La Demarcació de Tarragona i el Port signen un acord per impulsar exposicions i actes sobre Jujol
L’aliança de la Demarcació de Tarragona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i el Port de Tarragona posa la primera pedra per convertir Tarragona en el centre de difusió del pensament i l’obra de l’arquitecte tarragoní Josep Maria Jujol (Tarragona, 1879 - Barcelona, 1949), col·laborador d’Antoni Gaudí i autor del Santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri o del Teatre Metropol de Tarragona, entre d’altres obres. L’acord és un primer pas cap a la creació d’un centre d’interpretació sobre l’arquitecte tarragoní.
El degà del COAC, Guillem Costa Calsamiglia; el president del COAC-Demarcació de Tarragona, Jordi Romera; el president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Saül Garreta, i Joan Tous, expresident del COAC-Demarcació de Tarragona han protagonitzat l’acte públic de signatura d’un acord per a la cessió d’un espai portuari per a l’organització d’exposicions i actes per a la divulgació de l’Arxiu Jvjol a partir de l’any 2025.
L’acte, celebrat a la seu tarragonina del COAC, ha posat la primera pedra d’una aliança institucional per divulgar l’obra de l’arquitecte a través dels documents i objectes de l’Arxiu que els seus tres fills i hereus han vetllat durant anys perquè es quedi a Tarragona i que han custodiat perquè aquest llegat no fos disgregat.
Tots quatre protagonistes de l’acte han coincidit en destacar que “es tracta d’un primer pas per a una col·laboració més aprofundida per tal d’aconseguir un espai per a la difusió del pensament i l’obra de Jujol a Tarragona per a la conservació, estudi i divulgació del pensament i obra de l’arquitecte modernista més important de la ciutat de Tarragona, Josep Maria Jujol i Gibert”.
Segons el degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, “el de Jujol és un fons documental extens que ens permetrà donar a conèixer una figura cabdal en la història del modernisme del nostre país. Amb la donació d’aquest arxiu, agafem el relleu del seu fill per organitzar, catalogar i donar continuïtat en el temps al llegat de l’arquitecte, tal com ell hauria volgut”.
Jordi Romera considera que “Jujol és un dels arquitectes de principis del segle XX que millor sintonitza amb l'arquitectura contemporània i el seu arxiu és d'una enorme importància. Per a la Demarcació és un orgull i honor poder conservar a Tarragona el conjunt del seu fons documental. Treballarem incansablement per donar-li la màxima visibilitat i reivindicar la seva figura i obra”.
Per a Saül Garreta, “Jujol representa per a Tarragona el mateix que Pau Casals per al Vendrell i mereix que la seva ciutat natal el reconegui com l’artista i com el referent que és per a l’art i l’arquitectura modernista catalana i europea”.
Durant l’acte, un vídeo promocional d’un documental produït pel COAC ha permès conèixer la importància, la composició i la transcendència del fons documental heretat pel Col·legi d’Arquitectes. El fons Jujol es conserva a la seu de la Demarcació de Tarragona del COAC per exprés desig dels hereus de Jujol.
Més de 8.000 documents de Jujol
Amb aquest acord, el COAC farà més accessible l’Arxiu Jvjol a tota la ciutadania.L’Arxiu de l’arquitecte modernista conté plànols i documentació tècnica, mobiliari, escultura, pintures i dibuixos, entre d’altres objectes, ja que a més de la seva professió d’arquitecte, Jujol també va ser dibuixant, escultor, pintor i dissenyador.
En els darrers mesos, amb el testament del fills, s’ha fet efectiva la donació definitiva de la part del fons documental de l’Arxiu Jvjol que mancava amb més de 8000 documents. El 2017, la família Jujol ja va donar prop de 1.000 documents a l’Arxiu Històric del COAC i el 2022 es va signar l’entrega de 5.500 documents que fan referència a projectes, la majoria situats al Camp de Tarragona.
A més a més, la Demarcació de Tarragona del COAC ha produït un vídeo que glosa la vida i obra de Jujol i la seva relació amb el Col·legi. També està adaptant les instal·lacions de la seva seu per instal·lar-hi la totalitat del fons Jvjol i així agrupar físicament tot el material que custodia l’Arxiu Històric.
Arquitecte modernista desconegut
Josep Maria Jujol (1879-1949) va ser un important arquitecte, dibuixant i dissenyador del modernisme català i l’arquitectura de la primera meitat del segle XX. La seva obra construïda es conserva a Sant Joan Despí, on va exercir d’arquitecte municipal, però també a Tarragona i a Barcelona. En aquesta darrera ciutat va treballar de la mà d’Antoni Gaudí i va deixar la seva empremta en les obres més singulars de l’arquitecte com són La Pedrera, la Casa Batlló o el Parc Güell.
