Diàlegs contemporanis amb la Casa Masó: Corominas
Fundació Rafael Masó
Quim Corominas
https://rafaelmaso.girona.cat/cat/agenda_fitxa.php?idReg=23418
Dijous, 22 octubre, 2020 - 20:00
Gratuït
Butlletí:
Conferència “El món que ens espera. Repensant les ciutats”
Imatge:
© Àlex Giménez Imirizaldu
La Demarcació de Girona del COAC i la Casa de Cultura Les Bernardes de Salt organitzen el cicle de conferències “El món que ens espera. Repensant l’arquitectura” amb la intenció de compartir idees, cercar algunes respostes, oferir arguments i convidar a la reflexió a causa de la nova realitat que ha causat la pandèmia de la COVID-19.
La primera jornada titulada “Repensant les ciutats” comptarà amb la participació de les arquitectes Sara Mas i Itziar González, i se celebrarà en línia el dijous 15 d’octubre, a partir de les 7 de la tarda. La segona sessió serà un debat que comptarà amb els arquitectes Magda Mària i Àlex Giménez, titulada“Repensat la casa”, i es farà el dijous 22 d’octubre, també en línia a partir de les 7 de la tarda.
La pandèmia de la COVID-19 ens ha portat a una crisi global sense precedents. La manca de previsió, les dificultats d'adaptació social i la impossibilitat d'oferir solucions comunes de forma immediata semblen fer més difícil el futur. Són moltes les preguntes que busquen tenir resposta a la post-pandèmia, com ara: Quin món ens espera? Com serà la societat a partir d'ara? Ens relacionarem menys? Viatjarem menys? Com seran les ciutats i les cases del futur? Però el més important és quina direcció prendrem: la de l'aprenentatge i l'oportunitat o el de la involució i la por? I tot això en plena crisi social i econòmica, que ens obliga a afrontar la nova realitat amb més urgència i sensibilitat alhora.
El valor històric i arquitectònic del recinte de l'Escola Industrial de Barcelona
Imatge:
Recinte de l’Escola Industrial a l’eixample de Barcelona. Manipulació realitzada per Carla García Pagès i Jaume Rosell, d’una fotografia de començaments dels anys 1960.
El proper dijous 22 d’octubre a les 17 h, Jaume Rosell, coautor del llibre "L’Escola Industrial de Barcelona 1904-2004, cent anys d’ensenyament tècnic i d’arquitectura", farà una conferència on line sobre el valor històric i arquitectònic del recinte de l’Escola Industrial de Barcelona.
El recinte de l’Escola Industrial de Barcelona, amb els seus edificis, és el resultat de diverses transformacions que s’han produït, al fil de nous usos i necessitats, al llarg de més de 150 anys. El conjunt va començar a ser construït el 1867 com a fàbrica tèxtil. La fàbrica va plegar el 1889 i, al cap de vint anys, la Diputació de Barcelona en va comprar la propietat amb la idea d’ubicar-hi la Universitat Industrial de Catalunya de la Mancomunitat, fet que es dugué a terme progressivament; començà a funcionar el 1909 i amb la reutilització de la majoria dels edificis existents, amb molta cura i poca despesa. Al cap de 15 anys, amb l’arribada de la dictadura de Primo de Rivera, la universitat es va estroncar. Però, aleshores l’equipament del recinte va créixer notablement per transformar-se en una universitat internacional: l’Instituto Politécnico Hispano-Americano, adoptant la forma general que avui percebem. L’Instituto no va arribar a funcionar i el recinte va continuar acollint part dels ensenyaments i serveis pels quals havia estat creat. Amb la Guerra Civil i la postguerra, edificis i espais es van deteriorar fins que a començaments dels anys 60, amb el creixement de la població estudiantil, es feren noves reformes, ampliacions i edificacions. Després, a partir de la transició política, el conjunt fou renovat i mantingut amb cura, allotjant alguns serveis de la institució i una gran població d’estudiants, la qual, en gran part, fa poc que ha abandonat l’indret.
Aquest recinte de servei, al mig de l’Eixample de Barcelona, ha conegut la participació dels millors arquitectes que han construït i reconstruït els edificis. La qualitat d’aquesta obra, feta sempre amb respecte per les preexistències, pot explicar en bona part la historia de l’arquitectura catalana moderna.
Jaume Rosell, autor de diversos estudis sobre arquitectura i construcció, ha estat professor d’Història de l’Arquitectura des de 1978 al 2016 a la Universitat Politècnica de Catalunya i, entre 1998 i 2005, també a l’Escola d’Arquitectura La Salle de la Universitat Ramon Llull.
La sessió serà on line i es podrà seguir en directe a través de la plataforma Microsoft Teams.
Cal inscripció prèvia
Les persones inscrites rebran un correu amb l'enllaç per accedir a la sessió.
