, now available to COAC members
When it comes to research, the aim of both organisations is to develop programmes of mutual interest that open lines of research and knowledge in areas associated with architecture and contemporary urbanism. The agreement envisages the free and preferential access of COAC members to the José Antonio Coderch Archive, which has been held by the MNCARS Library and Documentation Centre since 2018.
Members will thus be able to refer to this collection, one of the most important in contemporary architecture, which contains around 10,000 documents classified between 1941 and 1978. Once the digitisation of the collection has been completed, the COAC’s Historical Archive will have its own copy, which will be available to members for reference purposes.
Similarly, the Reina Sofia Museum will guarantee members’ access to other professional archives and architectural material it may acquire in the future.
Publications, congresses and conferences
The agreement is rounded off with the two institutions’ commitment to jointly produce publications on the subjects of architecture and contemporary urbanism, as well as the organisation of congresses and conferences.
The Reina Sofia Museum, a cultural benchmark
The Reina Sofia Museum is one of the most important and visited cultural institutions in Spain: it holds a hugely important collection of twentieth-century art, notably works by Pablo Picasso and Salvador Dalí. It also has an art library containing more than 100,000 books, 3,500 sound recordings, and 1,000 videos.
Conferencia Carme Pinós
La conferencia, que se ofrece en formato telemático, es una Iniciativa de la Demarcación de Tarragona de Colegio de Arquitectos de Cataluña.
Inscripción previa: APÚNTATE AQUÍ
La sesión se ofrece por streaming mediante la plataforma Microsoft Teams. Las personas inscritas recibirán un correo electrónico con el enlace para seguir la sesión en directo. Este enlace se publicará también en la web unas horas antes de iniciar el acto.
Carme Pinós inicia su actividad profesional en los años 80 junto al arquitecto Enric Miralles. Juntos llevan a cabo numerosos proyectos como el reconocido cementerio de Igualada o la escuela de Morella.
En 1991 abre su propio taller de arquitectura Estudio Carme Pinós y desde entonces desarrolla destacados encargos nacionales e internacionales, habiendo construido, entre otros países, en México, Austria o Francia, en contextos, escenarios, programas y escalas muy diversas.
De esta etapa profesional podemos destacar el proyecto de Caixaforum de Zaragoza (2014), las mexicanas Torres Cube (2005/2014), o la Escuela Massana de Arte y Diseño (2017).
#dijousalcoac
#COACTarragona


INTESIS: Comerç, ciutat, paisatges arran de terra
La sessió s'ofereix per streaming el dijous 6 de maig de 2021 a les 19.30h mitjançant la plataforma Microsoft Teams. Les persones inscrites rebran un correu electrònic amb l'enllaç per seguir la sessió en directe. Aquest enllaç es publicarà també al web unes hores abans d'iniciar l'acte.
La tesi es fixa en la ciutat a partir de l'angle a la trobada entre façanes i voreres, una frontissa gruixuda i plegada, d’ús fonamentalment col·lectiu i ocupada en gran mesura pel comerç, de naturalesa invasiva i transformadora. Les activitats tenen com a escenari principal l’arribada de l’arquitectura al carrer -les plantes baixes-, on els límits entre públic, privat i col·lectiu canvien de gruix, de grau de transparència o de perforació, es converteixen en discontinus, desapareixen a estones, o prenen cos i se separen del pla del terra, que és on es desenvolupa principalment el component públic urbà, perquè és on la interacció entre habitants i visitants amb el construït contribueix a magnificar les condicions d’urbanitat (1) de la ciutat. Determinades petjades al paisatge urbà són conseqüència de l'acció col·lectiva del comerç: intervencions que foraden o esculpeixen l’arquitectura, que s'hi superposen amb noves estructures o que en desborden els límits i s'estenen sobre el fragment de ciutat propera. Accions saltejades en el temps i escenaris superposats que explicats de manera detallada posen en valor aquestes parasitacions urbanes, emfatitzen la transcendència del comerç en la contribució -de manera espontània i més enllà de les normes, en moltes ocasions- a la complexitat i a la intensitat de l'ús públic de les voreres. La tesi s'aproxima al comerç urbà des de quatre perspectives que creuades estableixen les bases teòriques per una comprensió del paisatge de la ciutat arran de terra. El text s'acompanya d’un conjunt d'imatges i cartografies tant pròpies com apropiades que exploren les maneres d’entendre i de representar el llindar entre l'espai públic de carrers i places i l'espai col·lectiu del comerç. El primer capítol repassa la literatura científica sobre la qual es recolza la recerca, al mateix temps que desplega l'imaginari sensible entorn a la qüestió. L'estesa de textos i imatges que el configuren acompanyen la formulació de la primera hipòtesi: el que passa a les plantes baixes de la ciutat determina en gran mesura el seu caràcter. El segon descriu els edificis dedicats al comerç des del punt de la seva morfologia i les regles d'implantació urbana. Es fixa en com han evolucionat i s'han transformat en estructures que han capgirat les lògiques del model original, o en com s’han hibridat per poder respondre a les necessitats que el comerç demanava a la ciutat. La hipòtesi sobre la qual es recolza és la del fet que el comerç i les seves formes duen implícites al seu caràcter la invasió i la transformació, i que aquests canvis que experimenten i que infligeixen al seu entorn caracteritzen l'ús del pla del terra. El tercer se centra en tres fragments del centre de Barcelona i els explica des de la presència d'alguna de les formes de comerç descrites al capítol anterior: descrivint-ne la morfologia o l'origen, repassant la normativa municipal que les regula, cartografiant-ne l'ús. Per gran que sigui la forma amb què es manifesta, el comerç comporta sempre una dimensió urbana d'escala menuda, una rugositat oscil·lant a peu de carrer, unes ondulacions en la trobada entre façanes i voreres sempre en moviment constant. El quart capítol tanca la tesi establint relacions entre els tres anteriors amb una reflexió sobre els paisatges comercials contemporanis -els que caracteritzen els centres urbans, els que es descentralitzen i es lliguen a les infraestructures de transport, els que subsisteixen sense suport físic-, i determina que a cadascun d’aquests diferents escenaris li corresponen uns ritmes i uns temps, que són els que marquen les formes de comerç que en caracteritzen la seva geografia.
