El dijous 28 d’abril a les 19.00 h, amb motiu del centenari del naixement de Guillem Viladot, la Demarcació de Lleida del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i la Fundació Guillem Viladot “Lo Pardal” organitzen la interpretació del “Poema de l’Home” de Guillem Viladot, al Claustre de la Seu Vella de Lleida.
El projecte parteix de la lectura del “Poema de l’Home” de Guillem Viladot, a partir del recorregut processional per les galeries del Claustre de la Seu Vella. Es parteix de la “Poesia Concreta” per dibuixar un “Poema Arquitectònic”. Les lletres de l’Alfabet del Poema de l’Home de Viladot A/Z, s’intercalaran amb els arcs i columnes gòtiques del claustre, establint un diàleg espaial amb l’interior i l’exterior, i un diàleg dual entre l’escala humana i l’escala divina/monumental.
El projecte s’enriquirà amb un programa paral·lel de conferències dels àmbits de l’Arquitectura, l’Art, la Poesia i la Història.
Cent Viladot: centenari del naixement de Guillem Viladot
Guillem Viladot va néixer a Agramunt el 26 d’abril de 1922. Fill d’una nissaga d’apotecaris que l’any 1776 van establir-se a Agramunt, va fer-se càrrec del negoci familiar: una farmàcia. Aquest fet no li va impedir o, més aviat, li va permetre dedicar part del seu temps en l’experimentació en nombrosos caps del panorama cultural. Ja als anys 40 va començar a escriure petits poemes d’inspiració oriental, així com reflexions al voltant del que suposava viure en un poble de caràcter rural durant la postguerra. Aquestes incursions al món literari el portarien a publicar, l’any 1959, el seu primer llibre, titulat Temps d’estrena. Després d’aquest llibre, Viladot publicaría fins a més de cinquanta volums de narrativa, llibre infantil, poesia...
Malgrat no deixar mai de costat el camp de la novel·la o la narració, a finals dels anys 50 i principis dels 60 es va interessar per les possibilitats discursives, teòriques, plàstiques que permetia el desmantellament de l’ordre alfabètic. La seva relació amb artistes com Leandre Cristòfol o Josep iglésias del Marquet el van situar, de ple, en els corrents avantguardistes més punters, especialment en el de la poesia concreta.
A finals del anys 60, la seva relació amb Josep Iglésias del Marquet culminaria amb la creació d’una editorial dedicada a la poesia visual: Lo Pardal. Aquest interès pels corrents poètics més arriscats va esclatar en l’exposició sobre Poesia Concreta, la primera realitzada a Catalunya, que Joan Brossa, Josep Iglésias del Marquet i el propi Guillem Viladot van presentar, l’any 1971, a la Petite Galerie de Lleida.
Les reflexions al voltant del fenomen visual el van portar, en cert moment, a fugir del format paper per començar a crear una sèrie d’obres més volumètriques. Objectes trobats o, molt sovint, buscats van ser els protagonistes de nombroses peces que segueixen el paradigma del “ready made”. Els seus Objectes de companyia utilitzen la descontextualització com a motor creatiu, fent de determinats utensilis obres amb un gran component poètic.
L’any 1997, Guillem Viladot va finalitzar les obres de la Casa de la Poesia Visual, que ell mateix va batejar amb el nom de Lo Pardal, recuperant el nom de la seva, ja llunyana, editorial. El museu conté tot un seguit d’objectes, collages i poemes, al voltant de vuitcentes peces, així com el seu arxiu personal, que la Diputació de Lleida està catalogant.
Les sales de Lo Pardal segueixen respirant el llegat de Guillem Viladot des de la seva mort, esdevinguda el 19 de novembre de 1999. Va ser el 2001 quan es va constituir la Fundació Guillem Viladot “Lo Pardal” per a encarregar-se de difondre, conservar i repensar l’obra de Guillem Viladot.
L’any 2022 farà cent anys que va néixer Guillem Viladot. La vigència de la seva obra plàstica, el rigor dels seus escrits a la premsa i el seu tracte tan particular de la paraula escrita en les seves novel·les, són alguns dels motius pels quals hem de considerar Guillem Viladot un personatge molt rellevant pel panorama cultural i artístic de Ponent i de tot el nostre país.
En una primera prospecció d’activitats i exposicions a realitzar amb motiu de l’any del centenari Viladot, hi ha diverses institucions que han mostrat el seu interès en participar de l‘efemèride “Cent Viladot”: Fundació Vila Casas de Barcelona, el Museu d’Art Jaume Morera de Lleida, el Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí, l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran, Museu Diocesà de Lleida, Col·legi d’Arquitectes de Lleida, Arxiu Històric Provincial de Lleida, Centre d’Art La Panera de Lleida, Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida, entre més.