Jujol també va fer carrera en solitari, amb obres destacades com la Casa Planells a Barcelona, el teatre Metropol de Tarragona o la casa Bofarull als Pallaresos, però segueix sent, avui en dia, una figura de l’arquitectura catalana per reivindicar.
Tot i la influència dels arquitectes amb qui va treballar, especialment de Gallissà i Gaudí, va ser creador d'una obra arquitectònica innovadora. Són característiques de la seva producció la gran sensibilitat per les formes de la natura, l'interès pel detall artesanal i la reutilització creativa de materials vells o de rebuig. La seva obra expressa un afecte pel paisatge rural del Camp de Tarragona i una profunda religiositat.
RCR Arquitectes: Projecte Social La Parada
Acompanyats pels arquitectes Rafael Aranda (membre fundador d'RCR) i Idurre García (arquitecta associada), coneixerem les característiques d'aquest projecte públic-privat impulsat per la fundació AMPANS amb la participació de l’Ajuntament de Manresa (cessió del solar) i la col·laboració d'RCR Arquitectes.
Tal com exposen RCR Arquitectes, "la proposta vol pertànyer a aquest lloc, vol formar part del seu entorn urbà i adaptar-se a les necessitats del barri, absorbint els fluxos i creant un vincle paisatgístic".
La visita, d'una durada de 2 hores, mostrarà les característiques i reptes que té un espai com aquest dins de la ciutat de Manresa.
AFORAMENT COMPLERT. No s'admeten més inscripcions.
*Activitat gratuïta amb aforament limitat.
* Cal portar EPIs.
L'autoconstrucció. El paper dels arquitectes
Per parlar-ne comptem amb la presència de:
Kathrin Golda-Pongratz, arquitecta, professora d'urbanisme a l'ETSAV i coeditora del llibre “John F C Turner. Autoconstrucción. Por una autonomía del habitar” (coeditat amb J.L. Oyón i V. Zimmermann, Pepitas de Calabaza, 2018 i guardonat amb el Premi FAD en la secció de Teoria i Crítica el 2019. A més, és comissària de l’Arxiu de l’arquitecte anglès John FC Turner, custodiat al COAC. Turner és conegut per la seva dedicació a l’estudi i la pràctica de l’habitatge autoconstruït
Xavier Valls, coproductor del documental “Perifèria”, que difon el Pla Popular de Santa Coloma de Gramenet dels anys 70 i el treball de l’arquitecte Xavier Valls juntament amb la geògrafa urbana María José Olivé en el seu impuls
Marta Bazaco, directora d’art de “El 47”
Sandra Bestraten, arquitecta i presidenta de la demarcació de Barcelona del COAC
I una fila 0 amb membres de l'associació de veïns de Torre Baró.
Inscriu-t'hi
Inauguració de l'exposició: 'Mirades: Terra. Ctonia'
Conferència inaugural de l'exposició 'Mirades: Terra. Ctonia', per part de Lluc Queralt, fotògraf de la mostra.
La mostra, amb el títol Ctonia, és la segona del Cicle MIRADES a la seu de Tarragona, dedicada enguany a la TERRA, integra catorze imatges del fotògraf Lluc Queralt, i ofereix una nova mirada d’aquest element natural.
El títol del projecte fa referència a com anomenaven a l'antiga Grècia en l'època hel·lènica a la terra, Demetèr, la deessa grega era qualificada "la del subsòl". La mostra presentada té relació directa amb Demetèr i l'artiga, un tros de terra, anteriorment cobert de bosc, que es prepara per al conreu, traient-ne els arbres i cremant-ne la brolla que després s'escampa perquè les cendres serveixin d'adob. La garriga cremada, després, crea un mosaic de tonalitats negres que viatja en paral·lel al trencadís que s'ha conformat amb catorze imatges revelades en vidre i amb pigment natural on es mostra un conjunt de textures on aquesta naturalesa funciona com a partitures encriptades.
Els elements del vidre, la sorra de sílice, el carbonat sòdic, la dolomita caliça i la flourita foses a 1400 graus i les tintes utilitzades són un 98% de carbó natural i originen les imatges que presento nodrides i "pintades" per un subsòl heterogeni i degradat.
Mirades
El cicle d'exposicions MIRADES és una iniciativa cultural que teixeix tot el territori d’una forma col·laborativa, posant de manifest el patrimoni local a través de l’observació dels quatre elements de la natura: l’aigua, la terra, el foc i l’aire. Cadascun del elements serà motiu d'una mostra anual, completant la sèrie en quatre anys i augmentant el llegat de l’arxiu històric del Col·legi d’ Arquitectes amb la donació dels registres fotogràfics que construiran les exposicions. D’aquesta manera, des d’una mirada local, posarem en comú i debat compromisos de caire global.
#COACTarragona