El recinte de l’Escola Industrial de Barcelona, amb els seus edificis, és el resultat de diverses transformacions que s’han produït, al fil de nous usos i necessitats, al llarg de més de 150 anys. El conjunt va començar a ser construït el 1867 com a fàbrica tèxtil. La fàbrica va plegar el 1889 i, al cap de vint anys, la Diputació de Barcelona en va comprar la propietat amb la idea d’ubicar-hi la Universitat Industrial de Catalunya de la Mancomunitat, fet que es dugué a terme progressivament; començà a funcionar el 1909 i amb la reutilització de la majoria dels edificis existents, amb molta cura i poca despesa. Al cap de 15 anys, amb l’arribada de la dictadura de Primo de Rivera, la universitat es va estroncar. Però, aleshores l’equipament del recinte va créixer notablement per transformar-se en una universitat internacional: l’Instituto Politécnico Hispano-Americano, adoptant la forma general que avui percebem. L’Instituto no va arribar a funcionar i el recinte va continuar acollint part dels ensenyaments i serveis pels quals havia estat creat. Amb la Guerra Civil i la postguerra, edificis i espais es van deteriorar fins que a començaments dels anys 60, amb el creixement de la població estudiantil, es feren noves reformes, ampliacions i edificacions. Després, a partir de la transició política, el conjunt fou renovat i mantingut amb cura, allotjant alguns serveis de la institució i una gran població d’estudiants, la qual, en gran part, fa poc que ha abandonat l’indret.
Aquest recinte de servei, al mig de l’Eixample de Barcelona, ha conegut la participació dels millors arquitectes que han construït i reconstruït els edificis. La qualitat d’aquesta obra, feta sempre amb respecte per les preexistències, pot explicar en bona part la historia de l’arquitectura catalana moderna.
Jaume Rosell, autor de diversos estudis sobre arquitectura i construcció, ha estat professor d’Història de l’Arquitectura des de 1978 al 2016 a la Universitat Politècnica de Catalunya i, entre 1998 i 2005, també a l’Escola d’Arquitectura La Salle de la Universitat Ramon Llull.
La sessió serà on line i es podrà seguir en directe a través de la plataforma Microsoft Teams.
Cal inscripció prèvia
Les persones inscrites rebran un correu amb l'enllaç per accedir a la sessió.
Conferència de Mauricio Rocha
Imatge:
Estudio Iturbide, Coyoacán, Mèxic, 2016-2017. Mauricio Rocha + Gabriela Carrillo
El dijous, 22 d'octubre de 2020 a les 19.30h, l'arquitecte mexicà Mauricio Rocha els parlarà de la seva trajectòria professional. Presentarà l'acte l'arquitecte Toni Gironès. Una conferència online oferta per la Demarcació de Tarragona del COAC.
Cal inscripció prèvia:
APUNTA'T AQUÍ
La sessió s'oferirà per streaming mitjançant la plataforma Microsoft Teams.
Segueix la sessió en aquest
ENLLAÇ DE CONNEXIÓ EN DIRECTE
Visualitza la sessió gravada al
CANAL DE YOUTUVE DEL COAC
MAURICIO ROCHA ITURBIDE, México, D.F. 1965
Egresado de la Facultad de Arquitectura, Taller Max Cetto (UNAM) 1985‐1990 con Mención Honorífica. En 1991 fundó Taller de Arquitectura Mauricio Rocha.
A lo largo de casi 30 años de práctica profesional ha desarrollado proyectos de carácter público y privado de múltiples escalas, alternando su trabajo con la realización de intervenciones de arquitectura efímera en exposiciones de arte, así como de museografía. Ha sido premiado en múltiples ocasiones de forma individual y como firma, en 2013 la Facultad de Arquitectura de la UNAM le otorga la Cátedra Federico Mariscal el máximo reconocimiento de esta casa de estudios por práctica profesional, en 2014 recibe el reconocimiento de Emerging Voices que otorga la Architectural League de Nueva York a 8 firmas de arquitectura de América; ha recibido el primer premio y medalla de oro en dos ocasiones de la Bienal de Arquitectura Mexicana, así como la Bienal Panamericana (BAQ) e Iberoamericana (BIAU), entre otros reconocimientos nacionales e internacionales. El año pasado la Academia de Arquitectura de Francia le otorga la Médaille d´Or Palmarés, el más alto reconocimiento por trayectoria profesional.
Ha sido becario y jurado para la Comisión de Artes del FONCA, así como de varias instituciones, concursos y Bienales. Es jurado vitalicio de la Beca Marcelo Zambrano. Desde 2011 es miembro de la Academia Nacional de Arquitectura y desde 2014 forma parte de la Academia Nacional de Artes.
Ha ejercido la docencia en varias Universidades de la Ciudad.