Fa dos anys, escrivia per aquesta revista un article on presentava les mesures del “Superbonus 110%, la resposta del Govern italià a la crisi de la Covid-19”. La mesura suposava una bona oportunitat per rellançar un sector en crisis com el de la construcció i al mateix temps millorar l’eficiència energètica dels edificis italians.

Des de l’inici, el Superbonus 110% va rebre una bona acollida per part de les comunitats de veïns, les entitats financeres, i les empreses i professionals dedicats a la construcció.

Durant aquests anys, la mesura ha sofert moltes modificacions que n’han fet difícil el seguiment, i moltes vegades han creat un sentiment d’incertesa. Tot i així, és possible avaluar-ne els principals impactes positius i negatius actuals.

Políticament, la mesura ha estat molt ben valorada com es dedueix de les recents declaracions de Debora Serracchiani, presidenta del grup democràtic: ”El Superbonus ha donat un impuls al sistema econòmic en un moment de crisi molt aguda, que però no ha acabat. Estem satisfets amb el resultat i seguim treballant per estabilitzar el sistema sobre els pilars del PNRR* i amb mesures energètiques tot i que ens enfrontem objectivament a un marc geopolític extremadament mòbil”. 

La quantitat de propietaris i comunitats de veïns que han adherit a la proposta és molt elevada i el resultat es veu clarament passejant per les ciutats amb les façanes cobertes de bastides.

La primera gran intervenció realitzada a Itàlia gràcies al Superbonus va ser precisament a Torí, el conjunt d’edificis anomenat Teodosia, un complex format per 280 unitats d’habitatge on hi viuen quasi 1000 persones. El projecte, realitzat per un equip de nombrosos professionals que inclou fins i tot l’arquitecte que va projectar aquest complex als anys 70, suposa un exemple virtuós del que es pot aconseguir amb aquesta mesura. La intervenció, que en aquest cas comprèn l'aïllament de les parets verticals, la coberta i els pilotis, la substitució de les finestres, la instal·lació d'un sistema solar tèrmic i un sistema fotovoltaic, permet portar l'edifici de l'actual Classe Energètica D a la Classe Energètica A1. L'estalvi econòmic per la reducció del consum, que superarà els 120.000 €/any, també s'associarà a una forta reducció de l'impacte ambiental. La reducció de les emissions de CO2 serà la mateixa que dona l’absorció de CO2 realitzada per 15.000 arbres alts. Aquesta millora tindrà un efecte igual al que genera el 15% de tota la plantació verda de la ciutat.

Tot i els efectes positius del Superbonus, darrerament ha començat a manifestar-se la cara negativa d’aquesta mesura. Per una banda, el boom del sector de la construcció conjuntament amb la situació geopolítica actual han suposat una alçada exagerada dels preus del material i la mà d’obra del sector. En molts casos, s’ha triplicat el cost de les obres realitzades per les intervencions lligades al Superbonus. El sobrepreu s’ha estès a tot el sector, afectant qualsevol persona que avui dia necessiti o vulgui fer obres, substituir la caldera o els tancaments. A més a més, els temps del subministrament i la posa s’han allargat considerablement.

Un altre aspecte negatiu ha estat la proliferació d’estafes que han portat el Govern a establir mesures de control més exigents, en molts casos, alentint i bloquejant el finançament lligat a la cessió del crèdit per la realització de les obres. Això ha perjudicat els terminis d’entrega previstos per poder obtenir el Superbonus complet del 110%.

Tot plegat està comprometent principalment les petites i mitjanes empreses que en molts casos comencen a veure’s obligades a tancar. D’aquesta manera es crea un efecte bumerang, és a dir, una nova crisi del sector i una gran pèrdua de l’ocupació.

Sense comptar que si les obres no es completen, no s’executen correctament o s’utilitzen materials fora del catàleg establert, el Govern pot negar el Superbonus i és la comunitat de veïns, és a dir els propietaris, els que s’han de fer càrrec del deute.

Per intentar desencallar la situació, el Govern va publicar al maig el Decret “Aiuti” que inclou mesures per desbloquejar la cessió del crèdit per part de les entitats financeres, a més de la concessió de pròrrogues dels terminis en alguns casos concrets. El decret s’ha convertit en llei l’1 de juliol i ara per ara està pendent de l’aprovació de la Càmera dels Representants.

Encara haurem d’esperar doncs, uns quants mesos, per veure l’evolució de la mesura i els efectes de les últimes modificacions, i així valorar definitivament si el Superbonus 110% ha estat realment un impuls o s’ha convertit en un bumerang.

Aina Pérez i Verge, arquitecta, corresponsal del COAC a Torí, Itàlia Juliol 2022

Notes:

(*) PNRR: Piano Nazionale di Ripresa e Resilienza “Italia Domani”, el pla italià que forma part de l’iniciativa Next Generation EU, el projecte per la dinamització econòmica dedicat als estats membres de la Unió Europea.