D'aquesta manera, s’engega el procés d’elaboració del PNRU, que vol ser un marc de referència on consensuar les polítiques de rehabilitació urbana els propers anys, integrant vessants com la sostenibilitat, l’eficiència energètica, la mobilitat associada a les noves tecnologies o els nous instruments de governança.

El document vol donar resposta a les necessitats d'un parc residencial català envellit, el 70% del qual ja té més de 40 anys d'antiguitat, i amb àrees urbanes que, malgrat ser pols d'innovació i oportunitats, també arrosseguen desigualtats socials i econòmiques, amb desequilibris ambientals. A aquest fet s'hi sumen els canvis derivats dels nous models econòmics i el canvi climàtic. 

La resposta als nous reptes, doncs, ha de passar per rehabilitar, renovar i millorar el teixit existent amb criteris de sostenibilitat i posant la qualitat de vida de les persones en primer terme, tal com ha posat de manifest la pandèmia de la COVID-19.

Abordatge multisectorial
Per tal d’estimular la renovació del parc urbà, al 2019 les administracions públiques catalanes van dedicar un total de 50,6 milions a ajuts i inversions directes que van permetre rehabilitar 29.016 habitatges, a més de la línia de crèdit de l’Institut Català de Finances per valor de 100 milions d’euros per a despeses de rehabilitació.

Això no obstant, segons dades del COAC, en termes globals, la rehabilitació a Catalunya continua sent molt testimonial. Així, els projectes de rehabilitació que es visen al nostre país tan sols representen un 26% de la superfície total visada, la majoria projectes no residencials.

Davant d'aquesta situació, i tal com ha manifestat la degana del COAC a la reunió del Consell Estratègic del PNRU, "cal revertir la situació de forma més estratègica, deixant que el sector tingui més protagonisme en la recuperació econòmica del país i en la resposta als reptes i compromisos amb l'Agenda Urbana, i especialment la resposta al canvi climàtic, prioritzant els projectes de renovació urbana amb polítiques i instruments que la facin possible". 

Així doncs, el PNRU, que es preveu que vegi la llum la primavera del 2021, pretén abordar la rehabilitació d'edificis des de diferents vessants, des de la connectivitat de les comunitats a les noves tipologies d'habitatge, l'accessibilitat, la millora energètica o la incorporació de nous materials constructius. La integració de totes aquestes perspectives no només milloraria la qualitat de vida dels veïns sinó que també ajudaria a reorientar el sector de la construcció, més centrat tradicionalment en l’obra nova.

El Pacte Nacional, alhora, concretarà una de les línies temàtiques de l’Agenda Urbana de Catalunya, la transformació de les ciutats i de l’habitatge, i la redacció dels dos documents avançarà en paral·lel.

Consell Estratègic del PNRU
El Consell Estratègic del Pacte està format pel Govern, a través dels departaments de Territori i Sostenibilitat, Cultura, Salut i Vicepresidència i Economia i Hisenda, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (que té assumides les funcions de Secretaria) i 13 ens i organitzacions més: l’Ajuntament de Barcelona, l’Associació de Promotors de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis (ACM), l’Associació de Micropobles de Catalunya, el Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, el Col·legi d'Administradors de Finques, el Consell de Col·legis d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials, el Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Barcelona, el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, el Col·legi de Camins, Canals i Ports de Catalunya, la Federació de Municipis de Catalunya, el Gremi de Constructors d'Obres, l’Institut Català de l'Energia i l’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya. 

Declaració del Pacte Nacional per a la Renovació Urbana
Document base del Pacte Nacional per a la Renovació Urbana