(1) De Solà-Morales (2010) defineix la urbanitat com la suma de permeabilitat, sensualitat i respecte, i adverteix que no només es troba en l’activitat econòmica i social, sinó també en la matèria de l’arquitectura. ('La urbanitat de l'arquitectura', Conferència inaugural del curs 2009-2010 en la ETSAB, Barcelona: Visions n.8)
#dijousalcoac
#COACTarragona


L'Agenda d'Arquitectura s'omple d'activitats per primavera. No t'ho perdis!
Arriba la primavera i, mentre esperem el bon temps i l’aire lliure, us proposem un #Nothoperdis amb la barreja habitual d’actes online i presencials que caracteritza els darrers temps.
Comencem amb la conferència online de Carme Pinós, organitzada per la Demarcació de Tarragona el proper 15 d'abril, en la qual l'arquitecta ens parlarà de la seva metodologia de treball, coincidint amb l'exposició que es pot veure aquests dies a Madrid. "Escenarios para la vida" és la primera mostra que la Fundació ICO dedica a una arquitecta. No us la perdeu!
Seguint amb la lògica dels actes complementaris a exposicions, us recordem que la Fundació Miró en fa una sobre Miró i ADLAN amb la participació de l'Arxiu Històric del COAC, que custodia el fons ADLAN. En el marc de l'exposició, el 17 d’abril a les 20 h, pel canal de Youtube de la Fundació, hi haurà un col·loqui sobre l’exposició amb diversos comissaris d’art i el director de la pròpia Fundació.
Dins la mateixa lògica, a la seu del COAC a Barcelona es pot visitar "Habitar altrament", una exposició sobre cooperatives d'habitatge comissariada per LaCol i Álvaro Valdecantos. L'exposició estarà oberta fins al dia 15, i té dos actes paral·lels destacables: un Pechakucha de projectes cooperatius que es farà el 8 d'abril a les 18 h i l'acte de cloenda, el dia 15 a les 18 h, amb una conferència de Martino Tattara, de l’estudi Dogma.
El cicle CulturTalks de la Facultat d’Arquitectura de La Salle ens proposa dues conferències aquest mes: una el dia 14 i una el 21, totes dues a les 12 h. Us recomanem especialment la del dia 14, que impartirà l’arquitecta Kirsten Lees, de Grimshaw Studio, i ens posarà al dia de la seva activitat.
Per acabar, unes quantes exposicions:
El 8 d’abril comença a La Cova de la Demarcació de Girona l'exposició "Denise Scott Brown. Travelling with Denise", que es podrà visitar fins a finals de juny. La mostra, que forma part del cicle "L’àlbum de l’arquitecte", exhibeix fotografies de l'arquitecta i urbanista sòcia de Robert Venturi, amb qui va formar un dels estudis més influents del final de segle.
No deixem Girona, perquè a la seu del Caixafòrum el dia 14 s’inaugura una exposició sobre els estudis Pixar, centrada en els seus personatges. Pixar, un dels estudis d’animació més prestigiosos del món, té una relació amb l’arquitectura que ha demostrat en moltes de les seves pel·lícules. L’exposició es podrà visitar fins a finals d’agost.
De tornada a Barcelona, a MaterFad, al DHub de Barcelona, es pot visitar fins a finals de mes Remix El Barrio, una exposició sobre disseny amb biomaterials de restes alimentàries.
Per últim, recomanar-vos la darrera instal·lació al Pavelló Mies van der Rohe, "Untitled" (Loverboy), una relectura del pavelló basada en la col·locació d’una cortina blava que toca lleugerament el terra. La instal·lació forma part d’una exposició de Félix González-Torres al MACBA, i es podrà visitar fins al dia 11.
Trobareu tota la informació sobre aquests actes a l’Agenda d’Arquitectura del COAC, conjuntament amb molts d’altres. Aquest #Nothoperdis forma també part del podcast Perspectiva, de Catalunya Ràdio, que teniu disponible al web de l’emissora.