Els Postgraus de l’Escola Sert per a aquesta tardor anticipen els canvis en l'arquitectura
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
L'arquitectura no és aliena a l'actualitat social, econòmica o mediambiental. Així que requereix una gran capacitat d'adaptació a uns canvis que, en alguns casos, són accelerats. L'oferta de postgraus de l'Escola Sert per a aquesta tardor condensa els principals reptes i oportunitats del sector, per donar resposta precisament a aquests canvis.
"La guerra d'Ucraïna ha provocat que siguem conscients de la importància de l'estalvi energètic i la pandèmia ens ha fet valorar encara més la versatilitat dels nostres espais", reflexiona David Lladó, director del postgrau en Rehabilitació d'edificis de l'Escola Sert. I malgrat això, es pregunta: “Per què les universitats continuen basant bona part dels seus plans d'estudi en obra nova si tots els escenaris del futur més immediat apunten que el sector girarà al voltant de la rehabilitació?”
Lladó situa la pregunta en el context de la sobreexplotació dels recursos del planeta per part de les economies capitalistes. Una de les amenaces vinculades és la baixada de la natalitat generalitzada. Segons Lladó, aquesta bomba de rellotgeria i l'acceleració del canvi climàtic justifiquen l'aposta per la formació continuada a l'arquitectura.
Les 17 edicions del postgrau en Rehabilitació avalen l'èxit del programa. Tal com explica Lladó, “cada any introduïm petits ajustaments sota la base sòlida del programa consolidat de fa anys, per tractar temes més actuals i de futur. En aquest sentit, la irrupció dels fons Next Generation ha generat i generarà adaptacions als programes dels mòduls d'inspecció i diagnosi, però també al de façanes i cobertes”, afirma Lladó.
Especialitzar-se amb un postgrau en arquitectura sostenible
Si hi ha un curs que aprofundeix en com la professió pot gestionar el canvi climàtic és el Postgrau en Arquitectura Sostenible que codirigeix Gerardo Wadel. L'arquitecte explica que el seu objectiu és "desenvolupar un coneixement avançat i operatiu, capaç d'assolir el domini tècnic de les metodologies i les eines disponibles per a l'avaluació de la viabilitat ambiental, econòmica i normativa en el projecte arquitectònic i també en la gestió d'edificis".
I cita, entre altres, 6 punts nous que abordarà l'edició del postgrau que començarà aquesta tardor:
Com alinear els projectes amb l'entrada en vigència de la nova Directiva europea sobre eficiència energètica dels edificis.
Com quantificar més fàcilment i reduir la petjada de carboni i altres impactes ambientals dels materials.
Com projectar edificis que responguin a les demandes futures del canvi climàtic.
Com reposar i, si és possible, millorar la biodiversitat perduda en els entorns construïts.
Com millorar, alhora que es redueix l'impacte ambiental dels edificis, la salubritat dels espais habitables.
Com establir sinergies entre les millores de confort dels espais exteriors i la reducció de la demanda energètica dels edificis.
La demanda laboral d'especialistes en BIM
En el cas del postgrau en Building Information Modeling (BIM), la seva directora, Maria Duran, afirma que aquest és un dels perfils amb més demanda laboral. Així ho indica l'interès que demostren per aquests perfils els despatxos d'arquitectura, les constructores, les enginyeries i les consultories.
"Els estudis d'arquitectura que encara no ho hagin fet, tenen l'oportunitat d'ampliar les seves competències i optar a encàrrecs i clients que cada vegada més exigeixen aquesta nova metodologia de treball", avisa Duran.
Un màster per dominar la innovació immobiliària
Un joc de rol per ajudar a prendre decisions a la gestió d'empreses immobiliàries? Sí, és una novetat per a l'edició del Màster en direcció d'empreses immobiliàries innovadores. La seva codirectora, Ana Puig-Pey, explica que introdueixen un workshop sobre la “Presa de decisions a una empresa immobiliària”. Aquesta activitat consisteix en “un joc de rol desenvolupant un cas pràctic real, del que estem fent la prova pilot aquest any i sessions relacionades amb la nova Llei de l'habitatge, la mobilització de sòl públic d'àmbit estatal, la línia de finançament ICO per a promoció d'habitatge protegit i els avals per a l'adquisició d'habitatges per a joves, entre d'altres”.
