Exposició: "Francesc Català-Roca. Arquitectura sense pedigrí"
Imatge:
© Fons Francesc Català-Roca. Arxiu Històric del COAC
Inauguració: dijous 26 a les 19 h
Exposició de la sèrie COL·LECCIÓ per commemorar el centenari del naixement del fotògraf Francesc Català-Roca, el fons del qual està dipositat a l’Arxiu Històric del COAC.
Català-Roca va viatjar durant mitja vida. En els nombrosos viatges que va realitzar arreu del paés per poder il·lustrar guies regionals, principalment durant les dècades de 1950-1970, va captar amb la seva càmera retalls d’una Espanya endarrerida, preindustrial, però que contenia aquell esperit allunyat de la mecanització que s’estava reivindicant des de l’arquitectura. I mentre complia amb els seus encàrrecs de fotografiar vastes regions del territori espanyol, mentre se centrava principalment en les tasques del camp i de les ciutats, en els monuments, en els paisatges i en el paisanatge, gairebé sense voler, mirant de reüll, de vegades trobava aquelles arquitectures: paisatges modelats per l’ésser humà i construccions per a un mateix, per als seus conreus, les seves tasques i els seus animals que contenien el geni d’aquella «arquitectura sense arquitectes».
No obstant això, també per aquella època, Català-Roca va ser testimoni dels bruscos canvis que s’estaven produint en una Espanya que, amb dificultats, sortia de la Guerra Civil, on una bona part del país a penes havia estat tocada per la industrialització. I en els seus viatges va retratar els darrers espeternecs de la vida camperola a Europa, just abans de la seva desaparició.
La desaparició de la tradició mil·lenària de la pagesia —que a Espanya gairebé podria datar-se del 1985 amb l’entrada d’Espanya a la Comunitat Europea— va donar pas als negocis de l’agricultura i de la ramaderia, immersos en la dinàmica del desenvolupament tardocapitalista, que han deixat un paisatge i unes arquitectures ben diferents.
I, a més de tot aquest món rural que va visitar, Català-Roca també va copsar com la vida del treball s’anava transformat a poc a poc en vida d’oci en alguns indrets del país. Mentre complia amb els seus encàrrecs fotogràfics per a la indústria, l’arquitectura o el disseny més moderns de Catalunya, mentre documentava l’obra d’artistes com Joan Miró i Eduardo Chillida, també registrava com aquella vida d’oci i de turisme anava deixant les seves pròpies petjades en el paisatge: guinguetes i càmpings, zones de lleure i d’oci, aquelles noves arquitectures sense arquitectes que anunciaven una Espanya que avançava tímidament cap a la modernitat.
Gairebé sense pretendre-ho, Català-Roca estava posant la seva mirada en alguns dels temes de més interès de l’arquitectura de postguerra prèvia a l’adveniment del postmodernisme. Temes que, sens dubte, han canviat la percepció de la tradició de l’arquitectura per tal d’incorporar-hi qualsevol altre material que no provingui de les «històries oficials», però que contingui tot el llegat de saviesa popular, acumulat en segles o només en unes poques dècades; construccions, com deia Frank Lloyd Wright, amb uns «resultats sovint bells i sempre instructius».
Gairebé sense voler-ho, amb la seva càmera Català-Roca va ser capaç de copsar aquella bellesa.
Moisés Puente, comissari de l’exposició
Disseny expositiu
Goig. Pol Esteve i Miquel Mariné
Amb el suport de:
Patrocini de:
Exposició de la sèrie COL·LECCIÓ per commemorar el centenari del naixement del fotògraf Francesc Català-Roca, el fons del qual està dipositat a l’Arxiu Històric del COAC.
Català-Roca va viatjar durant mitja vida. En els nombrosos viatges que va realitzar arreu del paés per poder il·lustrar guies regionals, principalment durant les dècades de 1950-1970, va captar amb la seva càmera retalls d’una Espanya endarrerida, preindustrial, però que contenia aquell esperit allunyat de la mecanització que s’estava reivindicant des de l’arquitectura. I mentre complia amb els seus encàrrecs de fotografiar vastes regions del territori espanyol, mentre se centrava principalment en les tasques del camp i de les ciutats, en els monuments, en els paisatges i en el paisanatge, gairebé sense voler, mirant de reüll, de vegades trobava aquelles arquitectures: paisatges modelats per l’ésser humà i construccions per a un mateix, per als seus conreus, les seves tasques i els seus animals que contenien el geni d’aquella «arquitectura sense arquitectes».
No obstant això, també per aquella època, Català-Roca va ser testimoni dels bruscos canvis que s’estaven produint en una Espanya que, amb dificultats, sortia de la Guerra Civil, on una bona part del país a penes havia estat tocada per la industrialització. I en els seus viatges va retratar els darrers espeternecs de la vida camperola a Europa, just abans de la seva desaparició.
