És important ressaltar que l'espai públic a la nostra ciutat no estava preparat per assumir el repte que imposen els nous hàbits d'ús derivats de la COVID-19. Deixa al descobert les nostres mancances i debilitats que si les mirem per regions són molt diferents i de més o menys complexitat.  

Som conscients que Llatinoamèrica, és una de les regions més perilloses del planeta, segurament la Covid-19 ens mostrarà que els índexs existents (de les 50 ciutats a nivell mundial 43 són a la regió) augmentaran per diversos motius. Per això tenim l'oportunitat de repensar l'espai públic i projectar-lo de tal manera que pugui respondre a un problema tan complex com el que es deriva de la COVID 19. 

A les ciutats com Bucaramanga (Colòmbia), les mesures de xoc són les més convenients segurament per tenir respostes immediates, és a dir major força militar i policial, a les quals s'hauran d'integrar les estratègies urbanes, on la renovació i generació d'espais més segurs, il·luminats i sense barreres arquitectòniques seran claus per a aquesta problemàtica. Recordem que prevenir és anticipar-nos als fets. 

Diferents estudis a nivell nacional i experiències ja contrastades al nostre país i àrea metropolitana, ens demostren l'eficàcia de generar respostes urbanes i entorns menys hostils, sabent que, com a conseqüència de l'aïllament, les activitats econòmiques s'han vist seriosament afectades. 

Moltes de les intervencions van donar resposta a situacions d’adversitat i delinqüència, parcs com el de "Parque  Río de Oro" sector Bavaria 2 a la ciutat de Bucaramanga, estratègies que ja hem comentat en alguna ocasió com els retalls urbans entre altres exemples que tenim i que segueixen donant resultats esperançadors. 

El Parc Lineal Río de Oro, va aconseguir millorar la delinqüència que tenia el sector, fets com microtràfic de drogues, agressions de tipus sexual, enfrontament entre comunitats amb Límits d'habitatge informal sobre el riu i conca envaïda i habitatge subsidiat. 

Al parc hi ha dues àrees, una de totalment normalitzada i acceptada legalment a la societat i una altra que viu sempre a la vora del perill, en zona d'alt risc per inundació, ja que estan dins de la zona del riu, esllavissades etc. Baralles per hegemonies entre colles, pobresa absoluta i un desinterès que és comú en els governs locals de Colòmbia i en molts països d'Amèrica llatina.

Es van intervenir 3,7 hectàrees impactant a 55.000 persones, incorporant noves àrees d’ oci i esports, la mobilitat de vianants amb camins i el carril bici al voltant i interior del parc, places on es puguin reunir per a diferents motius però que comportin  la inclusió, millorament de l'espai urbà i natural, on el verd es reivindica en major proporció i millora l'estructura ecològica degradada, especialment la millora dels dos sectors separats després de tants anys d'abandó i violència. 

Aquest mateix any va ser reconegut a la biennal d'arquitectura amb una menció i ja s’ha convertit en referent per a moltes intervencions a nivell nacional. On tot era caos i violència avui hi conviuen habitants amb diferents pols de formalitat i on l'esport, els nens i la vida han tornat. Ara, sortir, ja no suposa entar a una ruleta del “què em passarà?”. Ara en aquest nou projecte tots seguirem sent iguals i s’hi aplica el que es va anomenar en el seu moment la pell de la democràcia. 

PARC LINEAL RÍO DE ORO, un parc per a l'esperança i la vida, és el clar exemple de com un parc o espai públic millora la seguretat i la convivència. 

Rodolfo Torres Puyana, arquitecte. Corresponsal de COAC a Bucaramanga, Colòmbia. Abril 2021. 

Suport: Francisco Jordán Serrano, arquitecte