Puig-Pey destaca que els professionals que imparteixen les sessions representen a empreses en constant activitat al sector. Això es tradueix en sessions sobre les noves lleis i normatives d'àmbit nacional, autonòmic o local, fons d'ajuts europeus, oportunitats en desenvolupaments urbans com La Marina o La Sagrera, o nous models d‟hàbitat vinculats a propostes innovadores en habitatge social.
Materials i sostenibilitat: postgrau en nous sistemes constructius
Tots aquests canvis es visualitzen en com es construeix i amb què. D'aquí ve la novetat d'aquest any amb del postgrau en Nous sistemes constructius, que codirigeix Jordi Pagés. Durant els cursos 2021-22 i 2022-23 es van desenvolupar els mòduls per separat que ara es presenten en format postgrau i amb el desenvolupament d'un treball pràctic.
Per a la propera edició s'incorporen una sèrie de visites a tallers de fabricació. “Ens interessa entendre quines són les possibilitats i limitacions que cada sistema ofereix per aconseguir els millors resultats, aprofitant al màxim les tècniques de fabricació que són específiques per a cada sistema”, comparteix Pagés.
Si alguna cosa tenen en comú els cinc postgraus és l'enfocament energètic. “El nou marc normatiu obliga a un menor impacte ecològic. Per aconseguir-ho, estem introduint sistemes constructius que en molts casos són importats i per als que no tenim l'experiència necessària, com la fusta o els murs cortina, o estem redescobrint sistemes constructius que havíem abandonat com la terra, la pedra o la calç”.
La descarbonització, assignatura comuna dels postgraus
Lladó recorda que el 39% de les emissions de CO₂ prové del sector de la construcció. “D'aquest percentatge, de mitjana, el 10% correspon a l'execució de fonaments, el 34% a l'estructura i el 14% a la façana. Si en comptes de construir des de zero ens centrem en la rehabilitació, estalviem un impacte del 58% només amb aquests tres elements”, apunta. Un dels objectius és que el parc edificat sigui neutre en carboni d'aquí a 25 anys. “Costa molt aconseguir-ho i per això cal actuar ja”, apunta Wadel.
I després? sortides professionals dels postgraus
Les sortides professionals que ofereixen els postgraus s'adapten a les demandes del mercat des de diferents perspectives. En el cas del sector immobiliari, Puig-Pey destaca possibilitats com emprendre una operació immobiliària per compte propi, o formar part de l'equip d'una promotora consolidada. "Els professionals arquitectes, amb coneixements dʻanàlisi econòmica dʻoperacions i planificació i gestió dʻequips, ofereixen un perfil idoni per respondre a les dues oportunitats", destaca.
David Lladó incideix en la importància creixent d'un perfil, el de l'agent rehabilitador, molt necessari per a comunitats de propietaris o propietats verticals. “És a dir, aquell tècnic especialitzat en un edifici, amb els coneixements necessaris sobre l'obra construïda. A més, s'estan creant noves especialitats que el postgrau també desenvolupa, com ara les relacionades amb el món de la sostenibilitat, la salut, la gestió ambiental o la renaturalització d'espais”, apunta.
En el cas de la sostenibilitat, Wadel explica que la visió de l'alumnat canvia després d'haver fet el postgrau. “Ja sigui que et dediquis exclusivament a la qualitat de la sostenibilitat en els projectes en què intervens, o que et toqui conduir-los coordinant els assessors i els especialistes, creiem que sempre estaràs aplicant el que t'ha deixat el teu pas pel postgrau en arquitectura sostenible”.
Beneficis per al pagament anticipat
- Si es fa el pagament de la formació fins a dos (2) mesos abans que comenci el postgrau, es farà un descompte d'un 10% (a sumar als descomptes de col·legiació).
