Jornada d'Innovació Digital: Internet of Things, Ciberseguretat i 5G. Artificial Intelligence, Machine Learning i Deep Learning
El proper dijous 28 de gener arriba la segona xerrada del cicle d’Innovació Digital. Després de la sessió introductòria, en aquesta trobada el debat girarà al voltant de les conseqüències que ha provocat la consolidació i l’expansió d’Internet.
La xarxa ha estimulat una nova manera de conjugar realitat i informació, on l’aparició de la intel·ligència artificial i l’autoaprenentatge dels robots atresora un paper fonamental. En aquesta segona xerrada veurem la nova manera d'analitzar i transmetre les dades a partir de les comunicacions 5G.
Nou cicle d'Innovació Digital
Amb aquest cicle, el COAC vol promoure un canvi cultural-tecnològic en el sector, i compartir el coneixement de conceptes bàsics que ajudaran a la professió a ser més competitiva. Consulta el programa de sessions.
Jornada de Innovación Digital: Internet of Things, Ciberseguridad y 5G. Artificial Intelligence, Machine Learning y Deep Learning
El próximo jueves 28 de Enero llegcharla del ciclo de Innovación Digital. Después de la sesión introductoria, en este encuentro el debate girará en torno a las consecuencias que ha provocado la consolidación y la expansión de Internet.
La red ha estimulado una nueva manera de conjugar la realidad e información, donde la aparición de la inteligencia artificial y el autoaprendizaje de los robots atesora un papel fundamental. En esta segunda charla veremos la nueva manera de analizar y transmitir los datos a partir de las comunicaciones 5G.
Nuevo ciclo de Innovación Digital
Con este ciclo, el COAC quiere promover un cambio cultural-tecnológico en el sector, y compartir el conocimiento de conceptos básicos que ayudarán a la profesión a ser más competitiva. Consulta el programa de sesiones.
URBANISMO COMPARADO: BRASIL
Con esta sesión se propone una mirada general cabe el modelo urbanístico brasileño a partir de la transición democrática hasta los días actuales, subrayando sus rasgos diferenciales, como la regulación por normativas, la persistente influencia de la tradición moderna al planeamiento urbano (todo y su crítica) y sus marcos jurídicos principales, además de la presentación d‘estudios de caso actuales.
Se destacan algunas experiencias pasadas en políticas urbanas locales exitosas, como el presupuesto participativo de Porto Alegre (en ochenta) o la red integrada de transporte de Curitiba, que influenciaron ciudades en todo el mundo, hasta la redacción del progresista Estatuto de la Ciudad (2001), que estableció las bases del urbanismo brasileño actual.
La creación del Ministerio de la Ciudad (2003) significó la definitiva institucionalización de los procesos de participación ciudadana, pero algunas contradicciones se harían visibles años después, con la implantación de megaproyectos urbanos en varias ciudades brasileñas, a raíz del Mundial de Fútbol (2014) y de los Juegos Olímpicos a Rio (2016).
La llegada del gobierno reaccionario de Bolsonaro hace dos años representó una importante inflexión por el urbanismo brasileño, con una sucesión de cambios legislativos y el fin del Ministerio de la Ciudad. Entre muchas incertidumbres, el urbanismo brasileño se encuentra en vértigo.
Gustavo de Andrade es arquitecto urbanista por la Universidade de São Paulo (2006) y es doctor en urbanismo por la Universitat Politècnica de Catalunya (2015). Actualmente es profesor del departamento de arquitectura y urbanismo de la Universidade de Santa Catarina, en la isla de Florianópolis, en el sur del Brasil. Su experiencia de investigador incluye la investigación sobre políticas públicas urbanas, participando de proyectos financiados por gobiernos, fundaciones y organismos multilaterales, como lo Cities Alliance, la Care Foundation y el programa Urbal. Su experiencia profesional incluye el asesoramiento en materia de políticas urbanas para gobiernos locales y la coordinación de planes directores y de movilidad urbana. Es miembro de pleno derecho de diferentes consejos, como el Consejo de la Ciudad, el CODERF y lo COMDES (al ámbito local y del área metropolitana de Florianópolis).
Urbanisme Comparat: Brasil
El proper dijous 28 de gener de 2021, a les 19h, tindrà lloc la primera sessió d’urbanisme comparat del 2021. L’arquitecte Gustavo de Andrade ens farà una presentació sobre Brasil: l’urbanisme brasiler en vertigen
Amb aquesta sessió es proposa una mirada general cap el model urbanístic brasiler a partir de la transició democràtica fins els dies actuals, subratllant els seus trets diferencials, com la regulació per normatives, la persistent influència de la tradició moderna al planejament urbà (tot i la seva crítica) i els seus marcs jurídics principals, a més de la presentació d‘estudis de cas actuals.
Es destaquen algunes experiències passades en polítiques urbanes locals exitoses, com el pressupost participatiu de Porto Alegre (als anys vuitanta) o la xarxa integrada de transport de Curitiba, que van influenciar ciutats arreu del món, fins la redacció del progressista Estatut de la Ciutat (2001), que va establir les bases de l’urbanisme brasiler actual.
La creació del Ministeri de la Ciutat (2003) va significar la definitiva institucionalització dels processos de participació ciutadana, però algunes contradiccions es farien visibles anys després, amb la implantació de megaprojectes urbans a diverses ciutats brasileres, arran del Mundial de Futbol (2014) i dels Jocs Olímpics a Rio (2016).
L’arribada del govern reaccionari de Bolsonaro fa dos anys va representar una important inflexió per l’urbanisme brasiler, amb una successió de canvis legislatius i la fi del Ministeri de la Ciutat. Entre moltes incerteses, l’urbanisme brasiler es troba en vertigen.
Gustavo de Andrade és arquitecte urbanista per la Universidade de São Paulo (2006) i és doctor en urbanisme per la Universitat Politècnica de Catalunya (2015). Actualment és professor del departament d’arquitectura i urbanisme de la Universidade de Santa Catarina, a l’illa de Florianópolis, al sud del Brasil. La seva experiència d’investigador inclou la recerca sobre polítiques públiques urbanes, participant de projectes finançats per governs, fundacions i organismes multilaterals, com el Cities Alliance, la Care Foundation i el programa Urbal. La seva experiència professional inclou l’assessorament en matèria de polítiques urbanes per a governs locals i la coordinació de plans directors i de mobilitat urbana. És membre de ple dret de diferents consells, com el Consell de la Ciutat, el CODERF i el COMDES (a l’àmbit local i de l’àrea metropolitana de Florianópolis).