L'inventari del fons de l'arquitecte Antoni Maria Gallissà i Soqué s'ha incorporat a la base de dades "Arxitectura" i, en breu, també estarà publicat a la llista de fons professionals. Amb aquestes accions conclou la catalogació del fons d'un arquitecte que, malgrat tenir una vida molt curta, fou molt important pel modernisme català. El fons Gallissà es compon de 38 registres de documentació que van del 1878 fins el 1903.

Antoni Maria Gallissà i Soqué va néixer a Barcelona el 1861. Estudià a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, tenint Elies Rogent de professor i companys alumnes com Font Gumà o Càmbara. Va obtenir el títol d'arquitecte el 19 de febrer de 1885. Inicialment va treballar per a Rogent en la direcció d'obres de les instal·lacions de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888, sobretot en l'edifici del cafè-restaurant de Lluís Domènech i Montaner, el qual el va incorporar al seu despatx professional. Posteriorment va compaginar les seves tasques docents a l'Escola d'Arquitectura amb les professionals, destacant, entre d'altres, els panteons La Riva, Arús i Casanovas, l'església de Cervelló, les cases Garcia, Pujol, Gomis i Sicart i la reforma de la seva pròpia casa al carrer de Gignàs i que fou habitatge i despatx del seu nebot Antoni de Moragas Gallissà.

Gran coneixedor dels oficis artesanals, també es va distingir en el disseny i decoració d'objectes, destacant els estendards de l'Orfeó Català i el de Vic o la decoració del carrer Ferran per les festes de la Mercè de l’any 1903. Antoni Maria Gallissà i Soqué va morir a Barcelona el 17 d'abril de 1903.