- Si es fa el pagament de la formació fins a un (1) mes abans que comenci el postgrau, es farà un descompte d'un 5% (a sumar als descomptes de col·legiació).
"La guerra d'Ucraïna ha provocat que siguem conscients de la importància de l'estalvi energètic i la pandèmia ens ha fet valorar encara més la versatilitat dels nostres espais", reflexiona David Lladó, director del postgrau en Rehabilitació d'edificis de l'Escola Sert. I malgrat això, es pregunta: “Per què les universitats continuen basant bona part dels seus plans d'estudi en obra nova si tots els escenaris del futur més immediat apunten que el sector girarà al voltant de la rehabilitació?”
Lladó situa la pregunta en el context de la sobreexplotació dels recursos del planeta per part de les economies capitalistes. Una de les amenaces vinculades és la baixada de la natalitat generalitzada. Segons Lladó, aquesta bomba de rellotgeria i l'acceleració del canvi climàtic justifiquen l'aposta per la formació continuada a l'arquitectura.
Les 17 edicions del postgrau en Rehabilitació avalen l'èxit del programa. Tal com explica Lladó, “cada any introduïm petits ajustaments sota la base sòlida del programa consolidat de fa anys, per tractar temes més actuals i de futur. En aquest sentit, la irrupció dels fons Next Generation ha generat i generarà adaptacions als programes dels mòduls d'inspecció i diagnosi, però també al de façanes i cobertes”, afirma Lladó.
Especialitzar-se amb un postgrau en arquitectura sostenible
Si hi ha un curs que aprofundeix en com la professió pot gestionar el canvi climàtic és el Postgrau en Arquitectura Sostenible que codirigeix Gerardo Wadel. L'arquitecte explica que el seu objectiu és "desenvolupar un coneixement avançat i operatiu, capaç d'assolir el domini tècnic de les metodologies i les eines disponibles per a l'avaluació de la viabilitat ambiental, econòmica i normativa en el projecte arquitectònic i també en la gestió d'edificis".
I cita, entre altres, 6 punts nous que abordarà l'edició del postgrau que començarà aquesta tardor:
Com alinear els projectes amb l'entrada en vigència de la nova Directiva europea sobre eficiència energètica dels edificis.
Com quantificar més fàcilment i reduir la petjada de carboni i altres impactes ambientals dels materials.
Com projectar edificis que responguin a les demandes futures del canvi climàtic.
Com reposar i, si és possible, millorar la biodiversitat perduda en els entorns construïts.
Com millorar, alhora que es redueix l'impacte ambiental dels edificis, la salubritat dels espais habitables.
Com establir sinergies entre les millores de confort dels espais exteriors i la reducció de la demanda energètica dels edificis.
La demanda laboral d'especialistes en BIM
En el cas del postgrau en Building Information Modeling (BIM), la seva directora, Maria Duran, afirma que aquest és un dels perfils amb més demanda laboral. Així ho indica l'interès que demostren per aquests perfils els despatxos d'arquitectura, les constructores, les enginyeries i les consultories.
"Els estudis d'arquitectura que encara no ho hagin fet, tenen l'oportunitat d'ampliar les seves competències i optar a encàrrecs i clients que cada vegada més exigeixen aquesta nova metodologia de treball", avisa Duran.
Un màster per dominar la innovació immobiliària
Un joc de rol per ajudar a prendre decisions a la gestió d'empreses immobiliàries? Sí, és una novetat per a l'edició del Màster en direcció d'empreses immobiliàries innovadores. La seva codirectora, Ana Puig-Pey, explica que introdueixen un workshop sobre la “Presa de decisions a una empresa immobiliària”. Aquesta activitat consisteix en “un joc de rol desenvolupant un cas pràctic real, del que estem fent la prova pilot aquest any i sessions relacionades amb la nova Llei de l'habitatge, la mobilització de sòl públic d'àmbit estatal, la línia de finançament ICO per a promoció d'habitatge protegit i els avals per a l'adquisició d'habitatges per a joves, entre d'altres”.