Més informació:
lopardal.com
lrp.cat/lrp-arts/article/1470825-viladot-reviu.html
elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1930535-un-art-llavor.html
https://llegim.ara.cat/actualitat/enric-casassespoeta-viladot-injeccioop...
La seu de la Delegació del Vallès acull, fins al 30 de maig, l’exposició pictòrica ECLIPSI, de l’artista local Josep Pastor.
Pastor treballa amb quatre línies bàsiques en la seva obra: els espais, la matèria, les textures i el color; sempre explorant els espais, jugant amb formes geomètriques, línies i volums.
En l'obra pictòrica utilitza diferents materials com són els òxids, papers, les pintures acríliques i el collage, per aconseguir les textures i els efectes desitjats a cada obra.
Josep Pastor
Nascut a Terrassa el 25 de juny de 1950, dissenyador gràfic. Estudis de dibuix pintura, escultura i ceràmica a l’Escola d’Arts Aplicades de Terrassa. Del 1980 al 2019 exposa de manera individual i col·lectiva a diferents sales i poblacions del país.
Té obres seleccionades i guardonades a diferents premis de pintura, escultura i ceràmica, entre els quals: Menció honorifica al Premi de Ceràmica Vila d’Esplugues el 1987, 2n Premi de Pintura els anys 2001 i 2002 i finalista el 2003 a la Fira d’Art a Salàs del Pallars, Finalista al Premi d’Escultura Josep Campeny Ciutat d’Igualada el 2004, Finalista al Premi de Pintura Gaspar Camps Ciutat d’Igualada 2007 i 2n Premi de Pintura Torres Garcia Ciutat de Mataró 2007.
Més informació
www.jpastor.cat
Instagram
Abril. Dies de vacances, Sant Jordi i bon temps que convida a sortir al carrer i prendre el sol en una terrassa. El #Nothoperdis del mes us porta una sèrie d’activitats presencials per gaudir d’aquests dies.
Comencem per la gran exposició en què col·labora l’Arxiu del COAC: "Els Català, fotògrafis d’un segle". Ubicada al Museu d’Història de Catalunya, aquesta exposició mostra els treballs de tota la saga de fotògrafs Català des del treball del patriarca, Pere Català i Pic, agosarat i avantguardista, al fons inabastable del més cèlebre d’aquests fotògrafs: Francesc Català-Roca, que va documentar una època, un país… i una arquitectura.
La segona recomanació és que us afanyeu, perquè només teniu fins al dia 16 per veure una exposició certament interessant: "El material d’allò construït: Col·leccions argentina i catalana", una mostra que reuneix 12 estudis catalans i uns altres tants d'argentins i els creua de manera que en permet extreure una certa comparació. L’exposició quedarà complementada amb publicacions paral·leles.
Més exposicions: al COAC de Girona es pot visitar fins al maig una exposició sobre els Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona, per comprovar l’excel·lent estat de forma d’aquesta arquitectura i gaudir de tota una sèrie de propostes tan heterogènia com interessant.
Sense deixar les comarques gironines, a Olot podrem visitar fins al desembre una exposició sobre la pròpia Delegació: la Casa dels Nassos, una obra racionalista del GATCPAC realitzada pel poc conegut arquitecte Bartomeu Agustí, una joia oculta a plena vista que constitueix un dels millors, i amb més poder d’anticipació, edificis racionalistes de Girona.
Encara a Girona, la Casa Masó és protagonista el mes d’abril, tant per una visita guiada que es realitzarà a finals de mes, després de Sant Jordi, com per la seva exposició, que ja vam comentar, sobre els vitralls d’en Masó, exposició que també tindrà una visita guiada el dia 26. Per no perdre’s les claus sobre l’arquitecte central del Noucentisme.
A Barcelona, la facultat d’arquitectura de La Salle segueix amb les seves CulturTalks, que aquest mes tindran dues edicions més: Joan Pascual Ubalde el dia 20 i Meritxell Inaraja a principíssims de maig: dos arquitectes d’ofici amb trajectòries que val la pena repassar.
… I, per últim, una curiositat de més enllà del nostre territori: el cicle de conferències que el Col·legi d’Arquitectes d’Almeria organitza fins al novembre, que aplega alguns dels arquitectes més interessants del panorama espanyol i culmina amb una conferència de Carlos Ferrater. Estigueu atents a les dates. L’enllaç està penjat a l’agenda.
Trobareu tota la informació sobre aquests actes, horaris, llocs, modalitats d’inscripció, a l’Agenda d’Arquitectura del COAC, conjuntament amb molts d’altres. Aquest #Nothoperdis forma també part del podcast Perspectiva, de Catalunya Ràdio, que teniu disponible al web de l’emissora.