La desaparició de la tradició mil·lenària de la pagesia —que a Espanya gairebé podria datar-se del 1985 amb l’entrada d’Espanya a la Comunitat Europea— va donar pas als negocis de l’agricultura i de la ramaderia, immersos en la dinàmica del desenvolupament tardocapitalista, que han deixat un paisatge i unes arquitectures ben diferents.
I, a més de tot aquest món rural que va visitar, Català-Roca també va copsar com la vida del treball s’anava transformat a poc a poc en vida d’oci en alguns indrets del país. Mentre complia amb els seus encàrrecs fotogràfics per a la indústria, l’arquitectura o el disseny més moderns de Catalunya, mentre documentava l’obra d’artistes com Joan Miró i Eduardo Chillida, també registrava com aquella vida d’oci i de turisme anava deixant les seves pròpies petjades en el paisatge: guinguetes i càmpings, zones de lleure i d’oci, aquelles noves arquitectures sense arquitectes que anunciaven una Espanya que avançava tímidament cap a la modernitat.
Gairebé sense pretendre-ho, Català-Roca estava posant la seva mirada en alguns dels temes de més interès de l’arquitectura de postguerra prèvia a l’adveniment del postmodernisme. Temes que, sens dubte, han canviat la percepció de la tradició de l’arquitectura per tal d’incorporar-hi qualsevol altre material que no provingui de les «històries oficials», però que contingui tot el llegat de saviesa popular, acumulat en segles o només en unes poques dècades; construccions, com deia Frank Lloyd Wright, amb uns «resultats sovint bells i sempre instructius».
Gairebé sense voler-ho, amb la seva càmera Català-Roca va ser capaç de copsar aquella bellesa.
Moisés Puente, comissari de l’exposició
Disseny expositiu
Goig. Pol Esteve i Miquel Mariné
Amb el suport de:
Patrocini de:
Hedjuk building characters (posposat)
Imatge:
© Elisava
ATENCIÓ: Aquest acte ha estat posposat.
Presentació del llibre Hejduk building characters, editat per Lettera Ventidue sobre l’arquitecte John Hejduk.
La presentació anirà a càrrec de l’arquitecte i autor del llibre, Luca Cardani i els arquitectes Josep Lluís Mateo, Antonio Pizza i Dan Hoffman. Una conversa que inclourà els també arquitectes i coautors socis de Hejduk per als seus edificis de Santiago de Compostela, Elena Cánovas i Antonio Sanmartín.
Hejduk (Nova York, 1929-2000) és conegut per la crítica com a teòric, professor, poeta i dissenyador però sobretot va ser arquitecte i constructor d'universos i elencs civics. Les seves arquitectures construïdes poques vegades s'han investigat, però son la prova que concebre, descriure i construir són identics propòsits.
Presentació del llibre Hejduk building characters, editat per Lettera Ventidue sobre l’arquitecte John Hejduk.
La presentació anirà a càrrec de l’arquitecte i autor del llibre, Luca Cardani i els arquitectes Josep Lluís Mateo, Antonio Pizza i Dan Hoffman. Una conversa que inclourà els també arquitectes i coautors socis de Hejduk per als seus edificis de Santiago de Compostela, Elena Cánovas i Antonio Sanmartín.
Hejduk (Nova York, 1929-2000) és conegut per la crítica com a teòric, professor, poeta i dissenyador però sobretot va ser arquitecte i constructor d'universos i elencs civics. Les seves arquitectures construïdes poques vegades s'han investigat, però son la prova que concebre, descriure i construir són identics propòsits.
Aquest llibre intenta donar una interpretació completa de la seva obra construïda, amb alguns edificis i instal·lacions arquitectòniques construïdes entre els anys 1980 i 2000, mitjançant l'anàlisi de documents d'arxiu, redibuixos analítics i un ampli aparell fotogràfic, mostrant el valor tangible del pensament de Hejduk sobre l'arquitectura. i el paper important que van tenir les seves obres en la transformació de la ciutat. El llibre inclou també una crònica detallada de la definició i construcció -tant amb Hejduk com sense ell- dels "characters" construïts.
ELISAVA MASTERS’ TALKS: REWIND AND FASTFORWARD
Imatge:
© Elisava
L’artista d’interacció i disseny de mitjans, Luna Maurer, és la segona convidada de la nova edició del cicle de conferències Elisava Masters’ Talks, amb la ponència 'Rewind and fastforward'.
Luna Maurer és originària de Stuttgart (Alemanya), i va completar els seus estudis a l’Acadèmia Gerrit Rietveld i al Sandberg Institute d’Amsterdam. Amb Roel Wouters dirigeix l’estudi Moniker amb seu a Amsterdam. Moniker és conegut per ser l’autor del Manifest de disseny condicional (juntament amb Edo Paulus i Jonathan Puckey). Luna Maurer ha estat impartint cursos de mitjans de comunicació a l’Acadèmia Gerrit Rietveld, l’Institut Sandberg, la Royal Academy of Art, La Haia, HfG Karlsruhe i a la Yale University School of Art.