Puig-Pey destaca que els professionals que imparteixen les sessions representen a empreses en constant activitat al sector. Això es tradueix en sessions sobre les noves lleis i normatives d'àmbit nacional, autonòmic o local, fons d'ajuts europeus, oportunitats en desenvolupaments urbans com La Marina o La Sagrera, o nous models d‟hàbitat vinculats a propostes innovadores en habitatge social.
Materials i sostenibilitat: postgrau en nous sistemes constructius
Tots aquests canvis es visualitzen en com es construeix i amb què. D'aquí ve la novetat d'aquest any amb del postgrau en Nous sistemes constructius, que codirigeix Jordi Pagés. Durant els cursos 2021-22 i 2022-23 es van desenvolupar els mòduls per separat que ara es presenten en format postgrau i amb el desenvolupament d'un treball pràctic.
Per a la propera edició s'incorporen una sèrie de visites a tallers de fabricació. “Ens interessa entendre quines són les possibilitats i limitacions que cada sistema ofereix per aconseguir els millors resultats, aprofitant al màxim les tècniques de fabricació que són específiques per a cada sistema”, comparteix Pagés.
Si alguna cosa tenen en comú els cinc postgraus és l'enfocament energètic. “El nou marc normatiu obliga a un menor impacte ecològic. Per aconseguir-ho, estem introduint sistemes constructius que en molts casos són importats i per als que no tenim l'experiència necessària, com la fusta o els murs cortina, o estem redescobrint sistemes constructius que havíem abandonat com la terra, la pedra o la calç”.
La descarbonització, assignatura comuna dels postgraus
Lladó recorda que el 39% de les emissions de CO₂ prové del sector de la construcció. “D'aquest percentatge, de mitjana, el 10% correspon a l'execució de fonaments, el 34% a l'estructura i el 14% a la façana. Si en comptes de construir des de zero ens centrem en la rehabilitació, estalviem un impacte del 58% només amb aquests tres elements”, apunta. Un dels objectius és que el parc edificat sigui neutre en carboni d'aquí a 25 anys. “Costa molt aconseguir-ho i per això cal actuar ja”, apunta Wadel.
I després? sortides professionals dels postgraus
Les sortides professionals que ofereixen els postgraus s'adapten a les demandes del mercat des de diferents perspectives. En el cas del sector immobiliari, Puig-Pey destaca possibilitats com emprendre una operació immobiliària per compte propi, o formar part de l'equip d'una promotora consolidada. "Els professionals arquitectes, amb coneixements dʻanàlisi econòmica dʻoperacions i planificació i gestió dʻequips, ofereixen un perfil idoni per respondre a les dues oportunitats", destaca.
David Lladó incideix en la importància creixent d'un perfil, el de l'agent rehabilitador, molt necessari per a comunitats de propietaris o propietats verticals. “És a dir, aquell tècnic especialitzat en un edifici, amb els coneixements necessaris sobre l'obra construïda. A més, s'estan creant noves especialitats que el postgrau també desenvolupa, com ara les relacionades amb el món de la sostenibilitat, la salut, la gestió ambiental o la renaturalització d'espais”, apunta.
En el cas de la sostenibilitat, Wadel explica que la visió de l'alumnat canvia després d'haver fet el postgrau. “Ja sigui que et dediquis exclusivament a la qualitat de la sostenibilitat en els projectes en què intervens, o que et toqui conduir-los coordinant els assessors i els especialistes, creiem que sempre estaràs aplicant el que t'ha deixat el teu pas pel postgrau en arquitectura sostenible”.
Beneficis per al pagament anticipat
- Si es fa el pagament de la formació fins a dos (2) mesos abans que comenci el postgrau, es farà un descompte d'un 10% (a sumar als descomptes de col·legiació).
- Si es fa el pagament de la formació fins a un (1) mes abans que comenci el postgrau, es farà un descompte d'un 5% (a sumar als descomptes de col·legiació).
30/05/2023