Moniker explora les característiques de la tecnologia i la seva influència en la nostra vida quotidiana. Han dissenyat molts projectes participatius (online i offline), així com altres projectes web, pel·lícules i performances. Els seus clients van des d’institucions culturals com Stedelijk Museum, Amsterdam i Fondation Beyeler, Basilea fins a clients més orientats a la tecnologia com la Fundació Mozilla, Unity 3D i Google. Moniker ha guanyat molts premis, com ara un British Music Video Award, un Webby, diversos Dutch Design Awards i els Amsterdam Prijs voor de Kunst.
Rewind and fastforward
Luna Maurer aprofundirà sobre la relació de Moniker amb la tecnologia en els últims 20 anys i el seu impacte en la seva pràctica. Moniker està desenvolupant actualment una nova perspectiva sobre la tecnologia, provocada pels recents desenvolupaments ràpids en el camp. La web va passar d’una xarxa democratitzadora emancipadora a una infraestructura per al gran capital, la pantalla d’una interfície d’autoedició a una extensió fonamental de la nostra identitat. D’aquesta manera, Maurer compartirà els seus últims experiments.
Trobareu més informació al web del Centre Obert d'Arquitectura.
Us hi podeu inscriure aquí.
Luna Maurer és originària de Stuttgart (Alemanya), i va completar els seus estudis a l’Acadèmia Gerrit Rietveld i al Sandberg Institute d’Amsterdam. Amb Roel Wouters dirigeix l’estudi Moniker amb seu a Amsterdam. Moniker és conegut per ser l’autor del Manifest de disseny condicional (juntament amb Edo Paulus i Jonathan Puckey). Luna Maurer ha estat impartint cursos de mitjans de comunicació a l’Acadèmia Gerrit Rietveld, l’Institut Sandberg, la Royal Academy of Art, La Haia, HfG Karlsruhe i a la Yale University School of Art.
Moniker explora les característiques de la tecnologia i la seva influència en la nostra vida quotidiana. Han dissenyat molts projectes participatius (online i offline), així com altres projectes web, pel·lícules i performances. Els seus clients van des d’institucions culturals com Stedelijk Museum, Amsterdam i Fondation Beyeler, Basilea fins a clients més orientats a la tecnologia com la Fundació Mozilla, Unity 3D i Google. Moniker ha guanyat molts premis, com ara un British Music Video Award, un Webby, diversos Dutch Design Awards i els Amsterdam Prijs voor de Kunst.
Rewind and fastforward
Luna Maurer aprofundirà sobre la relació de Moniker amb la tecnologia en els últims 20 anys i el seu impacte en la seva pràctica. Moniker està desenvolupant actualment una nova perspectiva sobre la tecnologia, provocada pels recents desenvolupaments ràpids en el camp. La web va passar d’una xarxa democratitzadora emancipadora a una infraestructura per al gran capital, la pantalla d’una interfície d’autoedició a una extensió fonamental de la nostra identitat. D’aquesta manera, Maurer compartirà els seus últims experiments.
Trobareu més informació al web del Centre Obert d'Arquitectura.
Us hi podeu inscriure aquí.
UNBOXING THE LIBRARY. Una mirada sobre els fons de la biblioteca. Llibres King Kong: gèneres, números i casos, a càrrec d'Anna Puigjaner
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Continua el cicle ‘Unboxing the library. Una mirada sobre els fons de la Biblioteca’, la nova activitat impulsada per la Biblioteca del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) per tal de donar major visibilitat a la riquesa bibliogràfica que custodia. En aquesta ocasió, l’arquitecta Anna Puigjaner, membre de MAIO, ofereix una mirada a la relació entre gènere i arquitectura en el segle XX.
La sessió, que es durà a terme a la mateixa Biblioteca, és una ocasió més per gaudir de la recent adequació que s’ha fet de l’espai per restituir-lo al seu estat original, dissenyat el 1995 per l’arquitecte David Ferrer, qui va ser director de la Biblioteca i l’Arxiu Històric entre el 1976 i el 2008.
A banda de l’adequació dels espais, instal·lacions i telecomunicacions, s’ha restituït el mobiliari original, format per les prestatgeries de Gama, les llums de Santa & Cole dissenyades per arquitecte Antoni de Moragas, i les taules dissenyades ad hoc per a aquest espai.
Us podeu inscriure a l'acte presencial aquí.
La sessió, que es durà a terme a la mateixa Biblioteca, és una ocasió més per gaudir de la recent adequació que s’ha fet de l’espai per restituir-lo al seu estat original, dissenyat el 1995 per l’arquitecte David Ferrer, qui va ser director de la Biblioteca i l’Arxiu Històric entre el 1976 i el 2008.
A banda de l’adequació dels espais, instal·lacions i telecomunicacions, s’ha restituït el mobiliari original, format per les prestatgeries de Gama, les llums de Santa & Cole dissenyades per arquitecte Antoni de Moragas, i les taules dissenyades ad hoc per a aquest espai.
Us podeu inscriure a l'acte presencial aquí.